‘La bona nova fusteriana’, article de Rafa Roca a la revista ‘Saó’

5 10 2015

 

 

RafaRoca (2)El professor de la Universitat de València, Rafael Roca, ha dedicat la seua secció mensual en la revista Saó, «País literari», per a ressenyar l’edició de l’últim títol de la col·lecció Rent, que recull dos treballs de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de La bona nova a Maria, de Paul Claudel. Rafa Roca, curador de l’antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente, Lo foc sagrat de la fe (Denes, 2010), es congratula per l’edició dels dos inèdits de Fuster i elogia l’estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón.

LA BONA NOVA FUSTERIANA

Els qui admirem l’obra de Joan Fuster tenim motius més que suficients per a estar d’enhorabona. D’una banda, perquè aquests dies el seu nom ha sonat amb força a les Corts Valencianes, amb la qual cosa el savi de Sueca s’ha erigit en una de les profètiques veus que han proclamat l’esperat canvi de cicle en la política valenciana. I d’una altra perquè, vint-i-tres anys després del seu traspàs, continuen apareixent i publicant-se inèdits de Fuster.

Així ho acredita el darrer volum -el catorzé- de la col·lecció «Rent» de literatura religiosa en valencià, que publica l’editorial Denes, i que en aquesta ocasió recull dos textos fusterians de principis dels anys cinquanta: l’estudi Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i la traducció de la peça teatral La bona nova a Maria, del fervent catòlic francés Paul Claudel (1868-1955), dues obres que han estat editades per Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés Casanova.

Els textos, ben singulars, acrediten una història tan interessant com eloqüent i curiosa, que ha sigut àmpliament explicada i documentada per Pérez i Moragón a la introducció que els encapçala. D’aquesta manera, la gènesi de tots dos treballs se situa en els actes de coronació de la Mare de Déu de Sales que tingueren lloc a Sueca l’octubre de 1952, en què Fuster volgué prendre part de dues maneres: enviant un breu assaig al certamen literari convocat a l’efecte i propiciant una representació escènica en valencià.

Pel que fa a l’estudi Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i a diferència d’«aquella versió caricaturesca i ocasional en castellà» amb que Fuster aconseguí «la modesta remuneració económica que el guardó comportava», l’assaig que ara es publica «és remarcable perquè hi trobem l’amplitud dels interessos i de les preocupacions intel·lectuals de Fuster, ja en una etapa primerenca de la seua evolució com a escriptor»; és a dir, temes com per exemple el descrèdit de la realitat en les arts plàstiques, la llibertat de l’intel·lectual i els canvis impulsats pel desenvolupament tecnològic.

D’altra banda, la idea de traduir i representar L’Annonce faite à Marie, de Claudel, degué sorgir de l’amistat de dos suecans que en aquell moment no arribaven a la trentena: Francesc de Paula Burguera i Joan Fuster, ja que el primer tenia un gran interés teatral i el segon hi veia la possibilitat de guanyar espai públic per al valencià. Com així fou, ja que el primer tenia un gran interés teatral i el segon hi veia la possibilitat de guanyar espai públic per al valencià. Com així fou, ja que La bona nova a Maria aconseguí de ser escenificada a Sueca amb un relatiu èxit. Un resultat que animà Fuster a fer tot el posible per representar-la a València; intent que, tanmateix, la censura avortà.

En opinió de Francesc Pérez i Moragón, encara que la traducció que Fuster realitzà de La bona nova a Maria únicament s’entén «per complir el propòsit d’enriquir el programa commemoratiu de la patrona del seu poble amb una representació teatral en valencià que resultés enlluernadora per al públic i d’una qualitat literària indiscutible», cal no perdre de vista que «l’assaig que ací es publica és una bona prova que Fuster s’havia interessat per l’obra de Claudel, al marge d’aquesta oportunitat, de la mateixa manera que tractava de seguir les obres dels existencialistes francesos». Cosa que assenyala que, afortunadament, encara queda molt de Fuster per descobrir. I aquest llibre n’és una excel·lent prova.

Rafa Roca, «La bona nova fusteriana», Saó 406, juliol-agost, 2015, p. 9.


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: