Josep Palomero ressenya els dos inèdits de Joan Fuster

1 05 2015

logotipo

Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern de Joan Fuster. Editorial; Denes Editorial, 2014. Pàgines 197.

El director de la col·lecció ‘Rent’ de l’Editorial Denes, Agustí Colomer, estava convençut que per alguna banda devia haver un exemplar el text perdut de la traducció de l’obra de Paul Claudel ‘L’Annonce faite à Marie’ (1912) que Joan Fuster va ‘dictar’ per a la representació que de ‘La bona nova a Maria’ es va fer a Sueca amb motiu de la coronació de la Mare de Déu de Sales el 1952. I així ha sigut. Gràcies a l’arqueologia literària i a la casualitat, s’ha trobat l’únic mecanoscrit que ha sobreviscut, en el llegat del músic Agustí Alamán de la  Biblioteca Valenciana, qui s’havia d’encarregar de la part musical de la representació que de la mateixa obra s’havia previst fer a València l’any següent. No va poder ser, perquè els censors no estaven tan tontos. A Sueca, passe, però València, poca broma, era una altra cosa.

El llibre conté un altre text, que és un assaig curt en què Fuster analitza de manera preclara, en aquella època remota i catacúmbica, la religiositat i l’existencialisme en el teatre modern. La introducció situa perfectament en aquell context els dos textos del jove assagista.

El Periódico Mediterráneo. Diumenge, 19 d’abril del 2015.


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: