Invocació en la nit íntima

11 01 2013
 
 
Nit estelada sobre el Roine. Vincent van Gogh. 1888. Musée d'Orsay
 
 
 
És precís que envaixques la nostra petita òrbita,
aquest tros d’espai on respirem ton missatge,
la teua alta raó inspiradora,
el teu manament al·lucinant,
car la soledat ens socava,
ens encadena a aquesta superfícies tirànica
que diem terra-mare.
És precís que envaixques la nostra essencial angoixa primitiva,
oh, Déu de mans ardents entre la boira humana
que fermenta el món en son trist abandó.
¡És urgent, sí, és universalment precís!
Perquè hi ha zones d’absència en l’home
perquè hi ha cegueses com mars borrascoses,
perquè hi ha pútrids formiguers de traïció subterrània,
perquè proliferen bacils de cobdícia que l’home-element-escòria
conrea apassionadament
volent endoncir la rosa transitòria del seu regne,
volent gronxar el seu paradís transferible,
per a que sa descendència –fills o bells antílops regnants–
seguixca el curs de les tribus sensates
que alenen l’organitzada ditxa,
el bell-útil que rendeix son benefici:
la puntual amor pactada,
el vestit nou per a cada fruïció dita social
i el paper-moneda que graciosament
defeca la fada dels bons artilugis.
I és precís que penetres en aquesta selva,
oh, Déu,
com un vent encertat,
com un trasbals ferament radiant,
com un missatge de primigeni retrò,
i amb la infal·lible exactitud amb què jugues
en les teues embrionàries nebuloses.
Que ens estan minant el dubte, l’abandó
i aquesta lepra invisible de la desesperança.
 
Joan Valls, Tast d’eternitat, Denes, 2012

Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: