‘Oh tu, Verge, gavina fugitiva!’

 

 

Aquesta nit d’agost és tanta nit…

D’on ve aquest baf mig agre d’alcavor?

(El cor creix com un pa, i té una aspror

de costra a penes -cor o pa no cuit,

 

rebel al solc que li assenyala el dit…)

Pa o vida a punt, o quasi a punt, Senyor.

Colgada al fem del cos, sent la grossor

del garrofí calent de l’esperit.

 

Oh tu, Verge, gavina fugitiva!

Solques la nit amb rella fluvial,

a tant d’estiu obrint-li tant de riu.

 

Aquesta nit d’agost pels ulls m’arriba,

a l’arrel dels sentits, la vegetal

tremolor d’ésser, ara, i ésser viu.

 

 

Vicent Andrés Estellés, ‘Poc temps després de la Nit d’Alba a Elx’, Déu entre les coses, Rent 6, Denes, 2009.