“En aquella petita casa de Galilea”

15 08 2011

 

«25.III.1919.―Què succeí, estimada i benaurada Giulia, quan un àngel de llum va anunciar a la Verge jueua l’esdeveniment prodigiós i miraculós que d’aleshores ençà ressona ressona per tot el vent de la història?

Res no succeí en la història: la vida va continuar igual; els hòmens continuaren sent tal com eren, vivint com vivien; i la humanitat anà fent la mateixa mandrosa rutina de sempre, en la foscor dels dies.

I, mentrestant, en aquella petita casa de Galilea hi havia tingut lloc una conversa plena de tendresa, de dolçor, d’esperança i de miraculositat. Una Verge, una Verge jueua —d’aquest poble tan misteriós, amb un tarannà, amb uns costums, amb una història tan singulars— s’havia ofert ella mateixa al Senyor amb un acte d’una humilitat tan infinita que el Senyor havia pogut davallar fins a ella, omplir-la i recloure’s en ella sense entrar en contacte amb el gèlid egoisme humà, amb la satànica supèrbia humana.

Mentre arreu del món —d’aquest món tan extens com atroç— el pecat torturava la pobra humanitat i la humanitat s’esgarriava, víctima de l’orgull, de la supèrbia i de la carn, en una llunyana i petita casa d’Orient una criatura —una sola, l’única arreu del món— adorava el Senyor com ningú mai no l’havia adorat, com ningú mai no l’adorarà; s’humiliava davant del Senyor amb una humilitat tan profunda, tan completa, tan absoluta, i amb un sentiment de Déu tan viu, tan autèntic, tan immediat, que tanta elevació en aquest sentiment mai ningú no la podrà atényer. I així, es va acomplir el misteri ila Verge va concebre un fill: va concebre el Verb que, per mitjà d’ella, es féu carn.

Res tan sublim, res tan profund, res tan joiós com aquest dolç misteri que s’esdevé en aquella casa llunyana, en aquella casa petita i pobra, entre l’àngel del Senyor ple de llum,la Vergeamarada de la humilitat i de la caritat inefable del Senyor i l’Esperit de l’Altíssim que embolcala Vergeja santa, la qual ja ha fet donació de la seua humanitat sencera en un acte d’amor a Déu.

Quin misteri més grandiós i profund, Giulia, i quant ple de joia espiritual! Giulia bondadosa, donem gràcies al Senyor i preguem tothora. T’estime. I sóc tu.»

 

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia. Antologia, Denes, 2009


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: