La mula i el bou, per Martí Domínguez, a Cresol

20 12 2008

L’any passat es va suscitar un certa polèmica arran la decisió de Benet XVI de suprimir la mula i el bou del Betlem de la plaça de Sant Pere. Més enllà dels aspectes històrics, les figures dels dos animals revestixen un caràcter simbòlic innegable. El periodista valencià Martí Domínguez Barberà (1908-1984) n’era ben conscient quan escrigué la seua 0braIsaïes, profeta de Nadal.  Enguany, coincidint amb el centenari del naixement de l’autor, l’editorial Denes ha publicat en la col·lecció Rent este llibre inèdit. Reproduïm, tot seguit, les darreres planes de l’obra que evoquen estos dos animals.

CRESOL / LA MULA I EL BOU desembre 2008

la-mula-y-el-buey

“La mula i el bou, tot i no tindre cap menció en l’evangeli, són dues figures nadalenques substancials. Corresponguen a la tradició o a la llegenda, constituïxen un encert per a l’expressió iconogràfica del Betlem. ¿Quin millor complement o contrapunt per a la puresa lluminosa dels àngels i la simplicitat dels pastors que el bestiar del pessebre, tot fet d’innocència i mansuetud?

Seria forçar massa les coses, i forçar-les innecessàriament, dir que Isaïes va entreveure també els dos animalets mansos, en els seus albiraments messiànics, en les seues profecies de Nadal. Resultaria, però, imperdonable, no dir que eixes dues humils bèsties estan expressament presents en el text del profeta; metafísicament, sense dubte, però posades al principi de tota la profecia, com símbols d’innocència agraïda i en contrast a la perversitat d’Israel. En el començament del seu gran crit, Isaïes diu:

“Coneix el bou el seu bouer,
i l’ase el pessebre del seu amo;
Israel, però, no coneix res,
el meu poble no res comprén.”
Is 1, 3

Tota la profecia messiànica d’Israel es fonamenta en aquests versicles. Per eixa intel·ligència rudimentària o l’instint, la naturalesa tota coneix, endevina, tendix al qui la sosté i la governa. La naturalesa innocent i no caiguda, simbolitzada en el bou i l’ase. L’home –naturalesa caiguda-, inclús Israel, afavorit, nodrit, conduït constantment per Jahvé, no reconeix la mà bona del seu amo, no comprén res dels destins divins. I és precís que el profeta clame i cride al poble per tornar-lo a Déu i preparar els camins als esdeveniments messiànics que han de vindre. I que el poble conega i reconega Jahvé, com el bou coneix al bouer, com la mula el pessebre del seu amo.

¿Hauran influït aquestes paraules d’Isaïes, en l’esperit, la imaginació, la devoció reconstructiva els qui han creat o conservat la tradició del bou i la mula junt al pessebre del Jesuset? El messianisme anterior, contemporani i posterior a Jesucrist està “ple” d’Isaïes. En el començament de l’evangeli de sant Mateu, relluïx com un diamant la profecia messiànica isaiana (Mt 1, 22-23) i la profecia del Baptista (Mt 3, 3). També el de sant Marc comença amb la profecia expressa d’Isaïes sobre el que prepara els camins del Messies (Mc 1, 2-3) i l’evangeli de sant Joan ho recorda també en el començament (Jn 1, 23) posant en llavis del precursor versicle d’Isaïes. Menys hebraic, més grec, sant Lluc no fa menció expressa del profeta en l’inici del seu evangeli, però tot el llarguíssim capítol primer està ple de l’esperit isaià, particularment en certs moments del Magnificat de la Verge Maria i del Benedictus de Zacaries. I tot el capítol segon, també. En el capítol tercer, el menciona prompte i expressament al parlar de la predicació del Baptista, tan ajustada als vaticinis isaians, als que Sant Lluc dóna el nom de “llibre dels oracles del profeta Isaïes”.

¡Com tornarien els ull cap a Isaïes, a la vista d’aquestes mencions dels quatre evangelistes, cap tots els fidels i sants pares dels primers segles cristians! Es pot defensar que qualsevol passatge isaià haja pogut influir en la perpetuació de tradicions nascudes de confidències verídiques de la Mare de Déu, parents i deixebles de Jesús, inclús en la formació d’alguna llegenda pietosa, devota o poètica, dues hipòtesis versemblants, una de les quals és causa d’aquesta presència calda i tendra de la mula i el bou junt al pessebre.

I ara sí que és moment propici, al baf d’eixe bestiar de l’estable, baix les lluminàries entrevistes pel gran vident, de posar punt definitiu a aquestes pàgines sobre Isaïes, profeta de Nadal.”





Picassent acull la presentació d’Isaïes, profeta de Nadal

16 12 2008

En la conferència han participat Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i curador d’esta obra de Martí Domínguez Barberà; Artur Hernández, regidor de Cultura; i Vicent Cardona, rector de Sant Cristòfor de Picassent


rentwebtots2 colomerweb2

public02web1

public01web1

Desenes de veïns i veïnes de Picassent han participat en la presentació del llibre inèdit de Martí Domínguez Barberà Isaïes, profeta de Nadal, que ha tingut lloc a la Casa de la Cultura d’esta població de L’Horta. Es tracta del segon volum de la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània en valencià.

L’acte ha comptat amb la presència de l’autor de la introducció i curador de l’edició, Agustí Colomer; el rector de la parròquia de Sant Cristòfor i persona vinculada a l’àmbit de la cultura valenciana al si de l’Església a través de la revista Saó, Vicent Cardona; i el regidor de Cultura de Picassent, Artur Hernández.

Hernández ha expressat en la seua intervenció la necessitat de “fer normal” l’ús de la llengua en qualsevol àmbit de la cultura i la societat. En este cas, el món de l’Església no pot quedar de banda, ha afegit.

Per la seua banda, Cardona ha qualificat el naixement de la col·lecció Rent com una “iniciativa innovadora en el panorama editorial valencià”. Així, ha aprofitat per donar les “gràcies” d’este treballa al director de la col·lecció Agustí Colomer, i a l’editor Francesc Ferrer, responsable de l’editorial Denes.

En la seua conferència, Colomer, a l’igual que els seus companys de taula, ha tingut paraules de record per a Cristòfor Aguado. En este sentit, ha recordat que la col·lecció duu el nom de Rent, que era el mateix nom que la capçalera del butlletí de l’associació La Paraula Cristiana, dedicada a recuperar el valencià a l’Església. “Doncs, Cristòfor Aguado va ser membre actiu d’esta associació”, ha assegurat Colomer.

Durant la seua intervenció el curador d’esta obra de Martí Domínguez  –que data de 1965 i va restar inèdita- ha assenyalat que “este polifacètic escriptor del segle XX és un dels que millor conjumina el valencianisme d’inspiració cristiana”.

El director de Rent ha tingut paraules d’admiració per este gran valencianista que fou director de Las Provincias en un dels moment més dramàtics viscuts per la ciutat de València, com fou la “riuà” de 1957, quan va mantindre la dignitat de la ciutat amb un gran vessant cívic. Però, “també literari”, faceta en la que Colomer ha recordat obres de gran qualitat, algunes profundament religioses -des de diversos punts de vista- com No n’eren deu? o L’ullal, entre d’altres.

“Estic convençut que un dels objectius de Martí Domínguez amb l’Isaïes… era acostar el món de la Bíblia als valencians, en la línia del Concilic Vaticà II”, ha subratllat Colomer. Així, ha explicat que este autor, del que enguany s’ha complit el centenari del seu naixement, va traduir a un “valencià molt digne” les diverses cites bíbliques.

En acabar la conferència s’ha produït un interessant col·loqui en el que ha participat el públic assisten, entre els que hi havia persones que arribaren a conéixer la humanitat de Martí Domínguez, en este cas, com a director de la revista Valencia fruits.





La Col·lecció Rent obri un canal propi a Youtube

4 10 2008

La Col·lecció Rent ha obert un canal propi a Youtube on es poden vore els vídeos relacionats amb esta col·lecció dedicada a traure a la llum les millors obres de la literatura religiosa contemporània, tant d’autors valencians com de la literatura universal.

El primer que s’ha penjat es centra en el segon volum de la col·lecció, l’inèdit de Martí Domínguez Barberà Isaïes, profeta de Nadal .





Rent i Martí Domínguez, per Vicent Josep Escartí

17 07 2008

La revista Saó, com dèiem a l’anterior post, ha dedicat molt espai a Rent. Un dels articles -que es centra especialment en l’inèdit de Martí Domínguez- és el de Vicent Josep Escartí.

SAÓ / A PEU DE PÀGINA juny de 2008

La línia editorial que ha iniciat darrerament Denes pretén rescatar textos nostres més o menys oblidats i, per una altra banda, donar a conèixer textos clàssics en la nostra llengua. Però, tot dins uns límits ben concrets i que, sens dubte, fan la iniciativa ben singular entre les nombroses ofertes editorials que hi ha al nostre país: els textos han de ser de temàtica o d’inspiració religiosa i, per altra part, han de ser del període que considerem la nostra “contemporaneïtat” (segles XIX i XX). La col·lecció, en homenatge al col·lectiu cristià i valencià dels anys 70, La paraula cristiana, s’anomena “Rent”, com el mateix butlletí informatiu seu. Vol ser, per altra part, un “contenidor” interdisciplinar i podrem trobar tots els gèneres, des de l’homilètica i l’assaig a la poesia, el teatre o la novel·la. El seu director, Agustí Colomer, s’ha posat, doncs, el llistó ben alt, i segurament aconseguiran, l’editorial i ell, portar avant aquest projecte que fa ben poc que ha començat a donar a la llum els seus primers títols.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Especial dedicat a Martí Domínguez al setmanari El Temps

26 06 2008

Cal comprar i guardar el número del 24 de juny -el que fa 1.254 ja- del setmanari El Temps. Les pàgines de Cultura recullen un magnífic especial sobre Martí Domínguez Barberà, a propòsit de la commemoració el passat 21 de juny del centenari del naixement d’este il·lustre valencià. El Temps recull sengles articles del professor Biel Sansano i del director de la col·leció Rent Agustí Colomer. A més a més, inclou diversos fragments en primícia d’un altre inèdit de Martí Domínguez titulat Itàlia fora mà.

EL TEMPS / CULTURA 24 juny 2008

UN VALENCIÀ GENUÏNAMENT VALENCIÀ, per Biel Sansano.

El 21 de juny de 1908 naixia a Algemesí Martí Domínguez Barberà. Amb el cor ferit per l’idioma i els costums valencians, a través de la fe, arribà a la fidelitat lingüística. La seva obra ha resistit el pas del temps.

UNA LITERATURA ARRELADA I TRANSCENDENT, per Agustí Colomer.

La valencianitat i el cristianisme amaren la vida i l’obra de Martí Domínguez Barberà (1908-1984). És un escriptor religiós, en el sentit etimològic de la paraula. Ho demostra amb el llibre Isaïes, profeta de Nadal, editat pòstumament.

VISIONS INÈDITES D’ITÀLIA.

Martí Domínguez Barberà va deixar inèdit el llibre Itàlia fora mà, fet de records dels itineraris que l’escriptor i periodista va fer per la península. El Temps en dóna a conèixer diversos fragments, en primícia. La selecció és d’Agustí Colomer.





Valencianista convençut, per Ester Pinter

24 06 2008

Valencianista convençut és l’expressiu títol amb que el diari Avui encapçalava una informació, el passat 23 de juny, a les planes de cultura per recordar el centenari del naixement de Martí Domínguez Barberà. En este article, signat per la periodista Ester Pinter, recorda la figura que va suposar per a la literatura en la nostra llengua i per al món valencianista l’autor d’Isaïes, profeta de Nadal. L’article compta amb declaracions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i curador d’esta obra inèdita que ha publicat Denes.

AVUI / CULTURA 23 juny 2008

Quan Joan Fuster començava a treballar en Nosaltres el valencians (1962), va afirmar que Alma y tierra de Valencia (1941), de Martí Domínguez i Barberà, era l’única aproximació al País Valencià que s’havia publicat fins aleshores. El seu autor, nascut un 21 de juny de fa cent anys a Algemesí, apuntava en aquell llibre “una concepció plural d’Espanya i una certa sensibilitat valencianista, malgrat el context de l’època”.

D’aquest valencianisme incipient, del qual exerciria tota la seva vida fins al punt de costar-li l’exclusió, en parla Agustí Colomer al pròleg d’Isaïes, profeta de Nadal, una obra religiosa inèdita que Martí Domínguez va escriure fa 43 anys i que ara ha publicat l’editorial Denes.

Colomer no es cansa de reivindicar aquest periodista i polifacètic autor de novel·les, teatre, poesia i assajos que, tot i haver arribat a vendre fins a quatre edicions de la seva peça teatral més important, No n’eren deu? (1960), ha estat sempre “bastant oblidat i considerat com un autor menor”. Martí Domínguez (1908-1984) és conegut sobretot per haver estat director del diari Las Provincias entre 1949 i 1958. El seu discurs València, la gran silenciada, que va pronunciar com a mantenidor de la Fallera Major de València el 1958 en el marc de la commoció per la greu riuada que va afectar València el 1957, li va suposar l’expulsió del diari per la pressió de les autoritats franquistes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





En el centenari de Martí Domínguez, per Agustí Colomer

23 06 2008

Levante-EMV ha publicat hui una tribuna d’opinió escrita per Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, a propòsit del centenari del naixement de Martí Domínguez Barberà, data que es complia el passat dissabte 21 de juny.

LEVANTE-EMV / OPINIÓ 23 juny 2008

El 21 de juny de 1908 va nàixer a Algemesí Martí Domínguez Barberà. Molts anys després, jubilat del periodisme actiu, l´escriptor recordava amb tendresa la seua infància al seu poble natal. Estava enllestint la novel·la L´ullal quan li arribà inesperadament la mort. Era el 10 d´agost de 1984. Francesc Ferrer Pastor, davant el traspàs sobtat del seu amic, va escriure un article ben emotiu que revelava la confessió que li va fer l´escriptor quan va ser forçat a dimitir com a director de Las Provincias:

-L´amargor sentida de la teua desfeta et féu exclamar amb lletres a mi adreçades el 31 d´octubre de 1958: «Les classes dirigents, pel general d´una gola i una cara dura per a robar i no fer-ne un brot…» Tu, tan donat a l´adjectiu misericordiós, adjectivaves a nivell íntim les persones, certes persones, com eren. I és que hi ha moments en la vida que l´amargor fa exclamar dicteris: fins i tot Jesucrist exclamà penjat a l´arbre de la creu: ¡Déu meu, per què m´has desemparat! I València et va desemparar, València com a comunitat humana.

El text de Ferrer Pastor es titulava «Martí Domínguez, un ho-me bo, un patriota», i es va publicar en Rent, butlletí intern de La Paraula Cristiana, associació fundada en 1973, en la qual coincidiren altres noms significatius del valencianisme, com ara Robert Moròder, Joan Senent, mossén Sorribes, Vicent Badia, Sanchis Guarner, el pare Riutort o Cristòfor Aguado.

Recordem breument els fets que precipitaren la seua dimissió. En el mes d’octubre de 1957 València patí el desbordament del Túria. La memòria de la riuada, ben viva encara hui, cinquanta anys després, resta impresa en el cor dels valencians. Martí Domínguez, escriptor i director de Las Provincias, fou convidat a pronunciar el discurs de mantenidor de la fallera major de l´any 1958. El títol de la seua al·locució és ben significatiu –Valencia, la gran silenciada-, i el subtítol Cuando enmudecen los hombres… ¡hablan las piedras! evoca la narració de l’entrada de Jesús a Jerusalem el Diumenge de Rams (Lc 19, 39-40). Esta excel·lent peça oratòria sovint es presenta com una reivindicació davant la manca d’interés del Govern central per València; tanmateix, sense negar eixe aspecte, allò més característic del discurs és la crítica oberta a l´actitud dels mateixos valencians davant el seu destí. Denúncia que posa l’èmfasi en el «rebordoniment» (pèrdua de la pròpia personalitat) que duu aparellat la falta de respecte que patim els valencians de portes enfora. L’abandó de la llengua i de la pròpia identitat ens conduïa irremeiablement a l’escassa consideració per part de Madrid.

Les paraules de Martí Domínguez impactaren en les persones que omplien de gom a gom el Teatre Principal i en els milers de valencians que les sentiren a través de la ràdio. A més a més, restaren impreses en un opuscle que edità d’amagat l’Ateneu Mercantil. El gest del periodista despertà la sensibilitat valencianista de molts ciutadans, especialment en l´àmbit universitari. Però, com no podia ser d´altra manera, el conduí a l’ostracisme del règim: les pressions es deixaren sentir i fou forçat a dimitir com a director de Las Provincias.

Si important és el testimoni de Martí Domínguez, no ho és menys la seua extensa i notable obra que comprén tots els gèneres: periodisme, teatre, poesia, novel·la, assaig… Els seus llibres continuen mereixent l´atenció del públic, com ho demostren les reedicions de No n´eren deu? i Els horts (Bromera) o L´ullal (3 i 4). Els seus escrits inèdits desperten també l’interés de les editorials, com és el cas de la narració Isaïes, profeta de Nadal, escrita a mitjan dels seixanta i publicada enguany en la col·lecció Rent de Denes. En paraules d’Enric Ferrer, esta obra subratlla l´opció preferencial pels pobres, proclamada en el Concili Vaticà II. Eixe esperit pioner de l´autor és apreciable també en altres moments. Així, només acabar la guerra, publica l´assaig Alma y tierra de Valencia (1941), qualificat per Joan Fuster com l’únic intent seriós d’introspecció sobre la personalitat col·lectiva dels valencians.

També a principis dels seixanta, en El tradicionalismo de un republicano s’afanyà a rehabilitar la figura proscrita de Blasco Ibáñez; intent que repetí amb èxit, anys després, en la seua obra pòstuma Els Borja (Alfons el Vell), estudi que esdevé un punt d’inflexió en la consideració de la cèlebre família valenciana. Eixa voluntat per restaurar la memòria tant del líder republicà com de la nissaga que ocupà la càtedra de sant Pere il·lustra a la perfecció l’esperit conciliador d’un escriptor que, com el pacient artesà medieval, encaixa les tessel·les del gran mosaic de la valencianitat.

*Director de «Rent».

Nota: El diari electrònic en valencià Pàgina 26 també s’ha fet ressó del centenari de Martí Domínguez i ha destacat este mateix article de Colomer en una emotiva informació titulada “Martí Domínguez, 100 anys”.





Apareix un inèdit de Martí Domínguez Barberà, una recreació literària de l’esperit profètic d’Isaïes, per Lluís Bonada

4 06 2008

EL TEMPS / CULTURA 3 juny 2008

L’escriptor i periodista Martí Domínguez Barberà (Algemesí, 1908-València, 1984) era valencià, profundament valencià, i cristià, profundament cristià. A mitjan anys 60, superat el trauma de la dolorosa substitució del diari Las Provincias, i impulsat per la necessitat d’elevar el nivell cultural del laïcat, i fer-ho en vernacle, va escriure la narració Isaïes, profeta de Nadal, un diàleg entre fe i cultura que transmet la profunditat de l’esperit profètic de l’anomenat primer profeta major. Tot l’esforç literari de l’autor s’adreça a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta. Però no va poder assolir aquest objectiu perquè el text restà inèdit. Fins ara. Finalment, Isaïes, profeta de Nadal acaba de ser publicat.

L’editorial Denes ha inclós l’obra en una col·lecció dedicada a l’espiritualitat, “Rent Col·lecció”, que s’ha estrenat amb dos títols, el llibre de Domínguez i En el món, però no del món, una selecció de sermons de John Henry Newman (1801-1890), considerat el pare invisible del concili Vaticà II. La dirigeix Agustí Colomer, precisament la persona que ha tingut cura de l’edició del llibre de Domínguez Barberà.

Les pàgines d’Isaïes, profeta de Nadal, són, considera el curador del volum, riques en imatges. L’autor sintonitza amb el llenguatge simbòlic propi de la profecia per recrear i donar plasticitat al missatge del poeta. I també amb paradoxes, que reforcen la percepció del caràcter insòlit del cristianisme –un Déu que regna des de la creu- i que contribueixen a donar ritme a la narració.

Quan l’autor escrivia el relat dedicat a Isaïes es trobava, recorda Agustí Colomer, al pròleg, a l’inici d’una nova etapa de la seva vida, que coincidia amb uns moments històrics que li resultaven especialment pròxims. D’una banda, la celebració del concili Vaticà II i, d’una altra, la consolidació de l’experiència reeixida del Mercat Comú. Dels progressos i de les aspiracions a la integració europea donaran compte els seus articles a València fruits.

La celebració del concili Vaticà II influirà sens dubte, escriu Agustí Colomer, en l’aprofundiment de la consciència de l’Església com a poble de Déu, en la necessitat d’elevar el nivell cultural del laïcat i en la presència de les llengües vernacles en la litúrgia. Els seglars es van moure i van demanar una litúrgia en valencià. Així, el 1965, Vicent Miquel i Diego publica el llibre L’Església valenciana i l’ús de la llengua vernacla, i 20.000 valencians, encapçalats per noms il·lustres com el de l’autor, signen el manifest a favor de l’ús del valencià en la litúrgia. En “eixe estol de creativitat” i amb una finalitat pedagògica de formació dels seglars s’enmarca Isaïes, profeta de Nadal, “un text que traspua esperança”, diu Colomer.

Aquesta joia, com la qualifica Agustí Colomer, veu la llum en el centenari del naixement de l’autor i en el cinquantenari del cèlebre discurs “Valencia, la gran silenciada”, que li costà la pèrdua de la direcció de Las Provincias i el buit de les autoritats i de bona part de la burgesia valenciana.

Lluís Bonada





Rent, per Vicent Josep Escartí

20 05 2008

EL MUNDO / MEMÒRIES 19 maig 2008

L’editorial Denes ha iniciat darrerament una nova línia de publicacions que pretén rescatar textos nostres més o menys oblidats, i per una altra banda, donar a conèixer textos clàssics en la nostra llengua. Però, tot dins uns límits ben concrets i que fan la iniciativa ben singular entre les nombroses ofertes editorials que hi ha al nostre país: els textos han de ser de temàtica o d’inspiració religiosa i, per altra part, han de ser del període que considerem la nostra “contemporaneïtat” (segles XIX i XX). La col·lecció, en homenatge al col·lectiu cristià i valencià dels anys 70, La paraula cristiana, s’anomena “Rent”, com el mateix butlletí informatiu seu. La col·lecció vol ser interdisciplinar i contindrà obres de tots els gèneres, des de l’homilètica i l’assaig a la poesia, el teatre o la novel·la. El seu director, Agustí Colomer, s’ha posat, doncs, el llistó ben alt, i segurament aconseguiran, l’editorial i ell, portar avant aquest projecte que fa ben poc que ha començat a donar a la llum els seus primers títols. Per un costat, el número primer de la col·lecció ha estat En el món, però no del món, del cardenal John Henry Newman, que és una selecció de sermons traduïts de l’original al valencià per Salvador Albert. El segon volum de “Rent” és un text de l’escriptor d’Algemesí Martí Domínguez Barberà, Isaïes, profeta de Nadal, que romania inèdit des de l’any 1964 en què el autor el va enllestir, segons alguns com a conferència i segons altres com un text independent de caràcter divulgatiu i de reflexió entre la fe i la cultura. Aquest volum ha estat a cura del mateix Agustí Colomer, el qual ha preparat un pròleg concís i amé per tal de situar l’autor i l’obra. Segons el mateix Colomer, Martí Domínguez vol acostar-nos a la figura d’Isaïes a través d’una creació literària de l’esperit profètic. I Domínguez aconsegueix, així, amb el seu llenguatge simbòlic i característic dels profetes, un escrit de gran plasticitat i d’una riquesa lingüística i de conceptes destacable.

No cal dir que un projecte com el d’aquesta col·lecció serà difícil de mantenir en els anys i en l’interés dels títols publicats i, segurament, allà s’encabiran autors i obres de molt diferent naturalesa. Però, també, per la mateixa heterogeneïtat que se li suposa, pot resultar ben atractiu per als lectors cristians i no cristians. Pense, ara, en sermons del segle XIX, en valencià; en poesia de característiques més o menys dignes –literàries- d’inspiració religiosa; en alguns textos teatrals dels miracles vicentins que demanen major atenció; pense en algun escrit hagiogràfic contemporani, com Sang a la Ribera, d’Andreu Mpnzó… i en tants d’altres. Per títols, no serà. Això, també, aprofitarà per anar deixant testimoni d’un vessant literari, religiós i incardinat en la llengua i la cultura nostres que, alguns, s’entesten a negar. Com en altres aspectes de la nostra història –i en especial, la literària- encara ens queda molt per fer. I cal desitjar un gran èxit al projecte d’Agustí Colomer i Denes.

www.escarti.com





Martí Domínguez, profeta a la seua terra

19 05 2008

ALGEMESÍ ENCETA ELS ACTES DEL SEU CENTENARI AMB LA PRESENTACIÓ D’ISAÏES, PROFETA DE NADAL.

.

.

.


Martí Domínguez Barberà és profeta a la seua terra natal, Algemesí. Fa uns dies, el passat 15 de maig, la ciutat del polifacètic escriptor va acollir el primer acte de les celebracions pel centenari del seu naixement.

L’acte, celebrat a la sala de plens del consistori, estava organitzat per l’Associació Amics de Joan Girbés, i va reunir prop d’un centenar de persones que acudiren a escoltar la conferència que pronuncià Agustí Colomer al voltant de la figura del que fou director de Las Provincias i escriptor de nombrosos llibres de tots els gèneres literaris. Durant la presentació del llibre Isaïes, profeta de Nadal, Colomer va estar acompanyat per l’escriptor i investigador Vicent Josep Escartí –president de l’Associació Amics de Joan Girbés- i per Gabriel Palop, regidor de Cultura.

Escartí va qualificar de “magnífica iniciativa” la recuperació d’estos textos inèdits i avançà l’homenatge que el poble d’Algemesí vol retre a una dels seus fills més il·lustres. Igualment, va assenyalar al referir-se al treball ingent de Domínguez que, afortunadament, hi ha hagut gent que s’ha preocupat per què “la fe s’empeltara en la cultura del poble”.

Fou el regidor de Cultura qui va fer el joc de paraules amb el títol del libre inèdit i la gran consideració que té al seu poble Martí Domínguez que trenca la dita “ningú és profeta a la seua terra”. Palop també va lloar la coincidència del nom de la col·lecció Rent amb la capçalera d’igual títol que editava La Paraula Cristiana, de la que fou vicepresident i cofundador

En la seua intervenció, Agustí Colomer comentà la intenció de l’escriptor algemesinenc en escriure l’obra:

“Tot l’esforç literari de Martí Domínguez es dirigix a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta. Isaïes, profeta de Nadal és, abans que res, una obra de creació literària que pretén transmetre la profunditat de l’esperit profètic i, especialment, de l’anomenat “primer profeta major”.

L’obra revela la vasta cultura de l’escriptor. És un home familiaritzat amb la Bíblia, acostumat a llegir-la, coneixedor de la història del poble d’Israel. Cita els versets amb molta agilitat. Dialoga amb pares de l’Església com sant Jeroni i fa menció d’autors clàssics. Però no voldria traslladar la impressió que ens trobem davant una exhibició gratuïta de coneixements. Martí Domínguez no fa servir tots estos autors per a vantar-se de la seua cultura. Tira mà d’ells per a il·lustrar millor la figura d’Isaïes i el profetisme a Israel. I ho fa amb una naturalitat impressionant. Perquè fa servir un llenguatge digne i alhora popular. I perquè posseïx l’espontaneïtat d’aquell que coneix i viu amb profunditat allò del que està parlant”.