“Roma eterna, vermella de sang i de martiris”

22 09 2011

 

6.XI.1919.―Després de tant de temps, aquesta vesprada he tornat a passar pel pont Umberto a l’hora de la posta, quan la gran cúpula de Miquel Àngel es veu, contra el cel obscur, amb una netedat infinita i la massa fosca dels Palaus Vaticans es dibuixa en el cel talment un monument irreal que haguera enlairat un artista irreal.

Cada vegada que passe per aquell pont, Giulia, i se’m presenta al davant la gran cúpula, amb la seua mola titànica i la seua corba tan serena i dolça, a l’esperit se m’hi presenta el record del gran Sacrifici que aquella massa i aquella grandiosa cúpula han deixat imprés plàsticament a sobre d’aquest sòl tan sagrat. I em brolla de l’ànima una gran tristor envers la profunda misèria d’aquesta nostra societat, d’aquest temps nostre que ha oblidat com si res tota la Sang dels Màrtirs, tot el turment dels Sants, tots els dolors de les Verges, tots els fatics dels Apòstols, tota la fe dels primers cristians, tot el dolor i tot el sacrifici de Crist!

Sí, a prop nostre, a prop del cor d’aquesta enorme capital burocràtica que s’ha instal·lat en el cor d’aquesta Roma eterna, vermella de sang i de martiris, a prop del centre de tantes intrigues i de tantes vergonyes, hi ha un lloc on fa molts anys els més grans esperits d’aquella època i del món foren assassinats perquè deien la paraula de la Llibertat. I mentre nosaltres conduïm la nostra vida insignificant i miserable, no ens recordem que ací, a prop nostre, sobre aquesta mateixa terra, baix aquest mateix cel, a la vista d’aquelles mateixes muntanyes atzurades en la llunyania, reflectit per aquestes mateixes aigües fatals d’aquest riu fatal que és el Tíber, fa molts segles hi moria el més gran esperit que haja donat la humanitat: el veritable Vas Elegit, aquell a qui Déu Nostre Senyor volgué que el seu Esperit parlara amb veu més profunda i amb llum més infinita.

Preguem tothora, amb un fervor cada vegada més intens. Preguem el Senyor. T’estime i et bese. I sóc tu.

 

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia, Denes, 2009

Foto: Richard Nowitz


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: