RTVE entrevista Santi Vallés sobre els dos textos inèdits de Joan Fuster

5 05 2015

L’INFORMATIU DE LA COMUNITAT VALENCIANA COBREIX LA PRESENTACIÓ DEL VOLUM 14 DE RENT A OCTUBRE CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA (EMISSIÓ 22.04.2015)

 

 





Ràdio Nacional d’Espanya entrevista Santi Vallés amb motiu de l’últim títol publicat de la col·lecció Rent (Editorial Denes)

5 05 2015

MIQUEL MARTÍNEZ ENTREVISTA A SANTI VALLÉS, CURADOR, AMB FRANCESC PÉREZ I MORAGÓN, DE L’EDICIÓ DE DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA BONA NOVA A MARIA

FOTOMN~1

 

L’entrevista, emesa en l’informatiu valencià de RNE del dia 5 de maig del 2015, la podeu sentir a partir del mínut 3’33”.





‘Les inquietuds religioses del jove Fuster’, article de Guillem F. Renard al ‘Levante-EMV’ (1.V.2015)

3 05 2015

«FRONT AL CONFORMISME BURGÉS ÉS L’HOME ALLÒ QUE S’HA DE DEFENSAR». HO VA DIR JOAN FUSTER EN DOS TEXTOS INÈDITS FINS ARA: LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA BONA NOVA A MARIA. FUSTER QUE NO S’ACABA MAI.

 

02051501La recuperació de dos textos perduts, però de ben coneguda existència, de Joan Fuster (Sueca 1922-1992) inèdits fins ara, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la seua versió de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, i la seua encertada publicació amb bon criteri en la col·lecció Rent que edita Denes, és, sens dubte, tot un esdeveniment literari. Ha estat aquest, doncs, un treball de recerca, val a dir, on han participat moltes persones, d’entre les quals Francesc Pérez i Moragón, qui en dóna compte detallat tant del marc social, les vicissituds de la recerca, com de l’actitud opressora i capriciosa de la censura, al seu estudi introductori d’aquesta edició.

L’interés d’aquests dos textos és més que evident: d’entrada, tots dos varen ser escrits per Fuster l’any 1952, quan comptava trenta anys. Es tracta doncs de dos treballs fets per un jove Fuster, mentre es repensava el seu futur professional; per altra banda, l’extraordinari interés literari del text dramàtic de Paul Claudel, dramaturg de referència obligada de la literatura catòlica francesa contemporània, primera traducció llarga de Fuster i que ha significat un element clau, un referent, de la dignificació del valencià en ser representat a Sueca l’octubre de 1952, amb motiu de les festes de coronació de la Mare de Déu de Sales, fet que permeté una certa continuïtat del teatre en valencià. En una carta adreçada a Agustí Bartra, el 21 d’octubre de 1952, hi escriu: «He fet una adaptació al valencià d’una obra teatral de Claudel, que s’ha representat durant unes festes religioses a Sueca…» Pel que respecta a l’assaig, Fuster ens hi mostra ja el pes del seu bagatge cultural personal, la vasta erudició i la solvència d’un text marcat per les línies de pensament assagístiques pròpies que definiran tota la producció fusteriana posterior.

I, per si no fóra poc el pes dels dos textos de Fuster reunits en aquest llibre, Francesc Pérez i Moragón ens parla a la seua introducció sobre les variades vicissituds que travessà la recerca d’ambdues obres i les dificultats que trobà Fuster per adaptar el text de Claudel, extens i d’una riquesa aclaparadora, a un valencià digne i alhora entenedor per a un públic com el de Sueca de l’any 1952 i, al mateix temps, poder esquivar una censura hostil i infame. Tanmateix, Fuster no hi estigué a soles, tingué al seu costat al seu amic Francesc de Paula Burguera, qui dirigia el muntatge i que l’acompanyà al llarg de la traducció del text. Del caràcter d’improvisació i del poc de temps que comptà Fuster, n’és testimoni una anotació feta al final del text mecanografiat: «Acotatione copistae: Ja ens podem anar a dormir. A Déu, gràcies. Bona nit! Bona nit».

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Josep Palomero ressenya els dos inèdits de Joan Fuster

1 05 2015

logotipo

Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern de Joan Fuster. Editorial; Denes Editorial, 2014. Pàgines 197.

El director de la col·lecció ‘Rent’ de l’Editorial Denes, Agustí Colomer, estava convençut que per alguna banda devia haver un exemplar el text perdut de la traducció de l’obra de Paul Claudel ‘L’Annonce faite à Marie’ (1912) que Joan Fuster va ‘dictar’ per a la representació que de ‘La bona nova a Maria’ es va fer a Sueca amb motiu de la coronació de la Mare de Déu de Sales el 1952. I així ha sigut. Gràcies a l’arqueologia literària i a la casualitat, s’ha trobat l’únic mecanoscrit que ha sobreviscut, en el llegat del músic Agustí Alamán de la  Biblioteca Valenciana, qui s’havia d’encarregar de la part musical de la representació que de la mateixa obra s’havia previst fer a València l’any següent. No va poder ser, perquè els censors no estaven tan tontos. A Sueca, passe, però València, poca broma, era una altra cosa.

El llibre conté un altre text, que és un assaig curt en què Fuster analitza de manera preclara, en aquella època remota i catacúmbica, la religiositat i l’existencialisme en el teatre modern. La introducció situa perfectament en aquell context els dos textos del jove assagista.

El Periódico Mediterráneo. Diumenge, 19 d’abril del 2015.