‘Les inquietuds religioses del jove Fuster’, article de Guillem F. Renard al ‘Levante-EMV’ (1.V.2015)

3 05 2015

«FRONT AL CONFORMISME BURGÉS ÉS L’HOME ALLÒ QUE S’HA DE DEFENSAR». HO VA DIR JOAN FUSTER EN DOS TEXTOS INÈDITS FINS ARA: LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA BONA NOVA A MARIA. FUSTER QUE NO S’ACABA MAI.

 

02051501La recuperació de dos textos perduts, però de ben coneguda existència, de Joan Fuster (Sueca 1922-1992) inèdits fins ara, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la seua versió de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, i la seua encertada publicació amb bon criteri en la col·lecció Rent que edita Denes, és, sens dubte, tot un esdeveniment literari. Ha estat aquest, doncs, un treball de recerca, val a dir, on han participat moltes persones, d’entre les quals Francesc Pérez i Moragón, qui en dóna compte detallat tant del marc social, les vicissituds de la recerca, com de l’actitud opressora i capriciosa de la censura, al seu estudi introductori d’aquesta edició.

L’interés d’aquests dos textos és més que evident: d’entrada, tots dos varen ser escrits per Fuster l’any 1952, quan comptava trenta anys. Es tracta doncs de dos treballs fets per un jove Fuster, mentre es repensava el seu futur professional; per altra banda, l’extraordinari interés literari del text dramàtic de Paul Claudel, dramaturg de referència obligada de la literatura catòlica francesa contemporània, primera traducció llarga de Fuster i que ha significat un element clau, un referent, de la dignificació del valencià en ser representat a Sueca l’octubre de 1952, amb motiu de les festes de coronació de la Mare de Déu de Sales, fet que permeté una certa continuïtat del teatre en valencià. En una carta adreçada a Agustí Bartra, el 21 d’octubre de 1952, hi escriu: «He fet una adaptació al valencià d’una obra teatral de Claudel, que s’ha representat durant unes festes religioses a Sueca…» Pel que respecta a l’assaig, Fuster ens hi mostra ja el pes del seu bagatge cultural personal, la vasta erudició i la solvència d’un text marcat per les línies de pensament assagístiques pròpies que definiran tota la producció fusteriana posterior.

I, per si no fóra poc el pes dels dos textos de Fuster reunits en aquest llibre, Francesc Pérez i Moragón ens parla a la seua introducció sobre les variades vicissituds que travessà la recerca d’ambdues obres i les dificultats que trobà Fuster per adaptar el text de Claudel, extens i d’una riquesa aclaparadora, a un valencià digne i alhora entenedor per a un públic com el de Sueca de l’any 1952 i, al mateix temps, poder esquivar una censura hostil i infame. Tanmateix, Fuster no hi estigué a soles, tingué al seu costat al seu amic Francesc de Paula Burguera, qui dirigia el muntatge i que l’acompanyà al llarg de la traducció del text. Del caràcter d’improvisació i del poc de temps que comptà Fuster, n’és testimoni una anotació feta al final del text mecanografiat: «Acotatione copistae: Ja ens podem anar a dormir. A Déu, gràcies. Bona nit! Bona nit».

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





La Vanguardia: ‘Ensayo y debut de un Joan Fuster inédito’

25 04 2015

DOS TEXTOS INÉDITOS DEL ENSAYISTA DE SUECA SALEN A LA LUZ SESENTA AÑOS DESPUÉS. AMBAS OBRAS ENRIQUECEN LA VISIÓN DEL QUE FUERA AUTOR DE NOSALTRES ELS VALENCIANS Y DE UNA VASTA OBRA FUNDAMENTAL PARA LA CULTURA VALENCIANA Y CATALANA

 

1002 (2)

 

Valencia. (redacción) Octubre de 1952, Sueca. Un joven Joan Fuster, acompañado de Francesc de Paula Burguera, saludan desde el escenario al público asistente a la representación de La bona nova a Maria, del dramaturgo francés Paul Claudel. Autoridades, vecinos y un nutrido grupo de escritores venidos de Valencia aplauden ante lo que es un hecho insólito para la época: la representación en valenciano de uno de las obras más celebradas del teatro europeo del momento.

Fuster, traductor, y Burguera, director de escena, observan impertérritos la reacción favorable de un público que corresponde con aplausos a los personajes y al elenco de actores que la han llevado a escena. Ante la imposibilidad de conseguir un ejemplar de la traducción de Pere Ribot y Ferran Canyameres, estrenada en Barcelona unos meses antes, Fuster se ve obligado a improvisar una traducción con el mismo título para eludir la acción de la censura.

Nos encontramos en el marco de los Juegos Florales en honor de la canonización de la Virgen de Sales, patrona de la población. Un espigado Fuster se ve recompensado por partida doble, ya que, coincidiendo con tal conmemoración, un jurado afín al Régimen decide premiar su ensayo Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. Se trata de una obra breve, una invectiva desmedida contra el existencialismo y a favor de las esencias patrias, que, tanto por el estilo como por el contenido, poco o nada tiene que ver con su otro ensayo homónimo en valenciano Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, un estudio crítico de la literatura europea del momento que Fuster había pensado presentar al citado certamen literario y que al final, por recomendación de Xavier Casp, decidió guardar en un cajón.

Estas y otras circunstancias sobre la vida y la obra del homenot de Sueca son las que se desprenden del estudio de Francesc Pérez Moragón, que acompaña la edición de estas dos obras hasta ahora inéditas de Fuster. De su publicación se ha hecho cargo la editorial Denes, en la colección “Rent” de literatura religiosa, gracias a la perseverancia del director de esta colección Agustí Colomer, que recuperó el mecanoscrito de La bona nova a Maria en un hallazgo fortuito entre los documentos del fondo del compositor y músico Agustí Alaman, así como a la mediación de Francesc Pérez Moragón y Manel Chaqués, que localizaron las dos versiones complementarias del citado ensayo.

“El ensayo, como estudio crítico, y la obra de teatro, como materialización de una de las manifestaciones más celebradas de lo que se conoce como literatura de la condición humana, se presentan como las dos caras de una misma moneda en la medida que el primero adelanta y sitúa en perspectiva las claves interpretativas del segundo”. Con estas afirmaciones, Santi Vallés, responsable de la edición de estas obras junto con Francesc Pérez Moragón, subraya la importancia de su difusión de manera conjunta porque “ofrece al lector la posibilidad de conocer de cerca las diferentes tendencias del teatro religioso contemporáneo (desde Claudel a Eliot pasando por Shaw) y de las posiciones enfrentadas de un existencialismo con voces tan dispares que van desde el infierno simbólico de Sartre a la esperanza de Camus en la salvación del hombre a partir de su sublevación moral”.

La Vanguardia, 23 d’abril del 2015. (Si voleu accedir a la versió electrònica, cliqueu ací).





El Diari de Girona reprodueix l’article d’Alfons Garcia sobre el darrer volum publicat a la col·lecció Rent

8 02 2015

EL PERIÒDIC CATALÀ, QUE PERTANY AL GRUP PREMSA IBÈRICA, HA PUBLICAT EN LA SEUA EDICIÓ DE 8 DE FEBRER L’ARTICLE DEL DIARI LEVANTE-EMV SOBRE ELS INÈDITS DE FUSTER EDITATS PER DENES

 

Capçalera Diari de Girona

 

DOS TEXTOS INÈDITS DE JOAN FUSTER SURTEN A LA LLUM SEIXANTA ANYS DESPRÉS

La versió que l’escriptor valencià va realitzar d’una obra de teatre de Paul Claudel va aparèixer als papers del músic Agustí Alamán

 VALÈNCIA | ALFONS GARCIA “Les persones som il·luses. Pensem que trobem el que busquem, i realment, les coses ens troben a nosaltres”. Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent de textos religiosos en valencià (Denes Editorial), somriu en recordar la frase -lapidària- que li va regalar el professor Francesc Pérez i Moragón en conèixer la seva història amb l’adaptació de Joan Fuster de l’obra de teatre La bona nova a Maria, de Paul Claudel, que acaba de veure la llum ara, més de 60 anys després que el de Sueca la realitzés (1952). Arriba juntament amb un assaig d’aquest mateix any també inèdit i de línia temàtica parella: Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern.

La col·lecció Rent va néixer el 2008 i Colomer ja tenia llavors en els seus plans publicar la versió que Fuster va realitzar de La bona nova a Maria i que es va representar en una única ocasió a Sueca a l’octubre de 1952. Però ni a l’Arxiu Fuster, ni entre els papers de Francesc de P. Burguera -va ser el director de la funció-, ni a la fonoteca de Ràdio València (hi va haver, pel que sembla, un enregistrament radiofònic) va localitzar el text de l’intel·lectual.

Un dia, buscant en els arxius de Nicolau Primitiu a la Biblioteca Valenciana, va descobrir que una carta del músic Agustí Alamán a Fuster anava aparellada amb el mecanoscrit amb la versió en valencià de l’obra de Claudel, que suposa cronològicament la primera traducció de Fuster d’un text teatral, anterior a les que va realitzar d’Albert Camus. La troballa es va produir un el 2013 i ara veu la llum.

Fuster volia muntar una representació el 1953 a València, però la censura no va tolerar a la capital una obra en valencià, com sí havia permès a Sueca.

El document de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern el van trobar Pérez i Moragón i Brígida Alapont entre els papers de Fuster el 2006, però el seu intent d’edició va fracassar. No obstant això, a aquest text li falten les notes i el que Denes reprodueix ara les incorpora gràcies al fet que un veterà del teatre valencià, Manuel Chaqués, va comprar al Rastre de València a finals dels anys 70 un original, amb una coberta escrita a mà pel propi Fuster.