“Veritat i bellesa havien estat sempre per a ella inseparables”

10 11 2010

 

 

«Quan arribà al pic, tota la naturalesa que l’envoltava semblava acabada de crear. Quasi hauria volgut creure en Déu per a poder-li agrair l’escena miraculosa que s’estenia pertot arreu davant dels seus ulls. Del Velino fins a la Maiella, la muntanya sagrada on en segles llunyans s’havien refugiat tants eremites, dominava la mitat dels Abruços. A l’oest podia albirar el mar Tirré, a l’est li era proper l’Adriàtic. Veritat i bellesa havien estat sempre per a ella inseparables. Encara que no haguera trobat mai una prova convincent de l’existència de Déu, li resultava obvi que eixe esplendor de cel, terra, muntanyes, mars deuria ser la creació d’alguna força sobrenatural. No podia creure en Déu només per haver pujat al Gran Sasso; però una esperança secreta, com una minúscula planteta, estava arrelant en ella.»

 

Ignazio Silone, Severina, Rent núm. 7, editorial Denes, 2010.