“Pel camí tornarem a trobar Crist, que és la veritat”

31 12 2011

«Jo pense», prosseguí sor Severina, «que no cal témer el dolor. Hi ha un dolor inevitable, inherent a la condició humana, i aquest cal saber combatre’l i convertir-lo en amic. No cal témer, pense, ni tan sols la desesperació; fins i tot Jesús, a l’inici de la seua interminable agonia, de l’agonia que encara dura, es cregué abandonat i tingué un instant de desànim. És humà, si l’Evangelista conta la veritat, és fins i tot diví desesperar-se, si és sincerament, seriosament i per coses fonamentals. Però no he perdut l’esperança que de qualsevol manera es puguen crear noves formes d’heroisme, de santedat, de devoció, de consagració a les universals veritats humanes».

«Què podem fer, doncs?», preguntà don Gabriele.

«No perdre mai la nostra indignació moral enfront de la injustícia. No abandonar mai la recerca de la veritat, ni tan sols enmig de la ‘nit fosca’. Pel camí tornarem a trobar Crist, que és la veritat.»

Ignazio Silone, Severina, col·lecció Rent núm. 7, Editorial Denes, 2010, p. 64.





“La gran llum que albirà llunyaníssima Isaïes, la veren de prop, damunt d’ells, els pastors”

25 12 2011

 

“Les tenebres que voltaven els pastors de la nit de Nadal eren simplement físiques. Però, ¿per què no, imatge material de les altres tenebres del món: les morals? I potser els pastors també anaren un poc, espiritualment, en tenebres: les de la ignorància, les d’una simplicitat extrema, pròpia dels qui viuen al ras. I el Messies venia per a evangelitzar-los a tots: en primer lloc als voltats per grans i complexes tenebres. Però també als senzills. Que no és cosa fàcil; tant, que l’Evangeli dóna com a signe de cosa molt extraordinària (més encara que tot allò de que els cecs veuen, i els coixos boten i els morts ressusciten, i que siguen sanat els mesells), el fet que ‘els pobres són evangelitzats’.

Les tenebres dels pastors no eren al·ludides per Isaïes, per Zacaries i Sant Lluc; eren, a més de gent senzilla, religiosa, com ho demostra que després de veure a Maria a Josep i al nadó gitadet en el pessebre, ‘se’n tornaren glorificant i lloant Déu’. Les tenebres, no. Però la llum sí. La gran llum que albirà llunyaníssima Isaïes, la veren de prop, damunt d’ells, els pastors. I l’alegria també; l’alegria que es traslluïx en eixes lloances dels pastors en el camí. L’alegria que pinta el profeta quan diu allò que hem vist abans: ‘Has multiplicat la seua alegria, has fet esclatar el seu goig; un goig davant de Tu, com els qui arrepleguen la collita…’

¡Com els que arrepleguen la collita! Les lloances dels pastors eren com cançons de batre, com càntics de verema. I és que, de veres, venien de la primera sega de blat de la Nova Llei; de la primera verema venien.”

Martí Domínguez, Isaïes, profeta de Nadal, col. Rent núm. 2, Editorial Denes, 2008.





“Hem matat 318.000 japonesos”

21 12 2011

 

«El senyor Truman estava jubilant. El president Truman. “Verdader home” (true man); quin nom més estrany, si et pares a pensar-ho. Nosaltres parlem de Jesucrist com a verdader Déu i verdader home. Truman és un verdader home del seu temps pel fet que estava jubilant. No es comportava com a fill de Déu, germà de Crist, germà dels japonesos, alegrant-se com ho va fer. Anava de taula en taula en el creuer que el duia a casa després de la conferència dels Tres Grans donant la gran notícia; “jubilant”, deien els periòdics. Jubilate Deo. Hem matat 318.000 japonesos.

Bé, “esperem haver-los matat”, diu l’agència Associated Press en la primera columna de la primera pàgina del Herald Tribune. L’efecte s’espera, no se sap. S’espera que estiguen vaporitzats els nostres germans japonesos… hòmens, dones i xiquets de bolquers disseminats als quatre vents i pels set mars. Potser respirem la seua pols pels nostres nassos, els sentim a la cara enmig la boira de Nova York, els notem en la pluja de les colines d’Easton.

Jubilate Deo. El president Truman estava jubilant. Hem creat. Hem creat destrucció. Hem creat un nou element, anomenat plutoni. La natura no n’és responsable.»

 

Dorothy Day, “Que en quede constància: la resposta de The Catholic Worker a Hiroshima”, setembre de 1945, Escrits de pau en temps de guerra, Denes, 2011, p. 51.





“Escrits de pau en temps de guerra” de Dorothy Day, nou llibre de la col·lecció Rent

16 12 2011

L’EDITORIAL DENES PUBLICA LA PRIMERA RECOPILACIÓ D’ARTICLES DE LA PERIODISTA I PACIFISTA NORD-AMERICANA

Dorothy Day (Nova York 1897-1980) és tot un referent del catolicisme nord-americà contemporani. La seua lluita insubornable contra l’exclusió social i contra la guerra marquen el seu itinerari vital. L’impacte del crack econòmic de 1929 amb la gran depressió i els conflictes bèl·lics que assolaren el segle XX són els dos eixos al voltant dels quals exercita el seu compromís social. Impregnada per un fort esperit de llibertat evangèlica, la seua actitud de denúncia profètica convertiren Dorothy Day en una persona incomoda per a molts dels seus compatriotes i dels seus coreligionaris.

Escrits de pau en temps de guerra és la primera antologia d’articles periodístics de la pensadora i activista social estatunidenca. Tots els textos foren publicats en el periòdic The Catholic Worker, fundat en 1933 per Dorothy Day i per Peter Maurin. La selecció d’articles que presentem -traduïts i anotats per Ana Colomer– és la primera que apareix editada en l’Estat espanyol i comprén les reflexions al voltant de la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial, la Guerra del Vietnam i la denúncia de la mentalitat bel·licista de la Guerra Freda.





LXXV aniversari del traspàs de Gonçal Vinyes (1883-1936)

10 12 2011

EL DIJOUS 10 DE DESEMBRE DE 1936, A LES CINC DE LA VESPRADA, FOU AFUSELLAT VORA EL PONT DE LA CARRETERA DE VALLÉS

El dia de Sant Jordi del 2009, els obradors gràfics de Grafisom acabaven d’imprimir el número 4 de la nostra col·lecció Rent. Es tractava del volum Sembrant la vida. Poesia i compromís, una recopilació dels poemes i d’alguns articles en valencià de Gonçal Vinyes, precedits d’un estudi introductori del curador, el professor Antoni López Quiles.

Hui, en complir-se el setanta-cinc aniversari de l’assassinat del canonge de Xàtiva, volem fer memòria de la seua figura i del seu testimoni cristià.

I per a fer-li un homenatge, res millor que sentir un dels poemes més bells, “La cançó de les aigües”, dedicat a la seua ciutat de Xàtiva.

 

Fent clic ací podreu accedir a les recensions publicades, actes de presentació i notícies aparegudes al voltant de l’edició de Sembrant la vida.

La foto que reproduïm de Gonçal Vinyes, inèdita fins ara, ens ha estat cedida amablement per Anna Martí, neboda-néta del poeta.





L’AVL inaugura l’Any Llorente amb l’exposició “Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença”

3 12 2011

EL PROFESSOR RAFAEL ROCA, CURADOR DE L’ANTOLOGIA LO FOC SAGRAT DE LA FE, ÉS EL COMISSARI DE LA MOSTRA

Un Llorente jove, que ens interpel·la amb una mirada directa i un rostre farcit de paraules. Amb eixa imatge trencadora, dissenyada per Victor Ballester, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua reivindica la figura de Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença. Eixe és el títol de l’exposició que exhibix l’AVL en la Sala Alfons Roig del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat de València (c/ Quevedo, 10) fins al 29 de gener del 2012. La mostra recull múltiples objectes personals, peces d’art (amb obres, entre altres, de Benlliure, Pinazo i Gastaldi), totes les primeres edicions de les obres de Llorente, així com les edicions recents, entre les quals es troba el número 9 de la nostra col·lecció Rent, l’antologia de poesia religiosa, Lo foc sagrat de la fe, a cura de Rafael Roca, i el seu estudi La Renaixença valenciana i el redescobriment del País, publicat també per la nostra editorial Denes.

Vos recomanem la visita a l’exposició. L’horari és de dimarts a divendres de 10 a 14 hores i de 16 a 20. Els diumenges i festius resta oberta ininterrompudament de 10 a 20 hores. Si voleu fer una visita guiada, podeu concertar-la telefonant al 620.961.330 (Fernando López). Així mateix, a partir de la segona quinzena del mes de gener, es pot sol·licitar a l’AVL una versió de l’exposició en format transportable per a instituts i cases de cultura (e-mail: navalon_mso@gva.es).