“Una tendresa poètica infinita”

7 05 2011

 

«La vivència de Déu i el creixement espiritual d’aquesta dona són d’una tendresa poètica infinita. Filarà de mica en mica el seu destí, tot sentint fermament el deure que el fet de narrar ha tingut en la història d’Occident: “Jo sé que tinc en aquests temps un deure a la vida, i, en aquest estat de la meva vida, el meu deure és pròpiament el d’escriure, d’anotar, de conservar.” L’escriptura esdevé pont, metaxú, engatjament amb la realitat, i d’aquesta manera Etty, des de la voluntat del relat –que en definitiva és l’única manera de dir quelcom sobre nosaltres–, es converteix en una cronista més del seu temps. En una cronista més de tants i tants galions naufragats que ens ajuden a construir, des de la mirada creativa cap al passat, el nostre temps present.»

Adrià Chavarria, Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides, Denes, 2011.




L’assaig d’Adrià Chavarria, “Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides”, veu la llum

2 04 2011

L’OBRA PÒSTUMA DE L’ESCRIPTOR TORTOSÍ HA ESTAT CURADA PER LA PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA EMILIA BEA

 

L’editorial Denes acaba de publicar el número 10 de la col·lecció Rent, de literatura religiosa, titulat Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides. Es tracta del primer assaig en la nostra llengua sobre l’escriptora jueua holandesa, autora del cèlebre Diari en el qual recull el seu creixement interior en un clima hostil de persecució, durant l’etapa d’ocupació nazi.

Etty Hillesum (Middelburg 1914 – Auschwitz 1943), en una situació extrema de barbàrie i deshumanització, encara confia en l’arribada d’un món nou, al qual només pot contribuir amb el testimoni de la seua escriptura i fent del seu cor un amagatall per a Déu. Aquests són els únics instruments de resistència de l’autoritat femenina desarmada representada per Etty Hillesum, que Adrià Chavarria vol reivindicar amb aquest assaig.

Per a l’autor, la lliçó més important d’aquest sorprenent procés espiritual serà la capacitat de percebre la bellesa de la vida enmig del dolor i del patiment: la plenitud de la realitat reservada a qui es lliura a l’altre amb amor. Un amor que té com a escenaris la ciutat d’Amsterdam i el camp de Westerbork on assumeix el destí comú del seu poble.

Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides és l’obra pòstuma d’Adrià Chavarria Curto (Tortosa 1972 – Barcelona 2009), professor de Secundària, crític literari, assagista i poeta. El seu traspàs es va produir quan es trobava redactant l’assaig sobre aquesta escriptora amb la qual sentia una gran afinitat pel seu lligam amb el judaisme. La curadora del llibre és la professora de la Universitat de València Emilia Bea, autora també del pròleg en el qual conta l’amistat amb Adrià -forjada a través de l’admiració per autores com Simone Weil, Hannah Arendt o Etty Hillesum-, i narra les vicissituds que ha patit l’elaboració del llibre.





Més d’un centenar de persones en la Missa del Puig

31 10 2010

 

 

La “Missa per la pàtria, la pau i la justícia”, organitzada pel Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori, esdevé des de l’any 2006 una fita cabdal de tots els cristians que volem fer present el diàleg entre l’Evangeli i la cultura valenciana. Enguany, més d’un centenar de persones ens hem aplegat davall les bòvedes gòtiques del monestir mercedari de Santa Maria del Puig,  “el bressol de la pàtria valenciana”, en expressió afortunada de Nicolau Primitiu. L’eucaristia, presidida per August Monzon, fou concelebrada per Alexandre Alapont, missioner a Zimbawe, Jesús Belda, director de la revista Cresol, i Emili Marín, exdirector de la revista Saó. També hi assistí el bisbe de l’Església Anglicana Reformada, Josep Miquel Rosselló.

L’homilia ha estat pronunciada per Alexandre Alapont, qui ha subratllat els motius que susciten l’aplec dels congregats: l’acció de gràcies i la intercessió per la pàtria, la pau i la justícia. El predicador ha evocat la necessitat que tenim els valencians de recuperar la memòria col·lectiva, la consciència de ser poble: “des d’eixa consciència, hem d’afanyar-nos per fer present la pau i la justícia tant en el nostre poble com per tot el món, amb un esperit de solidaritat i obertura”. Josep Miquel Rosselló, al final de la celebració, agraí la invitació i el gest ecumènic, i insistí també en la necessitat de descobrir les arrels del poble valencià, unes arrels que estan estretament lligades, des del nostre naixement, a la fe cristiana.

La intercessió mútua, un dels components fonamentals de la pregària cristiana, es projecta també en els nostres germans difunts. Per això en la Missa del Puig sempre es té un sentit record pels aquells que han acabat el seu itinerari en este món. Les persones congregades al monestir de Santa Maria del Puig hem recordat enguany, especialment, el pare escolapi Vicent Faus, l’exdirigent de l’Acció Catòlica, Francesc Fayos, els estudiants de Dret Adrià Romero i Daniel Oliver, així com l’escriptor tortosí Adrià Chavarria, del qual es complia, precisament, l’aniversari del seu  traspàs. Alhora que pregàvem per ells, per tal que arriben a la plenitud en la casa del Pare, hem demanat també a ells la seua intercessió per nosaltres i per les causes justes que com la pàtria, la pau i la justícia, fan que ens apleguem tots els anys, el darrer diumenge d’octubre, al Puig.

 

Més informació sobre l’eucaristia ací.

Fotografies: Marga Ferrer (Levante-EMV)





“Sobre Adrià Chavarria”

15 07 2010

LA REVISTA DE PENSAMENT L’ESPILL REPRODUEIX L’ARTICLE DE LA PROFESSORA EMILIA BEA EN EL QUE EVOCA LA FIGURA DE L’ASSAGISTA TORTOSÍ

 

El número 34 de la prestigiosa revista valenciana L’Espill, fundada per Joan Fuster, inclou un article d’homenatge al seu col·laborador Adrià Chavarria amb motiu del seu traspàs. L’últim treball que estava realitzant l’escriptor català era, precisament, el numero 10 de la nostra col·lecció Rent, titulat Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, l’edició del qual serà enllestida per la professora Emilia Bea, autora de l’article que reproduïm tot seguit i editora de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil (Rent, 3). La publicació del llibre d’Adrià Chavarria està prevista per a la pròxima Fira del Llibre de València, a l’abril del 2011.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Ressò del centenari de Simone Weil

23 03 2010

 

 

LA FIGURA SINGULAR DE LA FILÒSOFA FRANCESA SUSCITA NOVES PUBLICACIONS

 

València fou la ciutat capdavantera en commemorar el centenari del naixement, de Simone Weil (1909-1943) amb la celebració a la UIMP, en octubre de 2008, d’un seminari dirigit per la professora Emilia Bea, autora de la traducció i introducció de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, tercer volum de la col·lecció Rent (editorial Denes). Després de València, ciutats com ara Teramo, Barcelona, Nàpols o Angers organitzaren diverses jornades sobre l’escriptora. Ara acaba de veure la llum a l’editorial Trotta un llibre que recull les ponències del congrés de València, en edició a cura d’Emilia Bea, sota el títol Simone Weil, la conciencia del dolor y de la belleza.

 

Així mateix, la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, ha dedicat el número de gener del 2010 a Simone Weil. El monogràfic conté articles de Josep Oton, Emilia Bea, Josefa Contijoch, Tomasso Greco i Adrià Chavarria, que va coordinar el número, un dels seus últims treballs abans del seu traspàs en octubre passat. Adrià Chavarria estava enllestint el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, que veurà la llum en el núm. 10 de la col·lecció Rent.





Crònica de l’homenatge a Adrià Chavarria

23 12 2009

 

L’ESPAI MALLORCA ACULL UN CENTENAR D’AMICS DE L’ESCRIPTOR

Presidits per un muntatge de fotografies d’Adrià Chavarria realitzat per Julián Castro, l’Espai Mallorca es quedà menut a l’hora d’acollir els amics que es van reunir en l’homenatge que se li va retre el dilluns, 21 de desembre, amb motiu del seu traspàs el passat 31 d’octubre. El local no podia ser més adient ja que és el marc que acull una de les iniciatives mampreses pel nostre amic: el programa “Poesia i copes”, consistent en el diàleg entre un poeta novell i un altre consagrat.

L’escriptor i filòleg barceloní, Ricard Mirabete, fou el primer en prendre la paraula, i subratllà l’interés d’Adrià per la literatura no institucionalitzada, pels àmbits de creació sobre els quals no se sol parar l’atenció, com la literatura feta per dones: Maria Mercè Marçal, Helena Valentí, Simone Weil, Hanna Arendt o Etty Hillesum són algunes de les autores que més captivaren l’atenció d’Adrià.

Tot seguit prengué la paraula la novel·lista i poetessa Josefa Contijoch, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que apuntà com un tret definitori de la personalitat d’Adrià el seu caràcter “refractari al poder, segurament -afirmà Contijoch- perquè aquest es troba lligat a la força”. Compartia eixa sensibilitat  amb la seua admirada Simone Weil, admiració, però, que no li impedia dissentir de l’actitud de Weil davant el judaisme. Josefa Contijoch parà esment en els procesos paral·lels que s’esdevingueren, però en sentit invers, entre Simone i Adrià: “Simone Weil era una jueva que volia fer-se cristiana i Adrià un catòlic que va voler morir jueu”.

La filòsofa Fina Birulés, recordà el seu deixeble Adrià quan assistia a les classes de la Universitat de Barcelona en companyia de la seua amiga Thaïs Cloquell, i tots dos la interpel·laven, àvids de coneixement. La relació professora-alumne es perllongà en el temps i mantingueren un estret contacte a través  del projecte d’una tesi sobre la guerra en Simone Weil i dels seminaris de Filosofia i Génere de la Universitat de Barcelona. Més enllà de les seues comunes afinitats intel·lectuals, Fina Birulés explicità l’amistat d’Adrià -que exercia curosament- i la seua gran generositat.

Ivan Favà, codirector de Rels, revista d’idees i cultura, i àmic de la infantesa, recordà emocionat la fundació de la revista un 4 de juliol, dia de la independència americana, com li agradava recordar a Adrià. “Rels era per a Adrià un acte de llibertat i d’autoafirmació”, un instrument per a mostrar als lectors realitats culturals i literàries que no havien merescut la suficient atenció de la crítica.

Per últim, l’amfitriona de l’acte, Abigail Monells, féu esment de l’afecte que sentia Adrià per l’Espai Mallorca i es va sentir molt satisfeta i agraïda perquè escollira el seu local per a l’activitat “Poesia i copes”, iniciativa que constituïa un estímul per als jóvens escriptors.

María Dolores Curto, mare d’Adrià Chavarria, agraí en nom propi i dels seus dos fills les mostres d’afecte i consideració rebudes des del traspàs del seu fill. Feu menció a tots aquells mitjans que, com el nostre blog de Rent, havien retut homenatge a Adrià. Evocà aspectes de la infantesa d’un xiquet de Tortosa, bo i innocent, que sempre estava pendent dels altres. Una obertura als altres recordada també per la seu amiga d’infantesa Lluïsa, que ens parlà d’un Adrià “que obria molts camins de diàleg  però que apreciava molt el silenci. La cèlebre frase de El petit príncep, de Saint Exupéry -“l’essencial és invisible als ulls”, definia bé la dimensió mística de l’Adrià.”

L’acte conclogué amb la lectura a càrrec de les seues amigues Thaïs Cloquell i Lorena Fuster d’uns fragments d’assajos d’Adrià. Tot seguit, diversos amics i amigues llegiren el seu poemari Remor de veus i el salm De profundis, que solia pregar el nostre escriptor.

Pròximament eixirà a la llum un llibre d’assaigs que tenia enllestit amb el títol La segona tradició. Estudis de literatura i filosofia, en l’editorial Lleonard Muntaner (editor de l’obra d’Helena Valentí La dona errant, a cura d’Adrià Chavarria). Així mateix, dins de la nostra col·lecció Rent (editorial Denes) es publicarà l’assaig inacabat Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

Les col·laboracions d’Adrià Chavarria s’estenien per tot el domini lingüístic, amb una especial intensitat amb el País Valencià. L’any del centenari de Simone Weil va ser, en eixe sentit, especialment prolífic, amb un article en el monogràfic dedicat per la revista Saó a la filòsofa francesa, en el qual participaren, a més, Emilia Bea i Josep Oton, presents també a l’Espai Mallorca. Tots tres han col·laborat en el pròxim llibre de Trotta,  Simone Weil, la conciencia del dolor y de la belleza, fruït del congrés homònim celebrat a València l’octubre del 2008. Adrià també publicà al número d’octubre del 2009 de la revista Caràcters, dirigida per Juli Capilla, una recensió sobre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil.

Agustí Colomer i Ivan Favà

Agustí Colomer





Recensió d’Adrià Chavarria a “Caràcters” sobre l’Autobiografia Espiritual de Simone Weil

28 11 2009

 

 

                            “COMET PECAT D’ENVEJA”

Lentament el pensament de Simone Weil comença a ocupar un petit espai en les lletres catalanes. Crec que el seu és un llegat indispensable per trobar petites sortides a l’atzucac moral europeu de la primera meitat del segle XX. És impagable el mèrit de l’editorial Denes, des de la col·lecció “Rent (literatura religiosa en valencià)”, juntament amb l’esforç per difondre l’obra de Weil que fa la professora de dret de la Universitat de València, Emília Bea, al mateix temps traductora d’aquests assajos; aquest llibre és un recull de tres textos que van ser escrits a Marsella, entre els anys 1941 i 1942. Els textos traduïts són: “Autobiografia espiritual”, “L’amor a Déu i la desgràcia” i “Formes de l’amor implícit a Déu”.

El primer text és una carta a un amic: el dominic pare Perrin -primer editor d’uns assajos de Weil. A la vegada aquesta carta és un comiat a la vida mateixa, i de retruc a allò que creu que ha donat, pot donar i ja no pot donar com a creient cristiana. Weil no pot estar al costat d’una Església oficial que continua fent sentències condemnatòries i anatèmiques.

La por a escriure, la por a enfrontar-se a la “primera” realitat que pot ser l’escriptura -ja que a la vida quotidiana t’enganyen, deia Helena Valentí- no la compartia Simone Weil. Amb l’escriptura -no com a narradora sinó com a filòsofa- féu un intent per fixar i alhora fer empènyer la realitat cap a un present analitzat de manera radical; Europa s’hauria de banyar en un corrent místic. Aquest bany d’aigua és allò tan petit que és l’únic que salva. L’únic que guarirà. Etty Hillesum deia que volia ser un “ungüent per a tantes ferides”. Weil, que a causa de la duresa dels seus textos i del seu mateix caràcter no volia ser cap ungüent, aconsegueix, però, que els seus escrits es converteixin en un ungüent per als seus lectors, gairebé a setanta anys de la seva mort. Si més no, són unes anàlisis que critiquen la situació de la realpolitik de la França del seu temps. Weil sap que la política de les democràcies representatives i de les dictadures comunista i feixista havia arribat a un alt grau de degeneració política. Només d’aquesta manera es pot comprendre el seu “manual” de Londres (Els escrits de Londres i darreres cartes i L’arrelament). Treballant per al govern francès a l’exili de Londres, durant l’any 1943, escriu una mena de “manual polític” on reelabora de manera moralment molt alta el codi polític que ha pres cos des de la Revolució Francesa i que accepten gairebé tots els règims sense resistència -les “democràcies”, el comunisme i el feixisme.

Aquesta edició també compta amb un pròleg d’Emília Bea que, de manera ben sagaç, ens transmet el pensament més essencial de Simone Weil. Els textos traduïts formen part de l’edició conjunta d’uns articles que porten per nom A l’espera de Déu. Hi havia una edició catalana del llibre a Edicions 62 de l’any 1965, totalment introbable. Ara, aquesta edició valenciana recull els tres textos més essencials de l’esmentat recull.

L'”Autobiografia espiritual” és un text molt potent i ple de sinceritat. Escrit, però, amb un bisturí ben esmolat, ens descriu els motius pels quals no es batejà aquesta jueva que no ho volia ésser; “(…) comet pecat d’enveja”: fa referència a la crucifixió del Crist. Llàstima que no ens hi podem estendre.

Simone Weil va escriure en uns moments d’intempèrie. Des de la no rereguarda analitza amb profunditat les contradiccions de la política contemporània. Quants catedràtics de filosofia i d’una família benestant abandonen el seu treball per anar a treballar a una fàbrica i experimentar en carn viva el sofriment de l’opressió d’un obrer en una cadena industrial? Ben pocs. I això no és que la faci més “gran”. Però la fa ser una filòsofa, si més no, diferent. No tingué por d'”actuar”.

Adrià Chavarria

Caràcters núm. 49





En record d’Adrià Chavarria

6 11 2009

 

adriA__chavarria

 

És impossible que dos éssers humans siguen un i, amb tot, respecten escrupulosament la distància que els separa, si Déu no està present en cadascun d’ells. El punt de convergència de les paralel·les és l’infinit.

Simone Weil

El nostre amic, Adrià Chavarria, professor d’història, filòsof, poeta, assagista i director de la revista literària catalana Rels, va morir el 31 d’octubre del 2009, després d’una curta i greu malaltia que li van diagnosticar el passat mes de maig. El vam conéixer fa un any amb motiu de la seua participació en un seminari sobre Simone Weil organitzat per Emilia Bea a la UIMP de València, i des del primer moment vam tindre una gran empatia. Setmanes després, assistí i participà en la presentació dels llibres de Rent En el món, però no del món, de John Henry Newman, i de l’Autobiografia espiritual de Simone Weil que férem a l’Oratori de Gràcia a Barcelona.

En gener em va presentar la proposta d’un llibre per a Rent sobre la vida i els diaris de l’escriptora jueua holandesa, Etty Hillesum, morta a Auschwitz en 1943. La iniciativa era ben interessant, li la vaig comentar a l’editor Francesc Ferrer, i de seguida la vam incloure en la programació de Rent. Tot seguit, Adrià es posà mans a l’obra en el llibre, que du per títol Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

Malgrat el seu estat, va continuar el seu treball intel·lectual sense descans. Deu dies abans del seu traspàs, em comunicà que ja portava 60 pàgines de l’estudi sobre Etty Hillesum, projecte que l’apassionava com ens va comentar a l’hospital i sempre que parlàvem per telèfon.

Adrià Chavarria unia a la seua sensibilitat religiosa i literària, una simpatia i un interés ben gran cap als valencians, amb una mirada prou diferent a les que sovintegen al Principat. Li agradaren molt les propostes del valencianisme dialògic arreplegades en el llibre Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització i s’interessava molt per la vida intel·lectual i política valenciana.

La nostra amistat amb ell ha vingut a coincidir amb la commemoració del centenari de Simone Weil, una de les autores, junt a Hannah Arendt i Etty Hillesum, que més admirava. En este any tan intens, va participar també en el monogràfic que li va dedicar Saó a Simone Weil, i la seua ponència en el congrés de València figurarà també en l’edició del pròxim llibre de Trotta, coordinat per Emilia Bea, Simone Weil, la conciencia del dolor y la belleza.

Adrià ha deixat un bon grapat d’amics entre tots els que fem possible Rent i donem gràcies a Déu per la seua amistat.

Descanse en pau.

Agustí Colomer





Presentació de Rent a Barcelona

17 11 2008

NOTABLE ACOLLIDA DE LA COL·LECCIÓ VALENCIANA A LA CAPITAL DEL PRINCIPAT

Coincidint amb l’aparició del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, fou presentada a Barcelona el dissabte 15 de novembre la col·lecció literària Rent de l’editorial Denes. L’acte se celebrà en l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia i consistí en una conferència de la professora Emilia Bea titulada “John Henry Newman i Simone Weil, recerca de la veritat i santedat amb geni”.

mesaw publicw

El P. Ferran Colàs, Emilia Bea i August Monzon durant la conferència que va repbre una magnifica acollida a Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.

Després de fer un breu resum del contingut dels llibres En el món, però no del món, selecció de sermons de John Henry Newman realitzada per August Monzon, i Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil, la conferenciant tractà d’establir paral·lelismes entre “dues personalitats magnífiques”. Una labor difícil, ja que en principi “sembla que hi haja poc en comú entre el gran teòleg anglés del S. XIX, fundador de l’Oratori a Anglaterra, i la jove filòsofa i activista sindical francesa d’origen jueu”. Tanmateix, tots dos subratllen la importància de la veu de la consciència que “ens fa eixir de nosaltres mateixos a cercar, en l’altura i la profunditat, Aquell a qui la veu pertany” (Newman), vivència íntima que experimentà Simone Weil en el seu contacte “de persona a persona” amb Crist. També trobà paral·lelismes en les seues reflexions profundes sobre l’adoració eucarística o la importància que els dos atorguen al valor de l’amistat, “pressentiment i reflex de l’amor diví” (Weil). L’anticipació a determinats aspectes del Concili Vaticà II –evident en reflexions de Newman com la idea del desenvolupament del dogma- és perceptible també en alguns escrits de Weil premonitoris d’idees com la de Karl Rahner sobre els cristians anònims, el diàleg interreligiós o la inculturació de la fe.

barbaw3 majorw1

Intervencions en el debat d’Adrià Chavarria, director de la revista literària Rels (esq.) i de Joan Bada, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya (dr.).

Finalitzada la conferència s’establí un diàleg entre el nombrós pública assistent, amb intervencions de destacats especialistes en Weil –com Josep Oton o Adrià Chavarria, director de la revista literària Rels- així com la del professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Bada. També estava present en l’acte el pare oratorià Aureli Boix, considerat el principal especialista hispànic sobre Newman, el president del Centre Ecumènic de Catalunya, Joan Bada, el president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Emili Chalaux. L’amfitrió de la presentació, el prepòsit de l’Oratori de Gràcia, P. Ferran Colàs, clogué l’acte convidant els assistents a introduir-se en la lectura d’estos apassionants autors.

NOTA: L’agència cristiana de notícies Flama s’ha fet ressó d’esta informació.