L’editorial Denes a la Fira del Llibre

28 04 2012

DEL 26 D’ABRIL AL 6 DE MAIG SE CELEBRA LA 43 FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA AL JARDÍ DE VIVERS. L’HORARI DE VISITA ÉS DE 11 A 14.00 I DE 17.00 A 21.00 HORES

L’editorial Denes, com tots els anys, estarà present en la Fira del Llibre de València. A la zona de l’explanada de Vivers, en les casetes 34, 35 i 36, corresponents a les llibreries La llapissera i Bernat Fenollar, trobareu els llibres de l’editorial Denes. Enguany, l’editorial dirigida per Francesc Ferrer Escrivà presenta 31 novetats de les seues diferents col·leccions, entre les quals es troba el llibre de Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra, antologia d’articles periodístics de la pacifista catòlica nord-americana preparada per Ana Colomer. El divendres, 4 de maig, de 18 a 19 hores, Ana Colomer firmarà exemplars d’Escrits de pau en temps de guerra en les casetes 34, 35 i 36 de la Fira del Llibre. La Fira del Llibre constituïx una magnífica oportunitat per a poder accedir a tots els títols de la col·lecció Rent, literatura religiosa en valencià.

D’esquerra a dreta: Agustí Colomer (director de la col·lecció “Rent”), Francesc Aracil (director de la col·lecció “Pregar amb els fills i els néts”), Francesc Ferrer (editor), Joaquim Juan-Mompó (traductor de la novel·la Severina d’Ignazio Silone), Manuel Lanusse (traductor i curador de Pensaments per a Giulia de Giuseppe Capograssi), Emilia Bea (traductora i curadora de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil i curadora  del llibre d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides) i Salvador Albert (traductor de l’antologia de sermons de John Henry Newman, En el món, però no del món).





La Biblioteca de la Deportación incorpora “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

14 04 2012

La Biblioteca de la Deportación és una associació andalusa sense ànim de lucre, que té com a finalitat obtindre, conservar i transmetre tots aquells objectes (llibres, cartes, documents, etc.), que estiguen relacionats, directa o indirectament, amb la deportació de persones durant l’ocupació i domini nazi d’Europa.

El president de l’associació, Pablo García Gutiérrez, es va posar en contacte amb l’editorial Denes interessant-se pel llibre d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, núm. 10 de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània en valencià. El director de l’editorial Francesc Ferrer Escrivà va fer donació d’un exemplar de l’obra a esta associació.

La Biblioteca de la Deportació manté un interessant blog (http://bibliotecadeladeportacion.blogspot.com.es)  en el qual es pot accedir a una notable bibliografia agrupada en diferents temes: Auschwitz. Centro de exterminio; Bergen-Belsen, el último destino; Guettos: vida en la frontera de la muerte; Mauthausen-Gusen. Campo español; Buchenwald en la colina d’Ettersberg; Breendonk. la fosa de arena; Adolf Hitler: el rostro del mal; Cómplices de Hitler: entre la colaboración y la culpa; Iglesia y holocausto. Renacer de las cenizas; Dibujar el horror. El holocausto a través del trazo. El blog manté també un apartat en el qual dóna a conéixer les donacions i últimes novetats de la biblioteca. Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides figura entre estes últimes, així com en l’apartat dedicat a Auschwitz.





“Tornar a la llum, a la veritat, a la vida”

8 04 2012

«El misteri dela Resurrecció és un misteri que ha de tenir lloc, ha de renovar-se, ha d’existir cada dia, en cada instant i en cada ànima. Cada ànima que s’ha mort –i  quina és l’ànima que mai no s’ha mort, almenys per un instant, caient en el pecat, que mai no s’ha separat de Déu?–, cada ànima, totes les ànimes que s’han mort han de ressuscitar, han de rompre la llosa del sepulcre i han de tornar a la llum, a la veritat, a la vida.

Crist no va venir a portar res més que això, no va venir al món sinó amb la finalitat de fer reviure una humanitat morta, pudent, tan morta i pudent com el cadàver de Llàtzer, digna de tanta llàstima com la que Marta i Maria sentien pel seu germà mort. Giulia meua, preguem Déu que digué: “Jo sóc la Resurrecció i la Vida”. Resem sempre perquè Ell ens done sempre un ànima jove, Ell que és Vida i, per tant, joventut perenne. T’estime i et bese. I sóc tu, sempre.»

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia, Col·lecció Rent núm. 5, Denes, 2009.





“La terra que s’enfosquia davant un fet tan terrible”

7 04 2012

«Déu que davallava a la tomba, el gran dol de la humanitat que l’univers tornava a recordar, la gran tragèdia del pecat de la qual el món tornava a adquirir consciència plena, la terra que s’enfosquia davant un fet tan terrible, i els hòmens envoltats per aquest cercle de silenci i de negror perquè plangueren el Sacrifici que el Mal havia fet necessari…

D’ací poc es farà l’anunci de la resurrecció de Crist, que demà tornarà al Cel. D’ací a poc serà anunciada la gran Victòria, la gran Misericòrdia, i els hòmens podran plorar d’alegria i d’agraïment, podran estimar amb plenitud, amb esperança, amb joia, amb la joia que dóna saber que l’alliberament arribarà, que la Llibertat promesa no fou una paraula vana, que la Llibertat—la santa Llibertat— existeix realment, i que les cadenes del Pecat i de la Mort, la tremenda i tràgica tradició del Pecat i de la Revolta, la tradició de les tenebres i de la carn, l’aiguamoll de les coses empíriques, la xàrcia d’acer de les passions i de la concupiscència, tot això és destruït, esmicolat, superat per la Victòria de Déu, de la Misericòrdia de Déu, de l’Amor de Déu.»

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia, Col·lecció Rent núm. 5, Editorial Denes, 2009.





“Va carregar sobre si mateix la nostra humanitat”

6 04 2012

«Crist nostre Senyor va vindre i va carregar sobre si mateix la nostra humanitat. Ell esdevingué el Fill de l’home. Va patir fam, set, treball dur i temptació. Tot el poder era seu, però Ell va elegir lliurar-se per amor i servici als hòmens. No va forçar ningú a creure. Sant Pau parla de la llibertat de Crist. No va coaccionar ningú. S’hi va buidar i va esdevenir un servent. Va mostrar el camí del verdader lideratge venint a servir, no a ser servit. Ens va deixar el seu exemple i nosaltres hem d’imitar-lo. Ens va ensenyar que el seu regne no és d’aquest món. No necessitava pompa ni circumstància per a provar que era el Fill de Déu.»

Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra, Col·lecció Rent núm. 11, Editorial Denes, 2011.





“S’acomiadà dels seus deixebles en una festa”

5 04 2012

«Quan el Fill de l’Home, el primogènit de la creació de Déu (Col 1, 15), arribà al capvespre de la seua vida mortal, s’acomiadà dels seus deixebles en una festa. Havia suportat “la càrrega i la calor del dia”, i, quan es va trobar “cansat de caminar”, simplement s’assegué a la vora del pou i demanà un poc d’aigua per apaivagar la set (Jn 4, 6-7); perquè ell tenia “per menjar un aliment” que els altres “no coneixien” (Jn 4, 32). El seu aliment era “fer la voluntat del qui l’envià i dur a terme la seua obra” (Jn 4, 34). “Mentre és de dia”, deia, “he de fer les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar” (Jn 9, 4). Així transcorregué el temps del seu ministeri; i si en cap moment va seure a taula amb fariseus o amb publicans, fou per tal de poder fer més eficaçment el treball de Déu. Però “arribat el vespre, es posà a taula amb els Dotze” (Mt 26, 20). “I els digué: ‘Com desitjava menjar amb vosaltres aquesta Pasqua abans de la meua passió!’”(Lc 22, 15). Estava a punt de sofrir més del que ningú no ha sofert ni sofrirà mai. No hi ha, però, gens de tristor, aspredat, violència o egoisme en el seu dolor; hi ha tendresa, afecte, afabilitat. Reuneix els seus amics al seu voltant, tot i que se sentia com Job al mig de la cendra (Jb 2, 8); els prega que es queden amb ell i l’acompanyen en el seu sofriment; vol llur afecció, es refugia en llur amor […]»

John Henry Newman, «El comiat dels amics», En el món, però no del món, Col·lecció Rent núm. 1, Editorial Denes, 2008