Mística i política en el discurs femení contemporani

27 05 2010

 CONFERÈNCIA D’EMILIA BEA SOBRE LA VEU I EL TESTIMONI DE SIS DONES DEL NOSTRE TEMPS

 

L’Aula Magna de la Universitat de València va acollir el passat dimarts, 25 de maig, la conferència de la professora Emilia Bea titulada “Mística i política en el discurs femení contemporani”. L’acte fou organitzat per l’associació Dones creients. Salud Piera presentà la conferenciant i advertí de la paradoxa que podria suscitar el títol en lligar dos conceptes que, a primera vista, poden semblar antagònics –mística i política. “Tanmateix –afirmà Salud- hem de superar els enganys que, de vegades, ens presenta el llenguatge. La mística, que tenim associada al cel, a allò que està dalt, està íntimament connectada, encara que no ho semble, a la política, a allò terrenal, a tot el que està ací baix. I bona prova la tindrem en sentir l’al·locució d’Emilia Bea”.

Salud Piera i Emilia Bea

La conferenciant agraí a l’associació de Dones creients l’oportunitat de parlar d’un tema tan suggerent com desconegut. Simone Weil, Maria Skobtsov, Etty Hillesum, Edith Stein, Dorothy Day i Maria Zambrano, a la manera de “tessel·les d’un mosaic”, il·lustraren el discurs al voltant de la mística i la política. “Pot establir-se una comunicació interna entre elles -afirmà Emilia Bea-, gràcies a un alé comú, a una força i, al mateix temps, una vulnerabilitat compartides, que desperten una sensació incomparable d’autenticitat i de profunda empatia davant el seus testimonis. Dones que van practicar en el nostre temps  una ‘mística d’ulls oberts’ o una ‘mística de la creació’, que les va conduir a una espiritualitat encarnada, a ser contemplatives en l’acció, a ser passives respecte a Déu i actives respecte als hòmens. L’encarnació de l’espiritual les feia sentir-se responsables del món. L’experiència de l’absolut no les va deixar tancades en el quietisme, l’apatia o la passivitat, sinó que van voler participar activament en l’escena pública amb una veu pròpia i interpel·lant.

La llum d’estos testimonis ens arriba a través de l’escriptura, que va ser en elles un autèntic instrument de resistència. La nuesa de la seua escriptura és la immediata traducció de la vida i mostra la correspondència entre acció i pensament, entre experiència i llenguatge. A través de l’escriptura van desafiar el món violent i opressiu. Enfront de la deshumanització del terror i la misèria, van empunyar l’arma de la ploma, l’única que els permetia lluitar contra l’enemic exterior –el poder que s’imposava inexorablement- i l’enemic interior de la desesperació. I cap d’elles va arribar a desesperar o a rendir-se, ni tan sols les que van viure en situacions-límit. Mai es van queixar pel seu patiment, que suportaven amb gran naturalitat, sinó pel patiment dels altres, contra el que sí es van indignar i oposar.”

Maria Skobtsov (Riga, 1891 – Ravensbrück, 1945)

“Si fórem autèntics cristians, portaríem tots l’estrela groga”

 Etty Hillesum (Middelburg, 1914 – Auschwitz, 1943)

“I manejaré esta delicada ploma com si fóra un martell i les meues paraules seran martellades amb les que arrancar la història del nostre destí i del fragment històric tal com és i mai abans va ser… Uns pocs han de sobreviure encara que només siga per a fer la crònica d’esta època”

Simone Weil (Paris, 1909-Ashford, 1943) 

“Tinc la sensació que un cop les autoritats temporals i espirituals han establert que una categoria d’homes queda al marge d’aquells la vida dels quals es considera que té valor, no hi ha res més natural per a l’home que matar”.

María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904 – Madrid, 1991)

“El místic és un inconformista que no troba descans en cap part; la seua atenció va sempre més enllà del que té davant de si. És un verdader revolucionari”.

Edith Stein (Breslau, 1891 – Auschwitz, 1942)

“Des de fa setmanes, no només els jueus, sinó milers d’autèntics catòlics a Alemanya, i crec que en el món sancer, esperen i confien que l’Església de Crist alce la veu per a posar termini a aquest abús del nom de Crist.”

Dorothy Day (Nova York, 1897 – 1980)

“Quan meditem sobre la vida de Nostre Senyor estem meditant sobre la nostra. Déu es troba en el que sembla menut i sense importància. No mires arrere 1900 anys. Mira al nostre voltant hui.”





Ressò del centenari de Simone Weil

23 03 2010

 

 

LA FIGURA SINGULAR DE LA FILÒSOFA FRANCESA SUSCITA NOVES PUBLICACIONS

 

València fou la ciutat capdavantera en commemorar el centenari del naixement, de Simone Weil (1909-1943) amb la celebració a la UIMP, en octubre de 2008, d’un seminari dirigit per la professora Emilia Bea, autora de la traducció i introducció de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, tercer volum de la col·lecció Rent (editorial Denes). Després de València, ciutats com ara Teramo, Barcelona, Nàpols o Angers organitzaren diverses jornades sobre l’escriptora. Ara acaba de veure la llum a l’editorial Trotta un llibre que recull les ponències del congrés de València, en edició a cura d’Emilia Bea, sota el títol Simone Weil, la conciencia del dolor y de la belleza.

 

Així mateix, la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, ha dedicat el número de gener del 2010 a Simone Weil. El monogràfic conté articles de Josep Oton, Emilia Bea, Josefa Contijoch, Tomasso Greco i Adrià Chavarria, que va coordinar el número, un dels seus últims treballs abans del seu traspàs en octubre passat. Adrià Chavarria estava enllestint el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, que veurà la llum en el núm. 10 de la col·lecció Rent.





Recensió d’Adrià Chavarria a “Caràcters” sobre l’Autobiografia Espiritual de Simone Weil

28 11 2009

 

 

                            “COMET PECAT D’ENVEJA”

Lentament el pensament de Simone Weil comença a ocupar un petit espai en les lletres catalanes. Crec que el seu és un llegat indispensable per trobar petites sortides a l’atzucac moral europeu de la primera meitat del segle XX. És impagable el mèrit de l’editorial Denes, des de la col·lecció “Rent (literatura religiosa en valencià)”, juntament amb l’esforç per difondre l’obra de Weil que fa la professora de dret de la Universitat de València, Emília Bea, al mateix temps traductora d’aquests assajos; aquest llibre és un recull de tres textos que van ser escrits a Marsella, entre els anys 1941 i 1942. Els textos traduïts són: “Autobiografia espiritual”, “L’amor a Déu i la desgràcia” i “Formes de l’amor implícit a Déu”.

El primer text és una carta a un amic: el dominic pare Perrin -primer editor d’uns assajos de Weil. A la vegada aquesta carta és un comiat a la vida mateixa, i de retruc a allò que creu que ha donat, pot donar i ja no pot donar com a creient cristiana. Weil no pot estar al costat d’una Església oficial que continua fent sentències condemnatòries i anatèmiques.

La por a escriure, la por a enfrontar-se a la “primera” realitat que pot ser l’escriptura -ja que a la vida quotidiana t’enganyen, deia Helena Valentí- no la compartia Simone Weil. Amb l’escriptura -no com a narradora sinó com a filòsofa- féu un intent per fixar i alhora fer empènyer la realitat cap a un present analitzat de manera radical; Europa s’hauria de banyar en un corrent místic. Aquest bany d’aigua és allò tan petit que és l’únic que salva. L’únic que guarirà. Etty Hillesum deia que volia ser un “ungüent per a tantes ferides”. Weil, que a causa de la duresa dels seus textos i del seu mateix caràcter no volia ser cap ungüent, aconsegueix, però, que els seus escrits es converteixin en un ungüent per als seus lectors, gairebé a setanta anys de la seva mort. Si més no, són unes anàlisis que critiquen la situació de la realpolitik de la França del seu temps. Weil sap que la política de les democràcies representatives i de les dictadures comunista i feixista havia arribat a un alt grau de degeneració política. Només d’aquesta manera es pot comprendre el seu “manual” de Londres (Els escrits de Londres i darreres cartes i L’arrelament). Treballant per al govern francès a l’exili de Londres, durant l’any 1943, escriu una mena de “manual polític” on reelabora de manera moralment molt alta el codi polític que ha pres cos des de la Revolució Francesa i que accepten gairebé tots els règims sense resistència -les “democràcies”, el comunisme i el feixisme.

Aquesta edició també compta amb un pròleg d’Emília Bea que, de manera ben sagaç, ens transmet el pensament més essencial de Simone Weil. Els textos traduïts formen part de l’edició conjunta d’uns articles que porten per nom A l’espera de Déu. Hi havia una edició catalana del llibre a Edicions 62 de l’any 1965, totalment introbable. Ara, aquesta edició valenciana recull els tres textos més essencials de l’esmentat recull.

L'”Autobiografia espiritual” és un text molt potent i ple de sinceritat. Escrit, però, amb un bisturí ben esmolat, ens descriu els motius pels quals no es batejà aquesta jueva que no ho volia ésser; “(…) comet pecat d’enveja”: fa referència a la crucifixió del Crist. Llàstima que no ens hi podem estendre.

Simone Weil va escriure en uns moments d’intempèrie. Des de la no rereguarda analitza amb profunditat les contradiccions de la política contemporània. Quants catedràtics de filosofia i d’una família benestant abandonen el seu treball per anar a treballar a una fàbrica i experimentar en carn viva el sofriment de l’opressió d’un obrer en una cadena industrial? Ben pocs. I això no és que la faci més “gran”. Però la fa ser una filòsofa, si més no, diferent. No tingué por d'”actuar”.

Adrià Chavarria

Caràcters núm. 49





Excel·lent acollida de l’Autobiografia espiritual en el centenari de Simone Weil

31 07 2009

Simone Weil (1909-1943)

Simone Weil (1909-1943)

Portada d'"Autobiografia espiritual", de Simone Weil, ter llibre de la col·lecció Rent.

El centenari del naixement de Simone Weil (1909-1943) ha estat viscut molt intensament en els ambients culturals valencians. En este sentit, ha estat molt lloada la traducció al valencià d’ Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, tercer títol de la col·lecció Rent de l’editorial Denes.

Així, la revista Saó ha dedicat un especial a Simone Weil coordinat per Emilia Bea, traductora de l’Autobiografia espiritual. Esta obra, tercer títol de Rent, ha merescut també l’atenció de Lletres Valencianes, Levante-EMV, El País i Mediterráneo.

AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL D’UNA GRAN PENSADORA DEL SEGLE XX
Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella reuneix algunes de les pàgines més colpidores de Simone Weil sobre el seu procés interior i sobre la seua percepció de la desgràcia i la bellesa com a «formes d’amor implícit a Déu», segons ha assenyalat Emilia Bea.

Per a esta professora de la Universitat de València «pocs pensadors del nostre segle han exercit tanta atracció com Simone Weil». De fet, «els fragments de les seues obres, totes elles pòstumes, apareixen citats en els llocs més variats de la literatura contemporània i molts dels seus lectors manifesten haver experimentat una profunda commoció interior. La capacitat de romandre com a referent vital i filosòfic posa en relleu la singularitat del seu missatge profètic, a l’avantguarda de les sensibilitats que s’han despertat en les últimes dècades», ha afegit.

Igualment, Bea ha destacat que «la seua obra és una crida a la solidaritat amb els oblidats de la història, que té fortes implicacions socials i polítiques i transcendeix a un plànol religiós». Weil obri els ulls dels seus lectors per a mirar cara a cara el patiment i la desgràcia i veure en ells la veritat de la nostra condició humana.

El llibre reprodueix la carta que va remetre Simone Weil al seu amic dominic Joseph-Marie Perrin titulada “Autobiografia espiritual”, així com els assajos “L’amor a Déu i la desgràcia” i “Formes de l’amor implícit a Déu”.

UNA CURTA I INTENSA VIDA INTEL·LECTUAL I ACTIVISTA
Simone Weil va nàixer a París el 3 de febrer de 1909, al si d’una família jueua agnòstica. Estudià filosofia a l’École Normale Supérieure i fou professora d’institut, on era coneguda com “la verge roja” pel seu activisme sindical i pacifista i les seus col·laboracions en la premsa revolucionària. En els seus escrits denuncia l’estalinisme i el feixisme pel seu caràcter totalitari i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l’opressió i del desarrelament.

Weil parla en primera persona, a partir d’experiències que li afecten profundament com l’assumpció de la condició obrera en la cadena de muntatge de la Renault o la participació en la Guerra Civil espanyola al costat dels anarquistes.

Arran de la seua experiència mística, que té com a moment clau una Setmana Santa a Solesmes, inicià el seu acostament al cristianisme, encara que no arribà a batejar-se. Davant la invasió alemanya, es refugia a Marsella, on roman fins a 1942, any en què es trasllada a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Mor en 1943, als trenta-quatre anys, d’una tuberculosi agreujada pel seu desig de no menjar més que la ració dels seus compatriotes.





El Periódico Mediterráneo recomana ‘Autobiografia espiritual’

22 06 2009

El Periódico Me…21-06-2009L’escriptor i acadèmic Josep Palomero dedica un breu comentari literari a l’obra de la col·lecció Rent Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, en El Periódico Mediterráneo de Castelló (21 juny 2009).

LA RECERCA DE LA VERITAT I LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA, DUES CARES D’UNA MATEIXA EXIGÈNCIA
La filòsofa francesa d’origen jueu Simone Weil és coneguda pels seus escrits sobre la guerra en què barreja el seu misticisme amb una gran clarividència i originalitat respecte al pensament del seu temps. A mig camí entre el cristianisme radical i l’anarquisme, experimentà les dues condicions de vida del proletariat treballador treballant com a peó en Ranault i lluitant en la Guerra Civil com a brigadista internacional, així com en la Resistència francesa. Autobiografia espiritual forma part dels Escrits de Marsella, com els altres que, en traducció d’Emilia Bea publica Denes en la nova col·lecció Rent: L’amor a Déu i la desgràcia i Formes de l’amor implícit a Déu. JP





L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX

24 05 2009

CONFERÈNCIA D’EMILIA BEA ALS DISSABTES LITERARIS DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA

La professora Emilia Bea, que ha estat presentada per l'escriptor Joan Garí, ha clasurat els Dissabtes Literearis.

La professora Emilia Bea, que ha estat presentada per l'escriptor Joan Garí, ha clasurat els Dissabtes Literearis.

Emilia Bea, traductora i autora del pròleg al llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, va concloure el passat 23 de maig la quarta edició dels Dissabtes Literaris, dins del “Maig cultural i festiu” que organitza l’Agrupació Borrianenca de Cultura. En el cicle d’enguany han participat també l’escriptora catalana d’origen marroquí, Najat el Hachmi, i l’escriptor valencià Ignasi Mora. La conferència d’Emilia Bea fou presentada pel president de la Borrianenca, l’escriptor i periodista Joan Garí.

Sota el títol “L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX”, Emilia Bea, va subratllar la dimensió resistent davant el nazisme de quatre personalitats significatives de les diferents sensibilitats cristianes, que destaquen per la coherència entre la seua vida i el seu pensament. Es tracta del protestant Dietrich Bonhoeffer, l’ortodoxa Maria Skobtsov, la catòlica Edith Stein, i Simone Weil, un cas singular de “cristiana sense Església”. En obres com Resistència i submissió, El sagrament del germà, Història d’una família jueua o Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, estos autors revelen el lligam inseparable entre l’Evangeli i la lluita contra el totalitarisme. Els seus escrits desprenen una gran força perquè la seua literatura expressa el testimoni dels seus itineraris vital. Tots elles moriren durant la segona guerra mundial; Simone Weil a Ashford, col·laborant amb la Resistència, i els altres tres en diferents camps de concentració: Bonhoeffer a Flossenbürg, Maria Skobtsov a Ravensbrück i Edith Stein a Auschwitz.





La revista ‘Saó’ dedica un especial a Simone Weil

16 05 2009

COORDINAT PER EMIILA BEA, AUTORA DE LA TRADUCCIÓ I NOTES D’AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA, PUBLICAT A LA COL·LECCIÓ RENT

Portada de la revista Saó (núm. 337) que incorpora l'especial sobre Simone Weil

Portada de la revista Saó (núm. 337) que incorpora l'especial sobre Simone Weil.

La revista Saó dedica en el seu últim número (337) un especial al centenari de Simone Weil (1909-1943) coordinat Emilia Bea, experta en esta pensadora francesa i autora de la traducció i notes d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, publicada recentment a la nostra col·lecció.

A més de l’article Simone Weil, una aventura espiritual -de la pròpia professora de la Universitat de València i que reproduïm més avall- l’especial inclou articles d’altres escriptors. Així, el filòsof, poeta i crític literari, Adrià Chavarria, director de la revista Rels, ha treballat especialment l’actitud hostil de Weil davant el judaisme i, en el seu article, ens mostra les tensions entre la seua dimensió política i filosòfica de l’autora. Josep Otón, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, autor del llibre Simone Weil: el silenci de Déu, editat a Fragmenta, ens explica la també polèmica relació de Weil amb l’Església catòlica. Per últim, el Quadern especial de Saó inclou l’entrevista amb Maria Clara Bingemer, degana de la Facultat de Teologia i Ciències Humanes de la Universitat Pontifícia Catòlica de Río de Janeiro, que parla del llilgam indestriable entre compromís i experiència mística en Simone Weil.

SIMONE WEIL, UNA AVENTURA ESPIRITUAL, per Emilia Bea

Cent anys després del naixement de Simone Weil ens apropem al misteri de la seua vida i del seu pensament, que estan guiats de principi a fi per una apassionada recerca de la veritat i per una indefectible sensibilitat cap als oprimits i la misèria.

La seua escriptura és la immediata transcripció d’un estat de constant tensió espiritual, d’una actitud de vigília, d’atenció i d’escolta. De fet, confessa sentir-se desbordada per una inspiració -una “revelació”- que ha de comunicar. El seu és un llenguatge inspirat, nu i poètic, d’una gran puresa.

El seu pensament està estretament lligat a les circumstàncies històriques – als esdeveniments de la primera mitat del segle passat- però planteja qüestions podríem dir intemporals, que estan més enllà d’allò merament circumstancial i conjuntural. Com ella mateixa deia: “Caldria escriure coses eternes per a estar segurs que serien d’actualitat” . Simone Weil va ser una precursora o una pionera, una “visionària” en el sentit més positiu del terme, donada la seua capacitat d’anticipar-se al futur i d’aconseguir un sentit profund de la realitat que a la majoria se’ns escapa, de captar l’insuportable i l’extraordinari.

Resulta quasi increïble tot el que va escriure i tots els temes que va tractar si pensem que va morir als 34 anys, amb una intensa activitat social i migranyes permanents. No és fàcil entendre com un cos tan fràgil va poder albergar tanta energia creativa.

L’itinerari vital de Simone Weil és una autèntica aventura espiritual, que comença el 3 de febrer de 1909 a París al si d’una família jueua agnòstica i profundament assimilada, d’elevat nivell cultural.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Rent presenta les novetats a la Fira del Llibre de València

25 04 2009

presentacio1

La col·lecció Rent ha presentat les dos últimes novetats a la Fira del Llibre de València (23 abril-3 maig) -als Jardins de Vivers- junt a altres col·leccions de l’Editorial Denes.

D’esta manera, Agustí Colomer, director de la col·lecció, ha presentat l’últim dels volums publicats. Es tracta com ja havíem avançat Sembrant la vida, recull de poesies i altres escrits del màrtir valencià Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), a cura d’Antoni López.

emilia

Igualment, la professora de la Universitat de València, Emilia Bea, autora de la traducció i estudi introductori del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, ha presentat este mateix llibre, que ha tingut una gran acollida entre la crítica.

totos

En este mateix acte, l’editorial Denes també ha presentat altres col·leccions, amb la presència de Vicent Berenguer, director de Poesia Edicions de la Guerra, i Carme Manuel, traductora i autora del pròleg de l’obra de Gerald Vizenor, Quasi en terra, en eixa mateixa col·lecció.





L’especial Fira del Llibre de ‘Posdata’ recomana ‘Autobiografia espiritual’, de Weil

23 04 2009

posdatarentPosdata, el suplement cultural del diari Levante-EMV recomana un dels volums de la col·lecció Rent en un número especial dedicat a la Fira del Llibre -publicat el 23 d’abril, sant Jordi, diada del llibre- . Es tracta d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil amb estudi introductori i traducció d’Emilia Bea.

És un dels 45 llibres que han estat destacats pels crítics literaris d’este suplement cultural. La recomanació ha vingut d’Eva Soler. Estes han estat les seues paraules:

Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella (Denes, 2008) Cuando se cumplen cien años del nacimiento de la pensadora francesa, este ensayo es un buen estímulo para adentrarse en una de sus más fascinantes tareas: la búsqueda de la verdad sobrenatural, siempre dolorosa e inabarcable. A la espera de que alguno de los últimos ensayos sobre su obra se traduzca, esta colección de escritos muestra su etapa de refugio en Marsella durante la Segunda Guerra Mundial.





El blog de Rent supera en el primer any les 6.000 visites

17 04 2009

blogrentA principis d’abril de l’any 2008, coincidint amb l’aparició dels dos primers títols de la col·lecció, es va posar en marxa el blog RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, destinat a anunciar totes les novetats que envolten el nostre projecte editorial. L’editor, Francesc Ferrer i el director de la col·lecció, Agustí Colomer, van voler apostar per l’ús de les noves tecnologies per tal de connectar amb major eficàcia amb els lectors. Les més de 6.000 connexions realitzades en el primer any de funcionament acrediten l’interés que ha despertat esta col·lecció entre el públic lector. Les seccions més visitades són “Obres”, “Subscriu-te” i “Què és Rent?” i els articles més llegits han sigut les recensions “Isaïes, profeta de Nadal”, d’Antoni López, publicada a Cresol, “Libros religiosos” de Rafael Prats, publicat al Levante-EMV i “Simone Weil, la passió per la veritat”, d’Emilia Bea, publicat al suplement Postada del diari Levante-EMV.

El gabinet de premsa subratlla la importància de la presència en internet aconseguida a través del blog, amb més de 30 pàgines web i blogs de tot el domini lingüístic, que s’han fet ressò de noticies de Rent. També mostra la seua satisfacció per la presència assolida en els mitjans més tradicionals, tant de ràdio i televisió (TV3, Algemesí televisió i Ràdio l’Om) com en l’àmbit de la premsa escrita: Levante-EMV, El País, Avui, El Mundo, Cresol, Saó, Serra d’Or, Caràcters, Lletres valencianes o El Punt.