Més d’un centenar de persones en la Missa del Puig

31 10 2010

 

 

La “Missa per la pàtria, la pau i la justícia”, organitzada pel Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori, esdevé des de l’any 2006 una fita cabdal de tots els cristians que volem fer present el diàleg entre l’Evangeli i la cultura valenciana. Enguany, més d’un centenar de persones ens hem aplegat davall les bòvedes gòtiques del monestir mercedari de Santa Maria del Puig,  “el bressol de la pàtria valenciana”, en expressió afortunada de Nicolau Primitiu. L’eucaristia, presidida per August Monzon, fou concelebrada per Alexandre Alapont, missioner a Zimbawe, Jesús Belda, director de la revista Cresol, i Emili Marín, exdirector de la revista Saó. També hi assistí el bisbe de l’Església Anglicana Reformada, Josep Miquel Rosselló.

L’homilia ha estat pronunciada per Alexandre Alapont, qui ha subratllat els motius que susciten l’aplec dels congregats: l’acció de gràcies i la intercessió per la pàtria, la pau i la justícia. El predicador ha evocat la necessitat que tenim els valencians de recuperar la memòria col·lectiva, la consciència de ser poble: “des d’eixa consciència, hem d’afanyar-nos per fer present la pau i la justícia tant en el nostre poble com per tot el món, amb un esperit de solidaritat i obertura”. Josep Miquel Rosselló, al final de la celebració, agraí la invitació i el gest ecumènic, i insistí també en la necessitat de descobrir les arrels del poble valencià, unes arrels que estan estretament lligades, des del nostre naixement, a la fe cristiana.

La intercessió mútua, un dels components fonamentals de la pregària cristiana, es projecta també en els nostres germans difunts. Per això en la Missa del Puig sempre es té un sentit record pels aquells que han acabat el seu itinerari en este món. Les persones congregades al monestir de Santa Maria del Puig hem recordat enguany, especialment, el pare escolapi Vicent Faus, l’exdirigent de l’Acció Catòlica, Francesc Fayos, els estudiants de Dret Adrià Romero i Daniel Oliver, així com l’escriptor tortosí Adrià Chavarria, del qual es complia, precisament, l’aniversari del seu  traspàs. Alhora que pregàvem per ells, per tal que arriben a la plenitud en la casa del Pare, hem demanat també a ells la seua intercessió per nosaltres i per les causes justes que com la pàtria, la pau i la justícia, fan que ens apleguem tots els anys, el darrer diumenge d’octubre, al Puig.

 

Més informació sobre l’eucaristia ací.

Fotografies: Marga Ferrer (Levante-EMV)





Emili Marín (Saó) entrevista a Paco Ferrer (Denes)

14 07 2008

Emili Marín entrevista a Saó, la revista degana del País Valencià escrita en la nostra llengua –32 anys ja-, a l’editor Francesc Ferrer, director de l’Editorial Denes, amb motiu de la recent aparició de la col·lecció Rent. El número del mes de juny de Saó duu molt de Rent. A més d’esta entrevista també es poden llegir dos articles sobre els dos primers llibres de la col·lecció.

De moment, reproduïm la part de l’entrevista on Emili Marín i Paco Ferrer parlen de Rent. En els propers dies penjarem també els dos articles dedicats als llibres de Newman i Martí Domínguez.

SAÓ / ENTREVISTA juny 2008

—Darrerament s’ha produït un esdeveniment molt important en el món de l’edició. L’empresa que vosté dirigeix ha encetat una col·lecció, Rent, de caràcter religiós. Com pot imaginar, des de Saó ens hem alegrat moltíssim, perquè un país sense creences és un país condemnat al fracàs.
—Sí, per a nosaltres també era just fer l’intent; veritablement hi ha una possible demanda, també cal dir-ho. És un projecte que estava en la recambra feia ja dos anys, des que Agustí Colomer ens va fer la proposta, però estàvem esperant el moment oportú, perquè, per a llançar aquests projectes no només calen diners, sinó un equip de treball que hi done suport. Ens hem trobat amb Agustí i amb moltíssima gent que hi col·labora, que han fet possible els dos primers llibres i que hi haja quatre més per a traure. Hem creat la col·lecció com a just homenatge i perquè el poble valencià veritablement tinga una eina per a retrobar-se amb ell mateix. Els esforços que es van realitzar en els anys 70 no permeteren la comunió amb l’Església oficial perquè facilitara la normalització: jo conec testimonis que conten que al seminari no es deixava parlar en valencià, als rectors d’origen valencià se’ls enviava a parròquies castellanoparlants, i als d’origen castellà a parròquies valencianoparlatns. Era estratègia o disciplina? Com que el mestratge espiritual en el nostre poble no es deixa que es faça en la nostra llengua, aquesta és una de les coses que falta per tal que la societat gaudisca en la seua plenitud de la llibertat de poder triar entre diferents opcions. Eixa és la vertadera raó que ens ha portat a emprendre aquesta col·lecció. També, i açò és una novetat i una primícia, estem preparant algun material per a xiquets. Hi ha un equip que està treballant en aquesta línia.

—Es pot dir que hi ha una certa identificació entre aquesta nova col·lecció i aquella del Principat que s’anomena Clàssics del cristianisme?
—Sí, és un esquema paregut. Volem reflectir el pensament cristià, amb autors con Newman, Simone Weil… És una línia moderna, coherent i oberta, com pot ser la que has comentat.

[…]

—Ànim Paco, per les complicitats que sempre hem tingut i que ara s’han consolidat, encara més, amb la publicació d’aquesta nova col·lecció, sàpies que pots comptar amb Saó per a tot. Ens sentirem orgullosos d’ajudar a la difusió d’aquestos textos.
—De segur que eixirà una bona col·laboració.