‘Etty Hillesum’, recensió de Teresa Costa-Gramunt

14 06 2011

L’ESCRIPTORA CATALANA, AUTORA DEL BLOG LITERARI «EL VEL D’HARMONIA», ES FA RESSÒ DE L’ÚLTIM TREBALL D’ADRIÀ CHAVARRIA A L’ECO DE SITGES (3.6.2011) 

 

«Hi ha llibres que ens arriben a les mans amb un calor especial, un escalf que procedeix d’una sensibilitat que s’estén més enllà de la lletra perquè és la mateixa lletra que conté aquesta sensibilitat. Aquest llibre és Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides (Denes editorial), l’autor del qual és Adrià Chavarria Curto, nascut a Tortosa el 1972, i a qui vam perdre tan aviat, el novembre de 2009, ocupat encara, tot i la greu malaltia, en la redacció d’aquest assaig. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





‘Llorente per descobrir: el poeta religiós’, ressenya de Josep Enric Estrela a ‘Serra d’Or’

12 06 2011

TEODOR LLORENTE. LO FOC SAGRAT DE LA FE. ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA. INTRODUCCIÓ I SELECCIÓ DE RAFAEL ROCA, «RENT», 9, DENES, PAIPORTA, 2010

«L’editorial Denes ha editat una antologia poètica del qui fou patriarca de la Renaixença al País Valencià: Teodor Llorente, a càrrec de Rafael Roca, el màxim coneixedor de la trajectòria vital i la producció literària del prestigiós i erudit lletraferit i periodista valencià. Roca aplega dinou composicions, precedides d’un rigorós i concís estudi introductori, el qual inclou, en un primer terme, referències a la trajectòria vital i la producció literària, periodística i política de Llorente, que donen pas a uns elaborats comentaris sobre la dimensió, els motius i la fixació cronològica del corpus poètic que arreplega el volum. Com assenyala l’antòleg, Teodor Llorente confegí gran part dels poemes de temàtica religiosa durant l’època de senectut. I, en contrast amb l’alta formació intel·lectual del qui fou director de Las Provincias, aquestes composicions acostumen a tenir un aire i uns motius popularistes, i sovint presenten una estructura narrativa en la qual deambulen personatges i tipus populars, molts dels quals vinculats a l’àmbit eclesiàstic. Altrament, també hi ha poemes que palesen de manera explícita la cordial relació que mantingué amb figures literàries del moment, com Jacint Verdaguer, i la devoció del poeta valencià envers la Mare de Déu, especialment la dels Desemparats i la de Montserrat. Així mateix, tancant el volum, el lector també hi trobarà poemes en què Llorente es “despulla” espiritualment sobre el paper i, seguint els patrons d’arrel romàntica, exalta els seus patiments espirituals, o declara les últimes voluntats.»

Serra d’Or 618, juny 2011, p. 78 (510)





‘Llorente’, article de Francisco Pérez Puche en ‘Las Provincias’

11 06 2011

EL PERIODISTA I EXDIRECTOR DE LAS PROVINCIAS RECORDA EL FUNDADOR DEL DIARI AMB MOTIU DE LA PRESENTACIÓ DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, LO FOC SAGRAT DE LA FE

 

Francisco Pérez Puche, periodista i exdirector de Las Provincias (1999-2002), ha dedicat al patriarca de la Renaixença la columna de la seua secció “Tienda de campanya” (Las Provincias, 10.06.2011). Pérez Puche assistí a la presentació de l’antologia de poesia religiosa de Llorente, Lo foc sagrat de la fe, en companyia del besnét del poeta, Juan Teodoro Corbín Llorente. Periodista ben conegut a València, és autor de molts llibres de temàtica valenciana. Entre els seus últims títols hi destaquen Hasta aquí llegó la riada. Valencia y el Turia (1957-2007), La exposición regional valenciana de 1909 i la monografia Teodor Llorente. Amb motiu del centenari de la mort del poeta, Francisco Pérez Puche coordinarà l’homenatge de Las Provincias, bressol d’insignes escriptors, com recorda en l’article, fent memòria de Teodor Llorente, Martí Domínguez i Vicent Andrés Estellés, tres autors que figuren en la col·lecció Rent, de literatura religiosa en valencià, de l’editorial Denes.

Per a llegir l’article cliqueu damunt la imatge o accediu a l’enllaç següent de Las Provincias: “Llorente”.





El valencià Salvador Giménez, bisbe de Menorca, presenta ‘Lo foc sagrat de la fe’

10 06 2011

A VALÈNCIA, AMB LA PARTICIPACIÓ DE RAFAEL ROCA, CURADOR DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, I AGUSTÍ COLOMER, DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ RENT

“Testament”, el poema que clou Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, ha servit de fil conductor als tres participants en l’acte de la presentació a València d’esta obra de Teodor Llorente. Una preciosa peça on l’escriptor i periodista descriu com vol que siga el seu soterrar. I, atenent les seues indicacions, així es va fer l’any 1911, en morir un 2 de juliol, a l’edat de 75 anys. A pocs dies de celebrar el primer centenari de la seua mort, els participants en la presentació evocaren les últimes voluntats del patriarca de la Renaixença, reseguint el fil d’esta excel·lent poesia que reflectix l’espiritualitat del poeta.

El saló “Bona Gent” dels Dominics va acollir la presentació del llibre, número 9 de la Col·lecció Rent, on es reuniren un grapat significatiu de persones com el besnét Juan Teodoro Corbín Llorente; l’exdirector de Las ProvinciasFrancisco Pérez Puche; el president d’UDPV, Vicent Miquel; la presidenta de l’Associació Ecumènica Internacional, Carmen Sarmiento; el president de la Comissió Llorente de l’AVL, Antoni Ferrando; així com professors universitaris, preveres i persones lligades al món cultural valencià.

Monsenyor Giménez no va dubtar en assenyalar que esta obra ha ajudat a “descobrir el gran creient que fou Llorente”. Abans, però, manifestà que es va alegrar en llegir a l’estudi introductori de Rafael Roca una menció de Llorente al llavors bisbe de Menorca, antecessor seu en la tasca pastoral de l’illa.

El prelat valencià afirmà que s’havia identificat en l’espiritualitat senzilla que reflectixen els versos de Llorente, on apareixen elements com la creu, el llibret de Missa, la devoció a la Verge, l’Eucaristia, l’austeritat de vida… En definitiva unes poesies on es troba “primer de tot, la fe”. Va elogiar, així mateix, la introducció a l’obra, que “anima a llegir Teodor Llorente, a qui Jacint Verdaguer qualificà com a eminent poeta”.

Per la seua banda, Rafael Roca va desxifrar els principals aspectes biogràfics de Teodor Llorente i va desgranar el poema “Testament”, que reflectix els tres eixos temàtics de la seua obra poètica: Pàtria, Fe, Amor. Roca va descriure la fe senzilla de Llorente que impregna els seus escrits, vàlida per a persones com la seua pròpia mare, de missa diària, amb una espiritualitat popular. El professor de la Universitat de València va exposar la influència dels poetes romàntics en Llorente i el mestratge del mallorquí Marià Aguiló. També va parar l’atenció en la concepció estrictament cultural de la Renaixença valenciana, defensada per qui fóra el seu “mestre i capdavanter”, allunyant-la d’una concepció més política. En paraules de Roca, esta decisió va contribuir a mantenir-la viva durant molts anys perquè a València les coses eren diferents que a Catalunya.

“Cent anys després de la defunció de Llorente –va afirmar Roca– les seues poesies religioses continuen alenant el foc sagrat de la fe, transmetent els mateixos esperit i calidesa que els infongué el patriarca de la Renaixença valenciana”. En la concepció patriarcal i espiritual de Llorente, la fe s’hi representa com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més transcendents i intensos de la vida, des del naixement fins a la defunció. La fe es un “do sagrat que es transmet de pares a fills i que cal preservar com la penyora santa que omple d’esperança i de sentit totes i cadascuna de les accions humanes, fins i tot la mort”.

Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent, va encetar l’acte recitant íntegrament el poema “Testament” i va reivindicar que no es pot recloure la literatura religosa valenciana al magnífic Segle d’Or. “També tenim, de la Renaixença fins els nostres dies, un notable nombre d’escriptors contemporanis que excel·lixen en l’àmbit de la literatura religiosa. La col·leccó Rent ha tingut la satisfacció de poder publicar obres d’esta mena, eixides de la ploma de noms com Martí Domínguez -director de Las Provincias en la postguerra-, el beat i màrtir Gonçal Vinyes, Vicent Andrés Estellés o l’autor a qui hui recordem, Teodor Llorente“.





La presentació de ‘Lo foc sagrat de la fe’, a Las Provincias, diari fundat per Teodor Llorente

9 06 2011

El diari Las Provincias -rotatiu valencià fundat per Teodor Llorente en 1866- recull en la seua edició de hui, en un breu, una foto notícia de la presentació de Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa. A la imatge es veu al bisbe de Menorca, Salvador Giménez, i al curador de l’obra, Rafael Roca, i Agustí Colomer, Director de la Col·lecció Rent, abans de començar l’acte.

Es dóna la circumstància que la Col·lecció Rent ha editat llibres de dos dels seus directors més recordats. A més, de les poesia de Teodor Llorente, també ha publicat una obra inèdita de Martí Domínguez i Barberà, que fou director d’este diari del 1949 al 1958, quan li va costar el càrrec per fer un discurs valencianista arran de la riuà del 57.





Crònica de la presentació a Barcelona del llibre “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

8 06 2011

L’OBRA PÒSTUMA D’ADRIÀ CHAVARRIA DÓNA A CONÉIXER LA FIGURA DE L’ESCRIPTORA JUEUA HOLANDESA, ETTY HILLESUM.

Lorena Fuster, Emilia Bea, Fina Birulés, Maria Dolors Curto i Josefa Contijoch

L’acte se celebrà a l’Espai Mallorca. No podia ser d’altra manera. Era el marc en el qual Adrià Chavarria presentava, cada mes, el programa de l’AELC «Poesia i copes» en el qual un poeta consagrat donava a conéixer un altre novell. Era també el marc on en desembre del 2009, setmanes després del seu traspàs, se li tributà un homenatge pòstum. Josefa Contijoch fou l’amfitriona de la presentació, acuradament preparada per Abigaïl Monells, de l’Espai Mallorca.

La mare d’Adrià, Maria Dolors Curto, saludà i agraí la presència dels assistents, subratllant la dimensió de germanor cultural entre Catalunya, València i Mallorca que revestia l’acte: «Adrià, un escriptor català, veu publicada la seua obra pòstuma en una editorial valenciana, Denes, en un acte que se celebra aquí en l’Espai Mallorca, de tan grat record per al meu fill». L’àmbit cultural d’Adrià no es recloïa al Principat, ans es perllongava en tot el domini lingüístic, sentint una especial simpatia per Mallorca i pel País Valencià. Maria Dolors Curto agraí Emilia Bea, la curadora de l’obra, que poguera haver dut a terme «l’últim afany d’Adrià: rescatar la veu transcendent, per tant de temps silenciada, i encara a hores d’ara desconeguda, d’Etty Hillesum».

Tot seguit prengué la paraula Lorena Fuster, qui va recordar el tremp d’Adrià: «davant les apories, ell no plegava veles sinó que rescabalava els tresors amagats en els galions naufragats». També recordà que, en precipitar-se la malaltia, Adrià actuà de la mateixa manera que Etty Hillesum a l’hora de deixar per escrit el seu testimoni en el clima de barbàrie i persecució nazi: «la certesa de la mort urgeix l’escriptura». Adrià, com Etty, fa una escriptura poètica i concreta; una escriptura que davant la circumstància adversa, no té por; una escriptura que és capaç d’afirmar «i malgrat tot, la vida és bella».

Fina Birulés subratllà el paper decisiu que ha cobrat en les últimes dècades la literatura del testimoni. En eixe sentit afirmà que el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides reflecteix una gran sintonia entre l’autor i la jove escriptora jueua. «Etty Hillesum, en les planes del seu Diari crea un solc; és una dona atreta per l’excés, per la intensitat. No és una dona passiva o reactiva. Etty va a la recerca de noves paraules. No vol sentir-se segura, el que vol és estar present. Basteix una teologia de l’ajuda a Déu. Déu no és responsable de l’extermini, Déu n’és la primera víctima. Hillesum parla de la necessitat d’ajudar a Déu. Quan prega, no demana, sinó que practica un discurs amorós».

En eixa mateixa línia, Emilia Bea cità un dels fragments més emotius del diari d’Etty reproduït en el llibre: «I amb cada batec del meu cor tinc més clar que tu no ens pots ajudar, sinó que devem ajudar-te nosaltres a tu i que hem de defensar fins el final el lloc que ocupes en el nostre interior.»

«L’intent de restaurar l’ètica i la fe en un món en el que ambdues semblen clausurades –afirmà Emilia Bea– és en Etty Hillesum la seua forma de resistir al mal. Una resistència que li permet dir, pocs dies abans de ser deportada a Auschwitz, que és produeixen molts miracles al llarg d’una vida i que la seua és una successió de miracles interiors. Jo crec que l’amistat també és un miracle, i d’aquest miracle de l’amistat, naix aquest acte i el llibre que hui presentem.»





Rafael Roca parla de la poesia religiosa de Teodor Llorente al programa Alta Fidelitat de Ràdio 9

8 06 2011

AMÀLIA GARRIGÓS ENTREVISTA EL CURADOR DEL LLIBRE LO FOC SAGRAT DE LA FE, AMB MOTIU DE LA PRESENTACIÓ A VALÈNCIA

Amb motiu de la presentació a València del llibre Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente, Amàlia Garrigós, directora i presentadora del programa “Alta Fidelitat” de Ràdio 9 ha entrevistat a Rafael Roca, curador de l’obra.

Ara, pots tornar a escoltar l’entrevista, si no has tingut l’oportunitat de fer-ho en directe, a l’informatiu cultural que s’emet de dilluns a divendres entre les 15:30h i les 16:00h a la ràdio pública valenciana.

CLICA ACÍ PER ESCOLTAR L’ENTREVISTA (MIN. 10)