Enric Valor i el fet religiós

22 08 2011

LA COL·LECCIÓ RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, VOL ADHERIR-SE  A  L’HOMENATGE A L’ESCRIPTOR DE CASTALLA AMB MOTIU DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

La xarxa cooperativa Un entre tants ha convocat un homenatge cibernètic a l’escriptor Enric Valor (1911-2000) amb motiu del centenari del seu naixement. El record de l’autor de les Rondalles resta ben viu en el cor dels valencians, com ha pogut apreciar-se en les múltiples iniciatives mampreses durant el present curs. Cal subratllar especialment, la designació com a Escriptor de l’Any 2010 -coincidint amb el deu aniversari de la seua mort- per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Del catàleg corresponent a l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules, organitzada per l’AVL, reproduïm la fitxa elaborada per Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, on es dona compte de la participació d’Enric Valor en la campanya en favor de la litúrgia en valencià i en la Comissió Interdiocesana de Textos Litúrgics, així com de la seua estreta amistat amb mossén Sorribes i el pare Riutort. Ens resulta ben grat recordar qui fóra gran amic del fundador d’esta editorial, Francesc Ferrer Pastor, en la qual han vist la llum les traduccions que Valor va realitzar de L’ingenu de Voltaire i Anys i Llegües de Gabriel Miró.

“Les esperances suscitades per la celebració del Concili Vaticà II (1962-1965) ultrapassaven els àmbits estrictament clericals i incidien directament en l’esfera de la societat civil. L’ús de les llengües vernacles en la litúrgia constituí una novetat en el culte catòlic, que fins aleshores feia servir exclusivament el llatí. El moviment valencianista estava ben atent a l’aggiornamento de l’Església i mostrava la seua simpatia pel Concili. És ben significatiu, per exemple, el tractament informatiu que va meréixer l’esdeveniment en les planes de la revista Valencia Cultural (1960-1964) editada per Josep Marí Montañana i dirigida per Vicent Badia i Marín.

En eixe context receptiu al missatge eclesial, els valencianistes iniciaren una campanya adreçada a fer present el valencià en la vida de l’Església. L’impacte de la iniciativa fou ben notable, ja que s’assoliren més de vint mil signatures de suport entre un elenc de personalitats representatives de la pràctica totalitat de la societat. En efecte, entre els signants figuraven polítics, com l’exalcalde de València i marqués del Túria, Tomàs Trénor, o el president de la Diputació de Castelló, Josep Ferrer; artistes com Joaquim Rodrigo, Josep Segrelles o Andreu Alfaro; catedràtics d’universitat com Manuel Broseta, Miquel Tarradell o Joan Reglà; comunitats religioses com els franciscans de Cocentaina, els carmelites d’Onda o el Comendador del Monestir del Puig, Fèlix Ramajo… Tot un conjunt de noms significatius, entre els quals es trobaven les personalitats més significatives del valencianisme: Martí Domínguez, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Robert Moròder, Nicolau Primitiu, Joan Segura de Lago, Francesc Soriano Bueso, Francesc de Paula Burguera, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Emili Beüt, Jordi Valor, Joan Valls, Joaquim Maldonado, Josep Lluís Bausset, Raimon, Santiago Bru o Enric Valor. L’escriptor de Castalla, figura en el cartell de propaganda com a “gramàtic i escriptor”, i per un error tipogràfic li atribuïxen erròniament Castelló com a localitat de naixement.

El cartell que reproduïm fou editat per la impremta Fermar l’any 1965, i du per títol “Més de 20.000 valencians, seguint les directrius del Concili Vaticà II, demanen l’ús de la seua llengua als actes religiosos”. Amb un missatge senzill i directe s’expliciten els objectius de la iniciativa: fer servir el valencià en els actes litúrgics, en la catequesi i en la predicació. En el marc d’esta campanya, l’editorial L’Estel, dirigida per Manuel Sanchis Guarner, publicà el llibre L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla, obra de Vicent Miquel i Diego, un jove advocat que aleshores impulsava la fundació en la clandestinitat del partit nacionalista i democratacristià, Unió Democràtica del País Valencià. Enric Valor es féu ressò d’este llibre, que anava presidit d’un pròleg del canonge Josep Espasa, i li dedicà una crítica elogiosa en el diari Jornada del 9 de juny de 1965.

A pesar dels esforços per incorporar el valencià en l’Església, encara haurien de passar un anys perquè s’aprovaren els primers textos litúrgics oficials. El 12 de novembre de 1973 es constituí la comissió interdiocesana per als textos en llengua vernacla, integrada per dihuit membres. Enric Valor fou una de les persones escollides per a formar-ne part, al costat d’altres noms significatius de la nostra cultura com Sanchis Guarner, Ferrer Pastor, Xavier Casp, Miquel Adlert, Francesc de Borja Moll, o els preveres Vicent Sorribes i Pere Riutort, president de la comissió. Amb estos dos últims, Enric Valor mantingué una especial relació d’amistat. Mossén Sorribes, pioner de la litúrgia en valencià, compartí amb Valor la condició de professor dels cursos de llengua de Lo Rat Penat. Amb Pere Riutort col·laborà estretament en els materials didàctics per a l’ensenyament en valencià “Els vents del món” i rebé d’ell en els seus últim dies assistència espiritual. Els treballs de la Comissió finalitzaren amb l’aprovació dels bisbes en dues sessions ad hoc celebrades el 17 de juliol i 9 d’octubre de 1974. Els textos foren publicats un any més tard per l’editorial Gorg dins del Llibre del Poble de Déu en una edició curosament preparada pel pare Pere Riutort. S’hi fa constar que compten “amb aprovació eclesiàstica dels bisbes del País Valencià” i que es tracta d’una “edició declarada apta per als actes litúrgics fins a la publicació de les edicions cultuals valencianes”. Les edicions cultuals, també conegudes com “llibres d’altar”, són aquelles fetes amb format i lletra gran, materials decorosos i que estan dedicades al culte públic. El Llibre del Poble de Déu és una edició manual destinada per a l’ús dels fidels, però que s’autoritza també per als actes litúrgics. Des de la publicació dels textos l’any 1975, encara no han vist la llum les edicions cultuals valencianes. Continua, per tant, sent plenament vàlid el Llibre del Poble de Déu, encara que moltes de les modificacions litúrgiques -especialment importants a partir de la tercera edició del Missal Romà aprovada l’any 2000-, resten sense la corresponent versió oficial. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha facilitat als bisbes la traducció valenciana per a la seua aprovació canònica, atenent l’encàrrec que va realitzar en el seu dia l’arquebisbe metropolità de València, monsenyor Agustí Garcia Gasco, a mossén Ramon Arnau, aleshores degà de la Seu de València i president de la Comissió de Textos Religiosos de l’AVL.”

Agustí Colomer


Accions

Information

One response

23 08 2011
Un Entre Tants (@1entretants)

Moltes gràcies per la vostra participació a l’homenatge a Enric valor! Salutacions!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: