Gonçal Vinyes, gegant poeta de l’esperança, per Jaume Alba

24 06 2009

CRESOL / FIGURES juny 2009

La revista Cresol, de la Unió Apostòlica del Clero, publica en el seu últim número un article de Jaume Alba –col·laborador habitual de Cristians.net– sobre l’últim llibre publicat a la col·lecció Rent: Sembrant la vida. Poesia i compromís, de Gonçal Vinyes. A continuació reproduïm l’article sencer.

GVinyes1GVinyes2GONÇAL VINYES, GEGANT POETA DE L’ESPERANÇA
El 10 de desembre de 1936 moria afusellat al pont de Vallés, a la comarca de La Costera, Gonçal Vinyes Masip (Xàtiva, 1883). L’11 de març de l’any 2001 fou beatificat pel papa Joan Pau II a la Plaça de Sant Pere de Roma. Dos dades importants en la biografia d’este prevere que va exercir la seua activitat pastoral a la seua ciutat natal de Xàtiva.

Els lectors de Cresol ja coneixen la figura d’este sacerdot dedicat a una intensa activitat devocional i social, així com d’investigació històrica i arqueológica. Però, també cultural, especialment, en l’àmbit de la poesia i la tasca periodística. Antoni López Quiles que l’ha qualificat com a “gegant poeta de l’esperança” ja ha donat compte en este mateixes planes d’un esboç de la figura de Vinyes (Cresol 69, octubre 2006).

Precisament, Antoni López és l’autor de la recopilació dels poemes i articles de Vinyes, que recull el llibre, que acaba de publicar la col·lecció Rent –igualment coneguda en estes mateixes planes- titulat Sembrant la vida. Poesia i compromís. És el volum 4 d’una col·lecció dedicada a la literatura religiosa en valencià que ja ha tret a la llum un assaig inèdit de Martí Domínguez i altres dos textos bàsics del cardenal Newman i de la pensadora Simone Weil. Una iniciativa que feia falta.

A la brillant introducció de Sembrant la vida, López Quiles diu de Vinyes que “es tracta d’un poeta que, inserit dins dels paràmetres d’aquell romanticisme, inherent a les reivindicacions nacionals, però que obre la seua lira compositiva a altres modalitats, de manera que esguita les seues peces d’elements parnassianistes o impressionistes, sense abandonar, tanmateix, la seua vinculació al patrimonialisme i, per eixa mateixa raó, sense deixar de ser un gran poeta d’esperança, obri les seues déus líriques a altres vies d’inspiració”.

Parlem d’un capellà que no va ser un cas únic. Gonçal Vinyes forma part del moviment estètic i ideològic que López Quiles ha identificat com “Poetes de l’esperança” i que està integrat per un grup de capellans com Francesc Martínez i Miret o Joaquim Garcia Girona, al seu cim.

¿I per qué resten “oblidats” estos autors? ¿Qué no tenien suficient qualitat per passar a ser ressenyats a les pàgines de la nostra literatura? ¿Es tracta tan sols de poetes que elaboraven una “literatura memor”? Res més lluny de la realitat. Durant les últimes dècades els analistes els han prestat escasa atenció seguint el “criteri negador” que els estudiosos han donat als creadors adscrits a la Renaixença, als “continuadors” de l’obra de Llorente o als persistents del “romanticisme”. Per este motiu és important la tasca d’investigadors que no es conformen amb repetir de forma mimètica els qualificatius assignats a determinades corrents o a segons quins autors. Si no que profundixen en l’obra d’estos escriptors i troben “versos suggeridors” que acosten la seua obra als tractats actuals de la literatura valenciana.

Sembrant la vida. Poesia i compromís no sols inclou les poesies aplegades sota el títol El poema de la terreta i altres composicions líriques, sinó que també recull un apèndix amb els articles en valencià que Vinyes va publicar a El obrero setabense i al setmanari Acció. Una tasca periodística que, segons López Quiles, “prosseguix la línia de reivindicar un passat associat al cristianisme que il·lumine un present, fins i tot en l’àmbit del nacionalisme, per al qual serà imprescindible el referent catòlic”.

Gonçal Vinyes, amb la seua mort violenta és, tal volta, reflex d’una època, la d’entre guerres, que tantes vides i obres va sacrificar. En este cas parlem d’un prevere que, junt a altres, dedicaren tota la seua vida a un treball de compromís pastoral i social, però que mai deixà de banda la recuperació cultural d’un poble, el seu, que estimà i sembrà… de vida.





El diari El País (Quadern) recomana ‘Sembrant la vida’

22 05 2009

sembrantpaisQuadern (22 maig 2009), el suplement cultural en valencià del diari El País torna a recomanar un llibre de Rent. En esta ocasió, en l’apartat sobre poesia, posa atenció en l’últim volum, el quart, que està dedicat a Gonçal Vinyes i que porta per títol Sembrant la vida. Poesia i Compromís. Reproduïm el text:

“SEMBRANT LA VIDA. Poesia i compromís és el subtítol d’aquest volum de la col·lecció Rent, dedicada a textos de temàtica religiosa. En aquest cas, es tracta d’un recull del sacerdot Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), afusellat al començament de la Guerra Civil, que va desenvolupar una intensa activitat de recuperación històrica i identitaria i va participar en el moviment de dignificació del valencià com a llengua de cultura. A més de poemes, el llibre inclou alguns dels articles que va publicar”.





El món cultural de Xàtiva a la presentació de ‘Sembrant la vida’, de Gonçal Vinyes

11 05 2009

anunciRNTCELEBRAT A LA CASA DE LA CULTURA AMB LA INTERVENCIÓ D’AGUSTÍ COLOMER, ANTONI LÓPEZ QUILES I AGUSTÍ VENTURA

Com no podia ser d’altra manera, la presentació de Sembrant la vida. Poesia i compromís, que recull poesies i articles de Gonçal Vinyes i Masip, es va celebrar a la seua població natal, la històrica ciutat de Xàtiva. El lloc, el senyorial saló d’actes de la Casa de la Cultura, en el marc de les celebracions per la Fira del Llibre i amb un notable èxit de públic.

La presentació de l’acte va córrer a càrrec d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, on s’emmarca este quart volum. També hi participaren el curador de l’obra, el sacerdot i professor de la Universitat de València, Antoni López Quiles, i l’escriptor Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva, càrrec que també va ocupar Gonçal Vinyes.

Agustí Colomer, director de Rent, i Antoni López Quiles, curador de 'Sembrant la vida'.
Agustí Colomer, director de Rent, i Antoni López, curador de l’obra.
En primer terme, Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva.
En primer terme, Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva.

L’acte, que va comptar amb l’inestimable col·laboració de Vicent Tortosa i els Amics de la Costera, va reunir unes desenes de persones interessades en conèixer l’obra i vida del beat xativí. Entre els assistents estaven Alfons Vila, acadèmic de l’AVL; el primer alcalde democràtic de Xàtiva Manuel Casesnoves, fill de Manuel Casesnoves i Adela Soldevila -el procés de beatificació dels quals s’ha iniciat recentment-, el rector Ximo Núñez, i el director de la Casa de la Cultura, Josep Sanchis, així com persones del món cultural valencià, cas de l’organista i musicòleg Vicent Ros, entre d’altres.

Entre el públic, representants destacats de la cultura de Xàtiva.
L’acte va registrar una assistència notable de públic.

Antoni López es va referir a la mort violenta de la persona de mossén Vinyes –va ser afusellat als pocs mesos d’esclatar la Guerra Civil per la seua condició de religiós- i a la “mort” per oblit en el panorama de les lletres valencianes per un “criteri negador” dels estudiosos de la literatura valenciana que bandejaren este i altres poetes com ell per procedir de la Renaixença i fer una lírica raquítica.

No obstant, este investigador va assegurar que l’obra poètica de Gonçal Vinyes –l’altra, la d’investigador arqueòleg i historiador sí que ha estat més reconeguda- té “un notable relleu”, amb total seguretat, i cal posar-la en el seu lloc adequat dintre del panorama literari.

Efectivament, López Quiles ha emmarcat a Vinyes en els paràmatres del romanticisme, inherent a les reivindicacions nacionals, i vinculat amb el patrimonialisme i amb elements parnassianistes o impressionistes. I sempre amb Xàtiva present a la seua obra. Gonçal Vinyes no hi estava sol, sinó que formava part d’un grup més gran d’escriptors, també religiosos, com Martínez Miret i Garcia Girona, que Antoni López ha denominat “poetes de l’esperança”.

Per la seua banda, Ventura va fer un esbós biogràfic de Gonçal Vinyes i va destacar també la seua estima per Xàtiva. Va parlar també de la seua faceta periodística al front d’El obrero setabense, setmanari vinculat a l’obrerisme catòlic.

publiOKRNT

De la mateixa manera, es va referir a la col·laboració de Vinyes amb mossén Alcover per a la confecció del diccionari Català-Valencià-Balear i va llegir part de la cita que el mallorquí dedica al canonge de la seu de Xàtiva pel tracte oferit durant la seua visita a esta comarca per a treballar en esta magna obra.

Igualment, va relatar que ell mateix va col·laborar amb la recuperació de material per a la documentació que es va remetre a Roma quan la beatificació de mossén Vinyes. Així va deixar constància de testimonis directes que parlaven de la bonhomia del sacerdot i la sorpresa que va causar la seua mort a Vallés, també a La Costera.

L’actual cronista oficial de Xàtiva, que ha publicat en diverses ocasions treballs sobre Gonçal Vinyes,  també es va lamentar que figures com esta s’han quedat en la frontera de la ratlla ideològica que solen traçar determinades persones: “així, jo mateix he hagut de defensar davant les dretes i davant les esquerres la figura de mossén Vinyes”, ha assegurar.

public2RNT

Ventura va aprofitar, finalment, la seua intervenció per reclamar dels investigadors una atenció més profunda als mitjans periodístics del primer terç del segle XX, com ara El obrero setabense, del que fou ànima Gonçal Vinyes. Precisament, Sembrant la vida. Poesia i compromís recull els articles que va publicar tant a El obrero setabense com al setmanari Acció, d’orientació demócratacristiana i valencianista.

gralRNT





Xàtiva acull la presentació de ‘Sembrant la vida’, de Gonçal Vinyes

5 05 2009

DIVENDRES, 8 DE MAIG, A LES 20:00 HORES, CASA DE LA CULTURA

Microsoft Word - Sembrant la vidÉaci— Xˆtiva.doc





Rent presenta les novetats a la Fira del Llibre de València

25 04 2009

presentacio1

La col·lecció Rent ha presentat les dos últimes novetats a la Fira del Llibre de València (23 abril-3 maig) -als Jardins de Vivers- junt a altres col·leccions de l’Editorial Denes.

D’esta manera, Agustí Colomer, director de la col·lecció, ha presentat l’últim dels volums publicats. Es tracta com ja havíem avançat Sembrant la vida, recull de poesies i altres escrits del màrtir valencià Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), a cura d’Antoni López.

emilia

Igualment, la professora de la Universitat de València, Emilia Bea, autora de la traducció i estudi introductori del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, ha presentat este mateix llibre, que ha tingut una gran acollida entre la crítica.

totos

En este mateix acte, l’editorial Denes també ha presentat altres col·leccions, amb la presència de Vicent Berenguer, director de Poesia Edicions de la Guerra, i Carme Manuel, traductora i autora del pròleg de l’obra de Gerald Vizenor, Quasi en terra, en eixa mateixa col·lecció.





El pròxim llibre de Rent estarà dedicat a la poesia de Gonçal Vinyes

2 04 2009

Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936)

Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936)

Este mateix mes d’abril, tot coincidint amb el Dia del Llibre (23 d’abril, Sant Jordi) vorà la llum a Rent una nova obra de la col·lecció que, en esta ocasió correspon a un autor valencià. Es tracta de Gonçal Vinyes Massip (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), sacerdot, poeta, escriptor, periodista i arqueòleg valencià executat durant la Guerra civil espanyola i que fou beatificat pel Papa Joan Pau II en 2001.

Un llibre amb el suggerent títol de Sembrant la vida. Poesia i compromís, una antologia de la seua poesia a cura d’Antoni López Quiles.

Per anar fent boca, recuperem la tribuna que Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, va publicar al diari Levante-EMV (11 febrer 2007) sobre la figura d’este beat valencianista i màrtir:

GONÇAL VINYES, MÀRTIR I VALENCIANISTA

En la primera plana d’El Obrero Setabense corresponent a l’11 de febrer de 1933, podem llegir: «Nostre País Valencià està d’enhorabona. Però també ho està nostra ciutat. En el gloriós acte d´afermació valencianista celebrat el dumenge últim en Sagunto es va acordar que fóra Xàtiva la continuadora d´eixe esclat falaguer d´entusiasme valencià. ¡Sagunto i Xàtiva! ¡Dos heroïnes de nostra vollguda terreta! […] Demà no faltarà ningun xativenc que es precie de ser-ho, ni tampoc cap valencià que tinga possibilitat d´assistir.» La convocatòria a l´acte pro Estatut d´Autonomia és clara i inequívoca. La publicació, subtitulada Semanario de propaganda católico-social, apostava de valent per la recuperació de les nostres institucions d’autogovern. El seu director, Gonçal Vinyes Massip, moriria assassinat tres anys després, un 10 de desembre, en el molí de Vallés. L´11 de març del 2001, fou un dels 226 màrtirs valencians beatificats per Joan Pau II en la plaça de Sant Pere del Vaticà. Beat, màrtir i valencianista.

Gonçal Vinyes va nàixer a Xàtiva el 19 de gener de 1883. Fou ordenat prevere en 1906 i va realitzar la seua labor pastoral en Santa Maria de Xàtiva, de la qual fou nomenat canonge en 1933. Curiosament, en el mateix número del setmanari en el qual ix la crida a assistir a l’acte pro Estatut s’informa discretament del seu nomenament com a canonge. Home piadós, amant de la cultura i sensible a la qüestió social. El seu primer llibre, Hidrografía setabense (1914), enceta les investigacions geològiques i prehistòriques locals. La seua tasca arqueològica és ben notable, col·laborant amb el Servici d´Investigació Prehistòrica de la diputació en les excavacions de la Cova Negra, les Alcusses i la cova del Parpalló. Fruit de la seua tasca cultural, rebé el nomenament com a cronista local de Xàtiva en 1917. Fou membre també, entre altres institucions, del Centre de Cultura Valenciana, de Lo Rat Penat, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i soci fundador de la Ibèrica de Ciències Naturals de Saragossa.

Gonçal Vinyes era, a més, poeta. I un poeta «excel·lent», segons Antoni López: «U dels de factura més elegant del segle XX i posseïdor d’una gran fonamentació intel·lectual.» Ell forma part, junt amb els preveres Francesc Martínez Miret (assassinat també en el 36) i Eduard Genovés, de la generació dels poetes de l´esperança: «En mossén Genovés, el pare Miret i en el canonge Vinyes hi ha els exemples més conspicus del doble compromís de fidelitat a la causa de l’Evangeli i del País recíprocament imbricats.»

En 1930 Vinyes fou nomenat director d’El Obrero Setabense i les planes de l’emblemàtic setmanari no deixaren de reflectir la seua sensibilitat valencianista. Les campanyes proestatut de 1933 i de 1936, la fundació del Centre Valencianista de Xàtiva o la publicació de nombrosos poemes i articles en valencià en són una bona mostra. Vinyes veu amb molta simpatia la fundació, en agost de 1933, d´Acció Nacionalista Valenciana (ANV), partit catòlic i valencianista amb el qual mantenia evidents afinitats. Quan en 1934 ANV crea el seu setmanari Acció, Gonçal Vinyes hi col·labora puntualment i reprodueix en El Obrero Setabense nombrosos articles del setmanari nacionalista: Antoni Senent, Robert Moròder, Francesc Soriano o Bernat Bono, entre altres, parlen sobre valencianisme, catolicisme social, denúncia del nazisme…

El professor de la Universitat de València Vicent Pons Alòs, prevere i arxiver de la Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, va aportar a la comissió històrica per a la beatificació un informe sobre la tasca cultural de Vinyes, en el qual fa constar el seu valencianisme: «Mosén Viñes formaba parte de un movimiento de sacerdotes valencianos, cuya erudición y humanismo les hizo preocuparse también por la recuperación de su lengua materna […] Mosén Viñes comenzó a escribir poesías en valenciano en 1932, un año antes de la firma de las Normas de Castelló, a cuyos firmantes conocerá en su mayoría.» L’historiador Vicent Cárcel i el delegat diocesà per a les causes dels sants, Ramon Fita, en el seu llibre Mártires valencianos del siglo XX, fan una descripció de la biografia del canonge xativí, del seu martiri i de la fama de santedat que se li atribuïx. Convé subratllar que en este últim apartat expliciten que Vinyes realitzà «una gran tarea, para que la cultura se acercara a la fe y ésta, a su vez, impregnara de sentido cristiano al mundo de la cultura». És a dir, en la seua fama de santedat es recull allò que el papa Joan Pau II designà amb el nom d´inculturació de la fe: és a dir, el diàleg fecund entre l’Evangeli i les cultures autòctones (Slavorum Apostoli). Que el beat mossén Vinyes intercedisca especialment perquè l’Església valenciana assumisca el seu compromís amb la llengua i la cultura valencianes, sense pors, amb la valentia amb la qual el canonge acceptà el seu martiri.