“Martí Domínguez: la dignitat d’un periodista”

13 11 2010

ARTICLE DE JORDI BORT A ELPERIODIC.COM, PERIÒDIC DIGITAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

 

Jordi Bort és l’actual director de la revista Buris-Ana, editada des del 1956 per l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Ha sigut també el coordinador del llibre Vicent Enrique i Tarancon, un cardenal per a la llibertat. En el present article evoca la figura de Martí Domínguez Barberà, del qual hem publicat la seua obra inèdita Isaïes, profeta de Nadal (núm. 2 de la col·lecció Rent).

 

MARTÍ DOMÍNGUEZ: LA DIGNITAT D’UN PERIODISTA

 

“Martí Domínguez i Barberà, un gran escriptor, periodista i home de bé, compromès amb la justícia i la llibertat, va ser un home lliure que va saber alçar la seua veu en defensa de la dignitat del nostre Poble.

El 1924, amb 16 anys, començà la carrera de Dret a València. El 1928 publicà el seu primer llibre de versos en castellà, titulat “Versos de juventud” Home emprenedor, lletraferit i entusiasta de la literatura, el 1931 va fundar a la seua ciutat nadiua el setmanari Llevant, del qual fou el seu director. Va col·laborar amb la Dreta Regional Valenciana de Lluís Lúcia. El 1934 obtingué el Premi Extraordinari dels Jocs Florals d’Algemesí, amb el poema Arròs. Posteriorment, en esclatar la guerra civil, ell que era un home d’una gran religiositat, hagué d’amagar-se per tal de fugir dels escamots republicans. L’any 1939 es convertí en redactor de Avance, alhora que participà en la creació del diari Levante. El 1941 escriví i preparà l’edició de Mont, el monte musical, que no es va publicar. Escrigué també Alma y tierra de Valencia. El 1949 fou nomenat director del diari Las Provincias. El 1955 guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de València, amb el Poema Arbres, que Martí Domínguez dedicà “a la memòria de Teodor Llorente, poeta de València” El diari Las Provincias el publicà sencer, el dia 7 d’agost d’aquell mateix any. En este poema, Martí Domínguez feia un elogi de la llengua dels valencians:

“La llengua és a la Pàtria
lo que a la terra els arbres:
l’arrelam que l’apreta,
els troncs que l’ennobleixen,
les branques que s’eixamplen
per donar-li son ombra
i a la volta son fruit.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX

24 05 2009

CONFERÈNCIA D’EMILIA BEA ALS DISSABTES LITERARIS DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA

La professora Emilia Bea, que ha estat presentada per l'escriptor Joan Garí, ha clasurat els Dissabtes Literearis.

La professora Emilia Bea, que ha estat presentada per l'escriptor Joan Garí, ha clasurat els Dissabtes Literearis.

Emilia Bea, traductora i autora del pròleg al llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, va concloure el passat 23 de maig la quarta edició dels Dissabtes Literaris, dins del “Maig cultural i festiu” que organitza l’Agrupació Borrianenca de Cultura. En el cicle d’enguany han participat també l’escriptora catalana d’origen marroquí, Najat el Hachmi, i l’escriptor valencià Ignasi Mora. La conferència d’Emilia Bea fou presentada pel president de la Borrianenca, l’escriptor i periodista Joan Garí.

Sota el títol “L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX”, Emilia Bea, va subratllar la dimensió resistent davant el nazisme de quatre personalitats significatives de les diferents sensibilitats cristianes, que destaquen per la coherència entre la seua vida i el seu pensament. Es tracta del protestant Dietrich Bonhoeffer, l’ortodoxa Maria Skobtsov, la catòlica Edith Stein, i Simone Weil, un cas singular de “cristiana sense Església”. En obres com Resistència i submissió, El sagrament del germà, Història d’una família jueua o Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, estos autors revelen el lligam inseparable entre l’Evangeli i la lluita contra el totalitarisme. Els seus escrits desprenen una gran força perquè la seua literatura expressa el testimoni dels seus itineraris vital. Tots elles moriren durant la segona guerra mundial; Simone Weil a Ashford, col·laborant amb la Resistència, i els altres tres en diferents camps de concentració: Bonhoeffer a Flossenbürg, Maria Skobtsov a Ravensbrück i Edith Stein a Auschwitz.