Aquesta nit d’agost és tanta nit… D’on ve aquest baf mig agre d’alcavor? (El cor creix com un pa, i té una aspror de costra a penes -cor o pa no cuit, rebel al solc que li assenyala el dit…) Pa o vida a punt, o quasi a punt, Senyor. Colgada al fem del cos, sent la grossor del garrofí calent de l’esperit. Oh tu, Verge, gavina fugitiva! Solques la nit amb rella fluvial, a tant d’estiu obrint-li tant de riu. Aquesta nit d’agost pels ulls m’arriba, a l’arrel dels sentits, la vegetal tremolor d’ésser, ara, i ésser viu. Vicent Andrés Estellés, ‘Poc temps després de la Nit d’Alba a Elx’, Déu entre les coses, Rent 6, Denes, 2009.
Anuncis
