‘El poder revelador i rebel·lador’

20 02 2015

 

Foto 01. Joan Fuster Alacant 1952

 

Ja ha perdut vigència aquella apreciació estesa per tot Europa immediatament després de la Guerra del 14, segons la qual l’art i la literatura, i més en concret l’art i la literatura que aleshores anaven definint-se, eren «cosa de joc». Una època que havia perdut de vista l’esteticisme wildeà, i que comptava entre les seues experiències una sèrie de commocions socials profundíssimes, semblà, per un moment, retornar a la gratuïtat en les creacions de l’esperit. Els crítics volien veure en l’«avantguardisme» una pura boutade. Alguns començaren a parlar de «deshumanització». Potser, en el fons, es temia creure en la virulència última que contenia aquell moviment heteròclit. En poesia, per exemple, s’arribà a l’abandó absolut de la lògica, a l’exaltació dels ingredients irracionals; en pintura dominà un agut sentiment de descrèdit de la realitat. Això, i molts altres símptomes més, en el mateix sentit, suposaven un atemptat contra les bases de la vella cultura occidental, tal com les havia fixades el Renaixement. Un instint de revolta, més o menys perfilat, s’ocultava als ulls de l’espectador entre la sorpresa i l’enginy que caracteritzaven les noves tendències. I és que, en realitat, l’artista, l’escriptor, no havien desertat de llur missió. L’art i la literatura que, com un estil nou, despertaven en la primera Postguerra europea, no eren més «cosa de joc» que l’art i la literatura de qualsevol altre temps. Jo crec que, a desgrat de les aparences, ho eren menys i tot. S’hi complia perfectament aquella llei exacta que ha subratllat André Gide: la irrevocable relació que existeix entre el valor d’un escriptor i la força revolucionària que l’anima (Retour de l’U.R.S.S., 1936; pàg. 79). Sempre, el gran escriptor ha jugat el paper de revulsiu. Amb independència del punt de partida de la seua ideologia —catòlic, protestant, ateu, de dreta, d’esquerra—, és el poder revelador i rebel·lador, és el «navegar contra corrent» allò que qualifica el literat. Almenys —precisa Gide— «en la nostra forma de societat».

Joan Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, Denes, 2014.

Fotografia: Joan Fuster a Alacant, setembre de 1952. Casa Joan Fuster. AFJF-1259.


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: