Paraules de Vicent J. Girbés en la presentació a Algemesí dels dos treballs inèdits de Joan Fuster

23 11 2016

algemesi

 

Reproduïm, tot seguit, pel seu interés, l’al·locució preliminar de Vicent Josep Girbés, a l’acte de presentació del volum 14 de la col·lecció Rent, que inclou l’assaig de Joan Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i l’obra de Paul Claudel traduïda per Fuster, La bona nova a Maria. L’acte, organitzat per l’associació l’Ullal Cultural, va tindre lloc el passat divendres, 18 de novembre, a la Sala Vicent Castell de la Biblioteca Pública Municipal d’Algemesí, i comptà amb les intervencions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, Francesc Pérez i Moragón, autor de la introducció i curador del volum i Santi Vallés, curador del volum. Les actrius Carme Ferrer i Maru Ferragud (UNAM Teatre), van cloure l’acte amb la recitació d’un fragment de l’obra. Entre el públic assistent es trobava el poeta algemesinenc Vicent Nàcher, el regidor municipal Josep Bermúdez i el president de l’Ullal Cultural, Carmel Ferragud.

PRESENTACIÓ DE VICENT J. GIRBÉS

«No sé si hi estareu d’acord amb un pensament meu: Fuster (re)apareix contínuament en tot aquell que treballa incansablement pel futur de la nostra societat. Ell tingué la gran capacitat de relacionar literatura i vida social i política, cultura i literatura en el sentit més ampli, tal com veurem aquesta vesprada.

L’Ullal Cultural sempre ha tingut present l’assagista de Sueca. Només cal recordar que tot just constituïda la nostra associació l’any 2012 dedicàrem unes jornades a Joan Fuster, va ser la primera activitat que hi realitzàrem, com també cal recordar que hem presentat la Correspondència de l’escriptor a més d’una exposició ambientada en la vida i l’obra de l’autor.

I ara tenim la satisfacció de presentar a Algemesí el darrer títol de la col·lecció Rent, de pensament cristià en valencià, una publicació de l’editorial Denes. Es tracta de dues obres inèdites de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la versió i traducció que Fuster també realitzà d’una obra original del dramaturg francés Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, traduïda per La bona nova a Maria.

Però, abans de donar pas a les intervencions dels investigadors i estudiosos que amablement ens acompanyen, permeteu-me remarcar-vos breument quatre aspectes que m’han cridat l’atenció a partir de la lectura del llibre:

  • En primer lloc, podem parlar d’un jove Fuster –tenia 30 anys quan va escriure les obres que presentem–, incipient crític literari, per l’aproximació tan exhaustiva que realitza en l’assaig Les idees religioses de l’obra de Paul Claudel, Jean Paul Sartre i Albert Camus. Fuster ja se’ns mostra com a un gran lector, interessat en els difícils anys quaranta per l’existencialisme francés i la literatura religiosa del moment. Per exemple, escriu: “El text original és d’una gran bellesa literària i d’una profundidat doctrinal i lírica preciosa. Amb uns diàlegs, que no són tals diàlegs sinó monòlegs entrecreuats, extensíssims, els personatges van dient els característics versicles claudelians, plens de reminiscències bíbliques i d’al·lusions dogmàtiques, fins a un extrem realment fatigós […] Les paraules no ixen de la boca dels personatges com una lliçó apresa o com un adornament superflu, sinó com una necessitat inexorable de la pròpia situació dramática.

algemesi-2

Santi Vallés i Vicent J. Girbés

 

  • En segon lloc, ens trobem davant un jove Fuster, incipient gestor cultural, que intenta redreçar l’activitat teatral en valencià i, de manera infructuosa, pretén dur també la representació de La bona nova a Maria des de Sueca a la ciutat de València. Recordeu que el teatre valencià en la postguerra estava dominat pel sainet, un teatre populista sense ambicions estètiques, i que els intents de renovació van ser ocasionals, modestos i insuficients.
  • També advertim un tercer aspecte rellevant: un jove Fuster, preocupat (“obsedit”), per la comprensibilitat de l’adaptació de l’obra teatral: “la nostra obsessió és fer veure a la gent que també en valencià es poden fer coses així”. Recordeu ara el pròleg de Nosaltres els valencians (1962) i trobareu semblances d’intencionalitat, quan afirmava: “no tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat fins a l’obsessió per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi”.
  • I, com a quart element a subratllar, ens trobem també davant d’un jove Fuster astut, capaç de burlar la censura. De quina manera? Adquiriu el llibre i ho sabreu! O bé ho desvetlaran gratis et amore, els convidats de la taula!

I desconec si amb la deriva de “los pactos recientes”, “las gestoras”, “els Siudadanos de Rivereta i Nosaltres els aldeanos”, “els Podemos que es convertiren en Pudimos” i “l’oratòria de Gabriel Rufián”, Fuster continuaria mantenint la mateixa opinió sobre els poders i l’opressió, quan deia: “el poble és menys idiota del que ells creuen”.

Si tornem endarrere, era un moment històric en què la llengua estava proscrita a l’àmbit familiar, era una llengua “local”, sense públic i sense possibilitats de crear-se’l de nou. Un moment de restriccions, a més de la censura. Penseu que estaven prohibides les traduccions.

En suma, situeu un jove Fuster en 1952, amb tan sols 30 anys, que ja desplega una gran amplitud d’interessos i preocupacions intel·lectuals. Quan llegiu l’assaig que presentem, obervareu la quantitat d’informació assumida, l’agudesa de les observacions i dels enfocaments; i, finalment, l’hàbil tècnica expositiva. Com molt bé diu Pérez Moragón a la introducció: “Fuster ja està configurant-se com un home d’acció”.

I acabe amb una petició al públic de la sala perquè entre tots i totes fem força perquè no acabe succeint el presagi de dos dels aforismes de Fuster, del llibre Sagitari, i cite: “El destí dels qui escrivim és esdevenir il·legibles, un dia o altre; o ara mateix”. “Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat”.

Espentem fermament perquè, amb sort, aquestes sentències fusterianes no es duguen a terme. És per això, també, que hem organitzat aquest acte.»


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: