Divendres, 5 de febrer, tindrà lloc la presentació a Sueca de dos treballs inèdits de Joan Fuster

26 01 2016

 

 

Imatge de Santa Rita de Càsia en la Catedral de Perpinyà.

 

Sueca acollirà la presentació de l’últim títol de la col·lecció Rent, un volum que recull dos treballs inèdits de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció i adaptació de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada sota el títol La bona nova a Maria el 12 d’octubre de 1952  a la placeta Fonda de Sueca.

En l’acte de presentació intervindran Agustí Colomer, director de la col·lecció de literatura religiosa contemporània Rent (editorial Denes) i Santi Vallés, curador amb Francesc Pérez i Moragón de l’edició. Dues actrius del Taller de Teatre de Sueca faran una lectura dramatitzada d’un passatge de l’obra teatral traduïda per Fuster. La presentació tindrà lloc el divendres, 5 de febrer, a les 20,00 hores a l’Espai Joan Fuster (C/ Sant Josep 8, Sueca).

 

 





“Sobta llegir en Fuster, tot defensant la literatura catòlica i el seu ‘colpidor poder ofensiu’, que ‘no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli'”

3 01 2016

JOAQUIM JUAN-MOMPÓ RESSENYA EL VOLUM 14 DE RENT AL NÚMERO 252 DE QÜESTIONS DE VIDA CRISTIANA.

 

XimoAquest llibre, editat a cura de Santi Vallés i Francesc Pérez Moragón (que també l’introdueix i aporta unes oportunes referències bibliogràfiques), recull dos textos inèdits de Joan Fuster, complementats amb 13 fotografies vàries, totes entranyables. Els uneix, com reconeix Pérez, una certa relació temàtica. I és que Fuster va aprofitar el badall que se li obria amb la celebració, l’octubre de 1952, d’unes festivitats literàries per la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, per a propiciar la traducció i representació de l’obra L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, amb el títol de La bona nova a Maria, el mecanoscrit de la qual, extraviat fins fa poc, s’ha pogut localitzar a la Biblioteca Valenciana. A més, Fuster va guanyar el premi d’erudició amb l’assaig Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. El propòsit d’aquests dos textos era distint: amb Las ideas religiosas… –un «atac frontal contra l’existencialisme i una defensa exaltada de la religió catòlica»– aspirava a la modesta remuneració econòmica que comportava, però amb La bona nova… pretenia mostrar, davant l’auditori suecà, les possibilitats del teatre en valencià, que ultrapassaven les del pertinaç sainet. No han de patir, tanmateix, els lectors, car l’assaig que ressenyem no té res a veure amb Las ideas religiosas…; potser el treball premiat nasqué com a substitut de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, intuint Fuster –o sabent-ho– que aquest escrit, poc ortodox i massa discrepant del pensament oficial, no complauria el jurat.

L’assaig Les idees religioses i…, datat el 25-IX-1952, tracta de la deshumanització de les arts i de la resposta subsegüent del teatre modern; l’home, per a Fuster, «no ha estat mai tan en perill com ara […] en la seua grandesa i en la seua misèria», amenaçat per «les depravacions dels poders socials», «la massificació», «la robotització», per la submissió a la tècnica i la ciència deslligades del control moral; heus ací per què Fuster acaba les seues paraules donant la benvinguda «a tots aquells que vénen en el nom de l’home». Amb eixe objectiu, ha repassat prèviament la nòmina d’autors i títols teatrals que tenen en comú –siguen pròxims o llunyans del cristianisme– la implicació en el que ell anomena la «literatura de la condició humana», en oposició als escriptors marxistes «d’obediència soviètica»: Claudel i L’Annonce; Sartre i Les mains sales, Les mouches, Le diable et le bon Dieu, Morts sans sépulture i La putain respectueuse; Shaw i Saint Joan; Eliot i Murder in the Cathedral; i Camus i Caligula, Les justes i L’Homme révolté; i encara hi hauria afegit S. de Beauvoire i G. Marcel. Sobta llegir en Fuster, tot defensant la literatura catòlica i el seu «colpidor poder ofensiu», que «no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli». I meravella el coneixement de la producció i la crítica literàries i filosòfiques europees que, des de la Sueca de llavors, podia assolir un home tan jove.

Quant a La bona nova a Maria, exemple de teatre catòlic, tracta el tema d’elecció i la redempció. Fuster hi va veure la possibilitat d’oferir als seus veïns el drama més perfecte –i també el menys teatral, més lectura que representació– dels produïts per Claudel. Ja hem dit què es proposava amb aquesta iniciativa. Diverses vegades intentà portar-la a escena fora del seu poble, però la censura franquista ho va frustrar.

 Joaquim Juan-Mompó