En memòria de Francesc de Paula Burguera

20 10 2015

AGUSTÍ COLOMER, DIRECTOR DE RENT, EVOCA EN UN ARTICLE LA SEUA RELACIÓ PERSONAL AMB FRANCESC DE PAULA BURGUERA, ESPECIALMENT ESTRETA EN ELS ÚLTIMS ANYS ARRAN DE L’EDICIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA.

Foto 13. Fuster i Burguera

Burguera i Fuster saluden des de l’escenari després de la representació de La bona nova a Maria. Sueca, 11 d’octubre de 1952.

Sala de Juntes de la Facultat de Dret, Universitat de València, 25 d’abril del 2007, a encesa de llums. Francesc de Paula Burguera pren el Llibre de meravelles i comença a recitar: «Assumiràs la veu d’un poble…». Enmig d’un silenci solemne, la cadenciosa veu del lector ens convida a caminar «entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt». Acaba la lectura del poema i esclata un vibrant aplaudiment. Al lector se li fa un nus en la gola. Finalitzava així el congrés sobre «La qüestió nacional valenciana: una revisió crítica», que coincidia amb el tres-cents aniversari de la batalla d’Almansa. L’elecció de Burguera per a la cloenda en data tan significativa no podia ser més encertada. Per ser qui era -un referent patriòtic- i per la manera tan elegant, continguda i alhora expressiva amb la qual va recitar Estellés.

Vaig conéixer Burguera l’any 1981, quan un grup d’estudiants de Dret decidírem incorporar-nos al PNPV, un partit que representava un valencianisme moderat i integrador enmig d’una època on el desgavell i la violència anticatalanista de l’anomenada Batalla de València es deixava sentir. Anys després tornàrem a coincidir, enfrontats dialècticament, però sempre de manera amical, en els debats al voltant de la tercera via. L’últim acte públic on coincidírem fou en el congrés citat del 2007.

Els últims anys m’han permés descobrir un altre aspecte de la seua biografia especialment atractiu: els seus inicis en el món del teatre. Tot va vindre pel desig de localitzar i publicar la traducció que Fuster va fer de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, i que Burguera dirigí en la representació celebrada a Sueca l’11 d’octubre de 1952 amb motiu de les festes de la coronació de la Mare de Déu. Burguera havia perdut el llibret original, que no es trobava tampoc en la Casa Fuster. Antoni Carrasquer, Santi Vallés, Francesc Pérez Moragón… tots participàrem en una llarga recerca que culminà el 30 d’octubre del 2013 amb la troballa del text en l’arxiu d’Agustí Alaman dipositat en la Biblioteca Valenciana. Recorde la satisfacció de Burguera en dir-li-ho i anunciar-li que el publicaríem en l’editorial Denes del seu estimat amic Francesc Ferrer. En aquella conversa la seua memòria es ressentia molt, però ell ho assumia amb bon humor.

Malauradament, la malaltia anà desenvolupant-se i ja no vaig poder lliurar-li personalment el llibre de La bona nova a Maria, editat curosament per Santi Vallés i Francesc Pérez Moragón. Conxa Burguera es va fer càrrec de entregar-li’l en companyia de l’obra Tornar a voler, donada per perduda i localitzada en l’Arxiu de la Censura. Esta obra inèdita, així com una llarga entrevista feta per Josep Palomero per a l’Arxiu Audiovisual de l’AVL mereixerien veure la llum. També seria un bon homenatge tornar a representar a Sueca La bona nova a Maria.

Com a polític o com a escriptor, Francesc de Paula Burguera no ha fet una altra cosa que procurar mantindre una actitud moral de compromís amb el seu poble. Ell havia fet seues les paraules que li va adreçar Carles Salvador (aquell altre «catòlic, liberal i nacionalista») en una carta datada l’any 1949: «Per a mi escriure en valencià és un acte de fe valencianista. I el valencianisme és, abans de tot, una posició ètica. Descanse en pau.

Agustí Colomer, Levante-EMV, 20.X.2015 





‘Serra d’Or’ publica la crítica de Josep Miquel Bausset al volum de Rent que conté dos treballs inèdits de Joan Fuster

10 10 2015

EL NÚMERO 670 DE LA REVISTA DE CULTURA DE L’ABADIA DE MONTSERRAT INCLOU LA RESSENYA “DUES OBRES INÈDITES DE FUSTER DEL 1952” A LA SECCIÓ “LECTURES”.

BaussetPublicat per l’editorial Denes, amb una introducció de Francesc Pérez Moragon, la col·lecció “Rent” ha publicat un volum amb dos textos inèdits de Joan Fuster en el seu vessant d’assagista i de traductor. Es tracta, d’una banda, de l’estudi Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i de l’altra, de la versió de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, a la qual l’escriptor de Sueca posà com a títol La bona nova a Maria.

Va ser l’octubre de 1952, en el context de les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, quan Joan Fuster propicià la representació escènica, en valencià, de l’obra de Claudel. A més, escriví un breu assaig al certamen literari convocat amb motiu d’aquelles festes, obra que va ser premiada. Les dues actuacions de Fuster, com afirma Francesc Pérez i Moragón en la introducció d’aquest volum, “estigueren envoltades d’algunes circumstàncies que retraten molt bé l’època, en ple franquisme”. Una carta de Fuster a Vicenç Riera i Llorca, exiliat a Mèxic, amb data del 25 d’octubre d’aquell any, dóna una información general d’aquells esdeveniments. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





‘La bona nova fusteriana’, article de Rafa Roca a la revista ‘Saó’

5 10 2015

 

 

RafaRoca (2)El professor de la Universitat de València, Rafael Roca, ha dedicat la seua secció mensual en la revista Saó, «País literari», per a ressenyar l’edició de l’últim títol de la col·lecció Rent, que recull dos treballs de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de La bona nova a Maria, de Paul Claudel. Rafa Roca, curador de l’antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente, Lo foc sagrat de la fe (Denes, 2010), es congratula per l’edició dels dos inèdits de Fuster i elogia l’estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón.

LA BONA NOVA FUSTERIANA

Els qui admirem l’obra de Joan Fuster tenim motius més que suficients per a estar d’enhorabona. D’una banda, perquè aquests dies el seu nom ha sonat amb força a les Corts Valencianes, amb la qual cosa el savi de Sueca s’ha erigit en una de les profètiques veus que han proclamat l’esperat canvi de cicle en la política valenciana. I d’una altra perquè, vint-i-tres anys després del seu traspàs, continuen apareixent i publicant-se inèdits de Fuster.

Així ho acredita el darrer volum -el catorzé- de la col·lecció «Rent» de literatura religiosa en valencià, que publica l’editorial Denes, i que en aquesta ocasió recull dos textos fusterians de principis dels anys cinquanta: l’estudi Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i la traducció de la peça teatral La bona nova a Maria, del fervent catòlic francés Paul Claudel (1868-1955), dues obres que han estat editades per Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés Casanova.

Els textos, ben singulars, acrediten una història tan interessant com eloqüent i curiosa, que ha sigut àmpliament explicada i documentada per Pérez i Moragón a la introducció que els encapçala. D’aquesta manera, la gènesi de tots dos treballs se situa en els actes de coronació de la Mare de Déu de Sales que tingueren lloc a Sueca l’octubre de 1952, en què Fuster volgué prendre part de dues maneres: enviant un breu assaig al certamen literari convocat a l’efecte i propiciant una representació escènica en valencià. Llegeix la resta d’aquesta entrada »