‘La poesia religiosa de Teodor Llorente’, per Josep A. Comes (Saó, març 2011)

26 04 2011

La secció ‘Llibres’ de la revista Saó, corresponent al número 357 (març 2011), dedica una plana a Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, de Teodor Llorente. Josep Antoni Comes, membre del consell de redacció de la revista degana en valencià, escriu una recensió a este volum de la Col·lecció Rent, on lloa no sols la conveniència de la publicació de l’antologia sinó també el treball de Rafael Roca, autor de la introducció i selecció del recull de poemes del patriarca de la Renaixença valenciana. Pel seu interés publiquem l’article sencer.

LA POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, per Josep A. Comes (Saó, 357)

El llibret que té a les mans és la primera antologia que s’ha fet de la poesia religiosa de Teodor Llorente. És un treball de Rafael Roca, professor de la Universitat de València i un dels millors coneixedors de la vida i obra del coronat “poeta de València”. L’antologia va precedida d’una introducció d’unes 40 pàgines bones del tot. Hi conté un succinta biografia de l’erudit valencià on no sols podem assabentar-nos de les facetes periodística i literària de Llorente, sinó també de la seua activitat política, les publicacions i els homenatges retuts en vida. Amb tot, i lògicament, el gros de la introducció se l’endú l’anàlisi de les poesies. Una lírica escrita no per a teòlegs ni eclesiàstics, sinó destinada i protagonitzada per les capes més populars d’una societat encara, diríem, “de cristiandat”. També igual que la part més significativa de la literatura de la Renaixença, la poesia de Llorente gira entorn dels tres eixos coneguts, que s’entrellacen, es barregen i es confonen: Pàtria, Fe i Amor.

De la vintena de poesies religioses recollides, Rafa Roca ens en dóna el pedigrí de cadascuna. Un treball minuciós i fructífer sobre quan es van escriure i per quin motiu, on es publicaren per primera vegada, la mètrica emprada, les històries implícites o explícites de cada composició, etc. Tota aquesta acurada investigació ha dut també al compliador a rebutjar com a autèntics uns “Goigs a Nostra Senyora dels Desemparats”, que Lluís Guarner publicà com a tals en 1983.

Clou l’antologia amb dues composicions, “Cant darrer” i “Testament”, que Rafa Roca justifica sobradament perquè li ha semblat convenient situar-les en l’última posició. El lector s’adona també, sense un esforç especial, de l’encert del títol assignat a aquesta antologia. Cal felicitar l’Editorial Denes per aquesta bella manera de commemorar el primer centenari de la mort del patriarca de la Renaixença valenciana.





Com el rent en la pasta, per Josep A. Comes

22 07 2008

El cap de redacció de Saó, Josep Antoni Comes, tanca el número de juny d’esta revista valenciana amb un article dedicat al primer volum de la col·lecció Rent, En el món, però no del món, sermons de John Henry Newman. Comes qualifica la col·lecció de “seriosa, ben programada, de textos en valencià que ens acosten a la millor literatura d’inspiració cristiana des del segle XIX fins a hui”. A continuació, l’article complet.

SAÓ / ART I CULTURA juny 2008

L’editorial Denes ha iniciat la publicació d’una col·ecció de literatura religiosa contemporània sota el nom de Rent, de ressonàncies bíbliques i expressió d’una determinada manera de fer-se Església present al món, que és tot un auguri d’encert i de compromís pastoral i valencianitzador escaient.

En realitat, calia al país Valencià una col·lecció com aquesta: seriosa, ben programada, de textos en valencià que ens acosten a la millor literatura d’inspiració cristiana des del segle XIX fins a hui.

La col·lecció s’ha iniciat amb dos llibres, un d’autor estranger i l’altre valencià, i s’anuncia que aquesta alternança es mantindrà. Els volums tenen una extensió aproximada de 120 pàgines i van precedits d’una presentació de l’autor i de l’obra en qüestió.

Enceta la col·lecció el llibre En el món, però no del món, que recull quatre sermons de John Henry Newman, traduïts per Salvador Albert i Mora, i presentats en una esplèndida introducció d’August Monzon, que, a més de donar a conèixer la vida i l’obra del cardenal Newman i de situar-la en les coordenades socials i eclesials pertinents, acompanya el text de cada sermó amb notes a peu de pàgina molt il·lustratives.

Els quatre sermons han sigut triats de sermonaris distints; tots ells, però, reflecteixen les característiques pròpies d’aquest gegant del cristianisme modern: autenticitat personal i preocupació pastoral. Els dos primers, pronunciats sent encara prevere anglicà, van dirigits fonamentalment al món universitari d’Oxford, i invita els oients, la majoria jóvens de religiositat conservadora, a viure amb autenticitat la relació amb Déu ara i ací, no pensant sols en el més enllà. En el fons, ens anima a ser sants i a donar testimoniatge personal de la veritat enmig del món. Ho fa amb força i convicció. De fet, són unes exhortacions enèrgiques que ell, primer que ningú, se les va aplicar.

El tercer sermó és un dels més famosos i més voltes editat. Es tracta del seu darrer sermó com a anglicà, i el titula “El comiat dels amics”. A més dels coneixements teològics i bíblics que demostra posseir, Newman ensenya els oients a lloar Déu perquè, en definitiva, tot el que tenim és un do seu. Do de Déu ha sigut també el seu ministeri a la parròquia de Littlemore, prop d’Oxford,que ara finalitza per sempre. Les paraules finals de comiat són d’antologia.

La selecció clou amb un llarg sermó, ja sacerdot catòlic, dividit en dues parts, sobre sant Felip Neri i l’Oratori, en què dóna a conéixer la vida i l’obra d’aquest sant del Renaixement.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »