‘Així va fundar la llibertat humana’

18 04 2014

George Rouault. Ecce homo

 

«Crist va refusar en el desert la temptació de la força i de la fascinació. Va refusar esdevenir el príncep d’aquest món, transformar les pedres en pa; va refusar els miracles màgics que haurien atret els hòmens cap a Ell. No va acceptar altra reialesa que la caricatura blasfematòria de la Passió: el ceptre de canya, la corona d’espines, la inscripció “ecce homo”: “heus ací l’home”, l’home màxim, l’home autèntic. Així va fundar la llibertat humana.»

Olivier Clément, «La salvació hui i el problema de l’esperança», Fer del món eucaristia, Rent núm. 13, Denes, 2013

 

Anuncis




“L’ecumenisme, el personalisme i el federalisme són aspectes diversos de la mateixa i única actitud espiritual”

20 11 2010

 

«L’ecumenisme, el personalisme i el federalisme són aspectes diversos de la mateixa i única actitud espiritual. S’engendren l’un a l’altre i es recolzen mútuament. Contenen les mateixes estructures i les mateixes ambicions. I, d’igual manera, oposen a la noció d’unitat rígida una altra de ben diferent, la de comunió; a l’Imperi, la de Commonwealth; a l’ordre unitari i geomètric, la col·laboració pluralista i orgànica; a la parella d’enemics agermanats que encarnen l’individu desarrelat i la massa totalitària, la parella de germans amicals que representen la persona i la comunitat federal.»

 

Denis de Rougemont, Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, Rent núm. 8. Editorial Denes. 2010





“La llum de la caritat”

12 07 2010

 

 

“Només si la nostra ànima és il·luminada per la llum de la caritat, només si la nostra ment és plena de la llum immaculada de la caritat, només llavors veiem la misèria, les condicions miserables de la població, i les reconeixem com a tals. D’altra banda, saber com viuen els hòmens, saber com pateixen els hòmens, saber com mengen i com no mengen els hòmens, és el primer exercici de la caritat, és la primera aplicació pràctica de la caritat, és la caritat entesa d’acord amb la seua funció fonamental: la de mirar al nostre voltant i veure la realitat de la vida, veure els altres, la pobresa dels altres, dels nostres «altres». No consisteixen sinó en això, la caritat i la moral.

Generalment, els hòmens no es veuen més que a si mateixos. I aquesta és la prova que veure és un acte de voluntat, i no pura i simple visió. Veure significa voler veure; veure significa veure el patiment, i patir. Vet ací per què tot es redueix a veure i a voler. Misteris de la naturalesa humana!”  

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia