‘Les inquietuds religioses del jove Fuster’, article de Guillem F. Renard al ‘Levante-EMV’ (1.V.2015)

3 05 2015

«FRONT AL CONFORMISME BURGÉS ÉS L’HOME ALLÒ QUE S’HA DE DEFENSAR». HO VA DIR JOAN FUSTER EN DOS TEXTOS INÈDITS FINS ARA: LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA BONA NOVA A MARIA. FUSTER QUE NO S’ACABA MAI.

 

02051501La recuperació de dos textos perduts, però de ben coneguda existència, de Joan Fuster (Sueca 1922-1992) inèdits fins ara, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la seua versió de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, i la seua encertada publicació amb bon criteri en la col·lecció Rent que edita Denes, és, sens dubte, tot un esdeveniment literari. Ha estat aquest, doncs, un treball de recerca, val a dir, on han participat moltes persones, d’entre les quals Francesc Pérez i Moragón, qui en dóna compte detallat tant del marc social, les vicissituds de la recerca, com de l’actitud opressora i capriciosa de la censura, al seu estudi introductori d’aquesta edició.

L’interés d’aquests dos textos és més que evident: d’entrada, tots dos varen ser escrits per Fuster l’any 1952, quan comptava trenta anys. Es tracta doncs de dos treballs fets per un jove Fuster, mentre es repensava el seu futur professional; per altra banda, l’extraordinari interés literari del text dramàtic de Paul Claudel, dramaturg de referència obligada de la literatura catòlica francesa contemporània, primera traducció llarga de Fuster i que ha significat un element clau, un referent, de la dignificació del valencià en ser representat a Sueca l’octubre de 1952, amb motiu de les festes de coronació de la Mare de Déu de Sales, fet que permeté una certa continuïtat del teatre en valencià. En una carta adreçada a Agustí Bartra, el 21 d’octubre de 1952, hi escriu: «He fet una adaptació al valencià d’una obra teatral de Claudel, que s’ha representat durant unes festes religioses a Sueca…» Pel que respecta a l’assaig, Fuster ens hi mostra ja el pes del seu bagatge cultural personal, la vasta erudició i la solvència d’un text marcat per les línies de pensament assagístiques pròpies que definiran tota la producció fusteriana posterior.

I, per si no fóra poc el pes dels dos textos de Fuster reunits en aquest llibre, Francesc Pérez i Moragón ens parla a la seua introducció sobre les variades vicissituds que travessà la recerca d’ambdues obres i les dificultats que trobà Fuster per adaptar el text de Claudel, extens i d’una riquesa aclaparadora, a un valencià digne i alhora entenedor per a un públic com el de Sueca de l’any 1952 i, al mateix temps, poder esquivar una censura hostil i infame. Tanmateix, Fuster no hi estigué a soles, tingué al seu costat al seu amic Francesc de Paula Burguera, qui dirigia el muntatge i que l’acompanyà al llarg de la traducció del text. Del caràcter d’improvisació i del poc de temps que comptà Fuster, n’és testimoni una anotació feta al final del text mecanografiat: «Acotatione copistae: Ja ens podem anar a dormir. A Déu, gràcies. Bona nit! Bona nit».

A l’assaig sobre les idees existencialistes en el teatre modern ens trobem al Fuster en estat pur -tal com era-, a desgrat de la seua joventut. Ací hi ha el Fuster que posa sota l’anàlisi crítica les creences religioses -fins i tot les seues, les heretades per l’ambient familiar-, però sobretot, Les idees és un text d’una determinant rebel·lia moral que el porta a analitzar, disseccionar i criticar els escriptors i intel·lectuals marxistes existencialistes, ja que «l’escriptor comunista, però, és, per la pròpia naturalesa de les seues conviccions, un revolucionari limitat. Ell combat el conformisme burgés en nom d’un altre conformisme». Per contra, Fuster ressalta els intel·lectuals de diversa procedència i de contrapostes ideologies que, des d’una altra direcció revolucionària, es preocupen molt més de fer una literatura de la «condició humana», çò és, front al conformisme burgés, és l’home allò que s’ha de defensar: «Hi ha, en tota ella (en aquesta literatura), un impuls ètic, redemptorista: i aquest és el millor senyal del seu revolucionarisme». Quant als existencialistes, aquests s’han destacat, escriu Fuster, no negant la possibilitat d’una eixida cap a la superació de l’absurd, d’una «salvació moral a través de la rebel·lia». La revolució, conclou Fuster, torna a ser fecunda. Shaw, Eliot, Claudel, Sartre, Camus, «han dut al teatre els problemes candents, íntims i socials, de l’home actual»: el seu triomf sobre les esclavituds que l’amenacen per la força que dóna «el coneixement de la seua pròpia condició, de la singularitat del seu destí i de les possibilitats inexhauribles de l’esperit».

Val a dir, en qualsevol cas, que entre els dos escrits hi ha una més que certa relació temàtica, complementària, com podrà comprovar el lector, i que el text de Les idees facilita la comprensió de La bona nova a Maria. I, per concloure, la «introducció», a càrrec de Francesc Pérez i Moragón, és inexcusable, per imprescindible.

Levante-EMV, suplement «Posdata», 1.V.2015, p. 3.

 

 

 


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: