L’ACADÈMIC JOSEP PALOMERO DEDICA UN DELS SEUS ‘COMENTARIS LITERARIS’ AL LLIBRE DE JOAN VALLS I JORDÀ
Enric Ferrer Solivares destaca en la seua excel.lent introducció el caràcter d’itinerari espiritual que té aquest llibre del poeta alcoià, i afirma que “poques vegades en la nostra poesia del segle XX ha aparegut amb tal força una visió dramàtica i esperançada de l’home”. De fet, el principal tema de l’obra del poeta d’Alcoi és la soledat de l’home, entesa com a una situació de desarrelament, de tristesa i d’abandó i com un motiu de puresa de l’individu aïllat. Els principals símbols que utilitza Valls són Déu i l’àngel, l’illa i la rosa, la natura i la infantesa, l’amor i la poesia, els quals, aliats amb la solitud del poeta, fan possible que aquest tinga fe en i confiança en l’eternitat, així com esperança en una mort acceptada.
La lírica de Joan Valls, densa i compacta, mereix un lloc d’honor entre els poetes valencians del segle XX. La seua extensa i rica producció poètica, potser injustament oblidada i marginada per la seua condició de perifèric, es distribueix en un total de 24 títols, entre el primer, ‘La cançó de Mariola’ (1947) i l’últim, l’antologia bilingüe titulada ‘Vint poemes’ (1990).
Josep Palomero, “Cuadernos”, el Periódico Mediterráneo, 21.04.2013, p. 8.
Col·lecció RENT 
Deixa un comentari