“Guarda’t l’espasa a la baina” (Jn 18, 11)

19 02 2012

 

«Les seues paraules eren difícils, ni tan sols els seus seguidors sabien el que deia, no l’entenien. Mort en la creu, semblava que la seua derrota era absoluta i que la seua causa estava definitivament perduda, però van perseverar i van pregar amb tot el fervor dels seus pobres cors amorosos fins que van ser il·luminats amb l’Esperit Sant i saberen la veritat amb una força que els capacità alhora per a patir la derrota i el martiri. Ells sabien que no seria per la força de les armes, ni de la bala o de les urnes que vencerien. Ho sabien i estaven disposats a patir la derrota, per tal de mostrar eixe gran amor que els capacitava a entregar les seues vides pels seus amics.

I ara el món sencer pensa en la “força” per a véncer. Els feixistes, de la mateixa manera que els comunistes, creuen que només mitjançant el vessament de sang poden assolir la victòria. També els catòlics creuen que el sofriment i el vessament de sang “són necessaris”, tal i com el Senyor va dir als deixebles d’Emmaús, però el que el seu ensenyament i les seues difícils paraules indiquen és que han d’estar disposats a vessar fins l’última gota de la seua sang, i no prendre la sang dels seus germans. Estar disposats a morir per la seua fe, en la creença que la sang dels màrtirs és la llavor de l’Església.

El nostre Senyor va dir: “destruïu aquest santuari, i en tres dies l’alçaré”. ¿Les seues paraules s’apliquen només a Ell com a cap de l’Església o a tots els seus membres? ¿Com pot separar-se el cap dels membres? L’Església catòlica no ha de ser destruïda ni a Espanya ni a Mèxic, però nosaltres no creiem que es puga salvar per la força. Creiem que si el nostre Senyor estiguera ara viu, diria com li digué a sant Pere: “guarda’t l’espasa a la baina”.

Els cristians, quan busquen defendre la seua fe per les armes, per la força i la violència, són com aquells que digueren al Senyor: “salva’t a tu mateix, si ets el Fill de Déu, i baixa de la creu”.

Crist no baixà de la creu. Va beure fins l’última gota d’agonia del seu patiment, i ¿no formarien part d’eixa agonia la desesperança i la poca fe dels seus deixebles?

Crist està sent crucificat hui, tots els dies. ¿Li demanarem, com el món incrèdul, que es baixe de la creu? ¿O més aïna, com a germans seus, “completarem els patiments de Crist” amb alegria?»

 
Fragment de l’article “L’ús de la força”, The Catholic Worker, nov. 1936
Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra, Editorial Denes, 2012, pp. 31-32
 

Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: