“Lo foc sagrat de la fe” a la revista Cresol

31 01 2012

LA PUBLICACIÓ MENSUAL DE LA UNIÓ APOSTÒLICA DE VALÈNCIA INCLOU UNA RECENSIÓ A L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE.

El número 106 de la revista Cresol, corresponent als mesos de gener-febrer, reprodueix una crítica de Marco Antonio Cruz a l’antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente, a cura de Rafael RocaLo foc sagrat de la fe, número 9 de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània en valencià, publicada per l’editorial Denes.

Per a Cruz, la fe que revela la poesia de Teodor Llorente, «no és una fe abstracta i desarrelada sinó que està plenament contextualitzada i encarnada en carrers i paisatges que remeten cap a un univers simbòlic que ens resulta fàcilment recognoscible i del tot familiar: l’experiència religiosa de Teodor Llorente no té lloc a Roma, Jerusalem o en els deserts dels místics, els espais en els quals es produeix la relació amb el Misteri són “l’alqueria”, “els camps verds de la Malva-Rosa” o “la capella de la Verge del Roser que hi ha junt al Molí de Vera”. Una València que tot i que es pot dir que ja no existeix, no cal fer massa esforç per percebre-la encara pels carrers i places i que, en tot cas, roman en la memòria, l’imaginari i la tradició. És eixe un món on l’horta encara pot penetrar amb total naturalitat en el bell mig de la ciutat, on eixa interacció entre la persona, Déu i la natura es fa amb una espontaneïtat i tendresa com només es pot donar en un món premodern.»

Si voleu llegir l’article sencer, podeu fer-ho en la versió electrònica de la revista Cresol clicant ací.





La revista francesa “Cahiers Simone Weil” es fa ressó del llibre d’Adrià Chavarria

22 01 2012

L’OBRA ETTY HILLESUM, UN UNGÜENT PER A TANTES FERIDES APAREIX CITADA EN LA PUBLICACIÓ DE «L’ASSOCIATION POUR L’ÉTUDE DE LA PENSÉE DE SIMONE WEIL».

«Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides [Paiporta (València), Editorial Denes, 2011, ISBN: 978-84-92768-63-9 (Col·lecció Rent), 93 p.] est unes ouvrage inachevé et posthume d’Adrià Chavarria, consacré en langue catalane à Etty Hillesum. Emilia Bea a établi le texte avec compétence, rigueur, émotion et dévouement, et elle l’a préfacé. Simone Weil ne pouvait qu’être présente dans ce livre, fût-ce dans la discrétion. C’est comme témoin du judéocide que l’auteur aborde la personne et l’oeuvre de Hillesum. D’où, par rapport à S. Weil, une certaine prévalance d’autres figures fémenines juives, telles que Hannah Arendt, Sarah Kofman et dans une moindre mesure Irène Nemirovski et Rachel Bespaloff. Simone Weil aurait-elle pris une plus grande place dans la partie du livre -la plus importante- que sa mort l’a empêché d’écrire? Nous ne le saurons jamais. Tout juste glisse-t-il (p. 81) sur une sitation de S. Weil qui fait réferénce à la décréation -“Dieu m’a donné l’être pour que je le lui rende” (OC VI 3, p. 184)- pour lui opposer sur ce point la théologie de la création de Etty Hillesum, usant par ailleurs d’une terminologie platonicienne familière à S. Weil: le gros animal (p. 86) et metaxu (p. 89). Quoi qu’il en soit, quoi qu’il aurait pu en être, le livre est riche déjà de se vouloir essentiellement centré sur la vocation de témoin qui fut, à tous les niveaux de l’humain comme à celui qui les trascende, celle de Etty Hillesum.»

Cahiers Simone Weil, Tome XXXIV, núm. 4, decembre 2011, p. 467.

Si voleu llegir la traducció en valencià feu clic ací baix: Llegeix la resta d’aquesta entrada »





“Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides” entre els llibres recomanats del 2011

16 01 2012

EL LLIBRE D’ADRIÀ CHAVARRIA, NÚMERO 10 DE LA COL·LECCIÓ RENT (EDITORIAL DENES), SELECCIONAT PER DIVERSES BIBLIOTEQUES

Ens complau comunicar a tots els amics de Rent, que el penúltim títol publicat en la nostra col·lecció, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, obra pòstuma d’Adrià Chavarria (1972-2009), en edició a cura d’Emilia Bea, ha sigut seleccionat entre les 60 millors obres de narrativa de l’any 2011 per la Biblioteca Pública de València (La biblioteca pública sugiere: narrativa selección 2011). Així mateix, la Guia de lectura sobre Teologia Feminista, desembre del 2011, de la Biblioteca Horta-Can Mariner, de Barcelona, ha incorporat l’obra d’Adrià Chavarria en l’apartat “Biografies”.

Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, és el primer llibre que apareix en la nostra llengua sobre la jove escriptora jueua holandesa. En l’ambient terrible de persecució antisemita durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial, Etty Hillesum  (Middelburg, 1914 – Auschwitz, 1943) reflecteix, a través de les planes del seu Diari i de les seues cartes, un procés ben singular de creixement espiritual que, sense ignorar l’horror nazi, encara és capaç de contemplar i gaudir de la bellesa del món. Adrià Chavarria ens deixà com a últim llegat intel·lectual el seu assaig sobre Etty Hillesum, un estudi que revela la profunditat espiritual i la sensibilitat cap a la literatura femenina característiques de l’escriptor tortosí.





“No som americans, som catòlics”

12 01 2012

«La política dels Estats Units és anticatòlica perquè és atea. Déu no forma part d’eixa política perquè en el seu lloc està la conveniència. Convé que matem, convé que ignorem tots els preceptes que Jesucrist dictà en el Sermó de la Muntanya per a tots els hòmens i no només per a uns pocs cridats a la perfecció. Convé que prediquem a la gent l’odi cap als comunistes, que pengem signes d’odi en les portes de les esglésies i que venguem còmics d’odi en els vestíbuls d’aquestes. ¡El cristianisme s’ha vist reduït pels teòlegs a una regla de conveniència, s’ha modificat per a identificar-lo amb l’americanisme, amb l’escòria de la dreta!

¿Per què s’oposa el Catholic Worker al servici militar obligatori i a la guerra? ¿Perquè som comunistes? ¡No! Ens oposàrem a la Segona Guerra Mundial quan els comunistes n’estaven a favor. ¿Perquè ens és indiferent el destí de l’Església? ¡No! Ella és la nostra mare, l’esposa de Jesús. És més que els béns immobiliaris, més que el poder temporal, el seu esperit no és l’esperit del món i no té necessitat de ser defesa per les armes del món. Igual que el seu mestre diví, que va rebutjar tal defensa.

Estem contra la guerra perquè és contrària a l’esperit de Jesucrist i l’únic important és que romanguem en el seu esperit. Això és més important que ser americà, més important que ser respectable, més important que l’obediència a l’Estat. Es l’únic que importa. Estem en contra del servici militar obligatori perquè és preparació per al pecat, per al pecat que és la guerra. És millor que els Estats Units siguen aniquilats que no que sobrevisquen per la guerra.»

Dorothy Day, «No som americans, som catòlics» (abril 1948). Escrits de pau en temps de guerra, col·lecció Rent núm. 11, Editorial Denes, 2011.





“Lo foc sagrat de la fe” en el catàleg de l’exposició dedicada a Teodor Llorente

3 01 2012

VICENT JOSEP ESCARTÍ RECENSIONA L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DEL PATRIARCA DE LA RENAIXENÇA VALENCIANA

Lo foc sagrat de la fe (2010)

Vicent Josep Escartí

L’editorial Denes, en la col·lecció Rent, dirigida per Agustí Colomer, publicava el 2010 un volum que porta un títol ben renaixentista: Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, a cura del professor de la Universitat de València Rafael Roca. El text conté una selecció ajustada dels versos de més inspiració religiosa escrits per Teodor Llorente al llarg de la seua vida, i és, ara com ara, la millor manera d’acostar-se al sentiment religiós d’aquell poeta. No són, però, manifestacions de regust místic o misticoide, ni esclats de devocions abrandades, sinó que, en general, presenten l’element religiós com un component fonamental, però alhora són testimoni, en molts casos, de comportaments, usos i costums socials practicats pel mateix Llorente o els seus familiars; o, encara, per personatges prototípics que, dotats de la força dramàtica del romanticisme encara romanent en la poètica llorentina i ben ambientats en aquell rerefons valencià que el fundador de Las Provincias sap donar a la seua poesia, es fan de llegir de bon grat. «Missa d’alba», «El llibre de missa de la meua mare» o «Ovelleta mansa» són composicions que, més enllà de la sensació de religiositat «antiga» que desprenen, mostren clarament alguns aspectes de la mentalitat valenciana de la segona meitat del segle xix. Són els versos que descriuen, per exemple, la religiositat de molts dels personatges presents en les novel·les valencianes –escrites en castellà, però, de Blasco Ibàñez. Per altra banda, en «A Maria Santíssima», «A la Verge de Montserrat» o els «Gojos a la Santíssima Verge Maria, Mare dels Desamparats», Llorente mostra no sols els seus sentiments devots, sinó que aquella personal manera de sentir la religió s’entronca amb les devocions més vives entre el nostre poble durant aquells anys i, cal no oblidar-ho, omnipresents al seu temps.

Acompanyats aquests i d’altres versos de l’iniciador de la Renaixença a València per un estudi ric i mesurat del millor coneixedor de la seua obra, Rafael Roca, la dimensió religiosa llorentina se’ns mostra com un component vital més del poeta. No debades el lema de la Renaixença va ser «Patria, Fe, Amor». I, com ha assenyalat el mateix Roca, «en la concepció patriarcal i espiritual de Llorente, la fe s’hi representa com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més transcendents i intensos de la vida».

Per altra banda, convé assenyalar com Rafael Roca, al pròleg inicial del volum, explica com la segona versió de goigs que, amb el títol «Goigs a Nostra Senyora dels Desamparats», afegí Lluís Guarner en el volum Poesia valenciana completa de Teodor Llorente, publicada en 1983 per l’editorial Tres i Quatre, és, en realitat, una falsa atribució que en 1973 li adjudicà la revista Mater Desertorum, i que ara Roca, amb bon criteri, restableix a la veritat. Un aspecte —aquest de les atribucions— del que no s’han lliurat els millors poetes i els més populars, i que, en última instància, confirmaria també la popularitat del renaixentista.

Finalment, la mirada sobre el vessant religiós de Llorente no sols és una manera més de tornar a posar en circulació el nom del renaixentista com a poeta eminent del moviment, sinó que aprofita, des del nostre punt de vista, per a remarcar un aspecte que llavors era viscut com un aspecte més de la vida: amb la naturalitat d’una religió «pairal» que per a aquelles gents formava part del dia a dia i que per a nosaltres, ara, segons en quins aspectes, se’ns faria pràcticament insuportable. És, per tant, aquella visió llorentina de la religió una bona manera d’aproximar-se, també, a la mentalitat d’una època dominada encara per la religió, tot i que ja començaven els primers moviments contraris a aquelles actituds supersticioses que, tanmateix, no es detecten en la poesia religiosa de Llorente. En aquest poeta, la religió sembla vista des de l’òptica de la bondat, sense estridències, i com una necessitat «natural» d’una creença en el més enllà.

Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença, edició a cura de Rafael Roca, AVL, 2011.