‘Dos inèdits de Fuster’, crítica de Ramon Pla i Arxé al setmanari ‘El Temps’

14 06 2015

El_Temps

El crític literari Ramon Pla i Arxé es fa ressò de l’últim llibre editat de la col·lecció Rent a la secció «Galeria» del setmanari El Temps (9.06.2015). Per a Pla, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern és un assaig «certament recomanable per dues raons: perquè permet conèixer -idees, cultura, anàlisi- el millor Fuster, però, sobretot, perquè és una valuosa immersió en la cultura de la postguerra europea. ramon_pla_arxéQui el llegeixi no només entendrà què hi passava sinó, sobretot, coneixerà com ho vivien intel·ligències perspicaces i lliures com la de Fuster. La cultura i, alhora, la recepció de la cultura d’una sola tacada.

El text s’inicia amb una anàlisi del panorama cultural de la postguerra: s’havia arraconat l’avantguardisme al calaix de les boutades, diu, i havia retornat un art que mostrava, cada escriptor des de la seva perspectiva, què era l’home i com era el món en què vivia. Fuster distingeix entre dues propostes: la d’arrel marxista que ell liquida perquè “està subjecta a una disciplina que, pràcticament, és un servilisme”, i la que ell anomena “literatura de la condició humana”, que vol “inculcar a l’home una consciència concreta de la seua condició”. I precisa: “en catòlics, protestants, existencialistes o inclassificables, els camins per què discorre l’afany de remoció moral són, en realitat, els mateixos”. Fuster, que analitza l’obra de tres escriptors de matriu cristiana -Claudel, Bernard Shaw i Eliot- i dos d’afins a l’existencialisme i rodalia com Albert Camus i Jean-Paul Sartre. Fuster es revela com un home excepcionalment informat i com un analista minuciós. I conclou: “L’home, miserable i gran alhora, si ha de triomfar de les esclavituds que l’amenacen [‘l’Estat, l’opressió classista, les morals deficients o metafísiques, la pròpia degradació de l’home’]- serà per haver recobrat la força que dóna el coneixement de la seva pròpia condició”. Sintonia.»

Si voleu llegir la crítica completa feu clic ací.