‘Dues obres de Fuster de 1952’, article de Josep Miquel Bausset a ‘La Veu del País Valencià’ (21.IV.2015)

27 04 2015

 

bausset-1

 

Hui dimarts a les 7 de la vesprada, a València, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, es presentaran dues obres de Joan Fuster, en un volum publicat per l’editorial Denes, en la col·lecció Rent. Són dos textos inèdits de Fuster en la seua vessant d’assagista i de traductor. Es tracta, per una part, de l’estudi, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i per l’altra, la versió de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, a la qual l’escriptor de Sueca posà com a títol, La bona nova a Maria.

L’octubre de 1952, per les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, Joan Fuster propicià la representació escènica, en valencià, de l’obra de Claudel. A més, escriví un breu assaig al certamen literari convocat amb motiu d’aquelles festes. Les dues actuacions de Fuster, com afirma Francesc Pérez i Moragón en la introducció d’aquest volum, “estigueren envoltades d’algunes circumstàncies que retraten molt bé l’època, en ple franquisme”.

La primera obra és un text mecanografiat, amb el títol, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Pel que fa a la traducció de l’obra de P. Claudel, aquest text veu ara la llum gràcies a la tenacitat de l’amic Agustí Colomer, que des de feia anys buscava un exemplar de la traducció de Joan Fuster de L’Annonce faite à Marie, per tal d’incorporar-la a la col·lecció que, amb entusiasme, dirigeix Francesc Ferrer i Escrivà, fill del benemèrit amic Francesc Ferrer Pastor. En la recerca d’aquesta obra de Claudel, Santi Vallés, a partir de la pista donada per Fuster en carta a Vicenç Riera i Llorca el 6 de juny de 1953 sobre la gravació que Ràdio València va fer de la representació de La bona nova a Maria, va tractar de localitzar la cinta magnetofònica als arxius de la cadena SER, tot i que sense cap resultat positiu. Va ser Agustí Colomer qui va trobar la còpia que s’ha fet servir en aquesta edició, dins el fons del músic i compositor Agustí Alaman i Rodrigo.

Entre els premis atorgats als Jocs Florals organitzats en honor de la Mare de Déu de Sales, Fuster en va guanyar un, Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. Aquest text, de set folis i en castellà, és, segons Francesc Pérez Moragón, un atac frontal contra l’existencialisme i una defensa exaltada de la religió catòlica, per la qual cosa, segons Pérez Moragón, l’objectiu de Fuster era aconseguir la modesta remuneració econòmica  que el guardó comportava.

Fuster, com defensa Pérez Moragón, adoptava un to quasi caricaturesc dels tòpics impulsats pel nacionalcatolicisme imperant. A banda del títol en castellà i de la referència temàtica, Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno, no té res a vore amb Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern que ara veu la llum. Per alguna raó que ignorem, com dedueix Pérez Moragón, Fuster preparà un escrit en valencià amb el mateix títol del que finalment presentà, i que és el que ara es publica en aquest volum de l’editorial Denes. A diferència d’aquell, aquest és més extens i d’una orientació distinta, i més d’acord amb el pensament de Fuster. Potser algú que formava part del jurat va aconsellar Joan Fuster substituir-lo, en vore que no seria guardonat, perquè oferia massa discrepàncies amb el pensament oficial. O va ser el mateix escriptor de Sueca qui, com una escenificació sarcàstica, com diu Pérez Moragon, va perpetrar en quatre grapats l’escrit més breu, ultracatòlic i antiexistencialista, però susceptible d’aconseguir el guardó i els diners que comportava.

Al contrari que aquella versió caricaturesca i en castellà, aquest estudi que ara veu la llum té una sèrie de qualitats que permeten considerar-lo ben interessant, segons Pérez Moragón, dins la producció inicial de Joan Fuster. En aquest assaig trobem alguns dels temes que ja interessaven a l’assagista de Sueca: el descrèdit de la realitat en les arts plàstiques, la consideració dels escriptors estalinistes com a revolucionaris coartats pel sistema que defensaven, i el desencís de molts escriptors progressistes respecte a l’URSS, la llibertat de l’intel·lectual, els canvis en les relacions socials impulsats pel desenvolupament tecnològic i altres qüestions semblants. L’objectiu de l’estudi era contraposar les idees d’alguns autors de teatre religiós, i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent  existencialista.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Enric Valor i el fet religiós

22 08 2011

LA COL·LECCIÓ RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, VOL ADHERIR-SE  A  L’HOMENATGE A L’ESCRIPTOR DE CASTALLA AMB MOTIU DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

La xarxa cooperativa Un entre tants ha convocat un homenatge cibernètic a l’escriptor Enric Valor (1911-2000) amb motiu del centenari del seu naixement. El record de l’autor de les Rondalles resta ben viu en el cor dels valencians, com ha pogut apreciar-se en les múltiples iniciatives mampreses durant el present curs. Cal subratllar especialment, la designació com a Escriptor de l’Any 2010 -coincidint amb el deu aniversari de la seua mort- per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Del catàleg corresponent a l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules, organitzada per l’AVL, reproduïm la fitxa elaborada per Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, on es dona compte de la participació d’Enric Valor en la campanya en favor de la litúrgia en valencià i en la Comissió Interdiocesana de Textos Litúrgics, així com de la seua estreta amistat amb mossén Sorribes i el pare Riutort. Ens resulta ben grat recordar qui fóra gran amic del fundador d’esta editorial, Francesc Ferrer Pastor, en la qual han vist la llum les traduccions que Valor va realitzar de L’ingenu de Voltaire i Anys i Llegües de Gabriel Miró.

“Les esperances suscitades per la celebració del Concili Vaticà II (1962-1965) ultrapassaven els àmbits estrictament clericals i incidien directament en l’esfera de la societat civil. L’ús de les llengües vernacles en la litúrgia constituí una novetat en el culte catòlic, que fins aleshores feia servir exclusivament el llatí. El moviment valencianista estava ben atent a l’aggiornamento de l’Església i mostrava la seua simpatia pel Concili. És ben significatiu, per exemple, el tractament informatiu que va meréixer l’esdeveniment en les planes de la revista Valencia Cultural (1960-1964) editada per Josep Marí Montañana i dirigida per Vicent Badia i Marín. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





En memòria del pare Vicent Faus

19 04 2010

Anava a celebrar missa -la missa de 9, en valencià-, a la parròquia de Sant Pasqual Bailon. Però abans visitava i ajudava les persones necessitades, perquè el pare Faus feia valdre, quotidianament, que el sagrament de l’altar és indestriable del sagrament del germà. I en eixe itinerari del germà a l’altar, un automòbil es creuà en el seu camí i li causà la mort. Una mort que precipità l’anada a la casa del Pare, que ell ja esperava per la greu malaltia que patia. Ara ha arribat a la Pàtria del Cel, després d’haver estimat profundament i dolorosament la seua pàtria valenciana.

Milers de xiquets i jóvens foren instruïts per este brau escolapi en l’amor a Déu i l’estima per la llengua, en un tot indestriable, perquè Crist tot ho relliga. Encara que es trobava fatigat per la malaltia i per tanta falta de sensibilitat en l’Església a l’hora d’encarnar l’evangeli en la nostra cultura, continuava ferm celebrant la missa dominical en valencià. I, fins i tot, albirà una miqueta d’esperança quan li passaren a signar –un dels primers- la carta a monsenyor Carles Osoro, arquebisbe de València, demanant l’aprovació dels textos litúrgics en valencià.

El pare Faus ens és ben pròxim per a tots els que fem la col·lecció Rent de literatura religiosa en valencià. L’editorial Denes volgué batejar esta col·lecció literària amb eixe nom com un homenatge als membres de l’associació “La Paraula Cristiana”, que publicaven el butlletí Rent: Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Robert Moròder, Vicent Sorribes, Enric Ferrer… o el mateix pare Vicent Faus, del qual recordem encara la seua magnífica homilia en el funeral del fundador d’esta editorial, el seu bon amic Francesc Ferrer Pastor.

Que Déu aculla el pare Faus en el seu si i que, per la seua intercessió, la inculturació de la fe en la llengua i cultura valenciana, siga una realitat.

Agustí Colomer, director de Rent