‘La poesia religiosa de Teodor Llorente’, per Josep A. Comes (Saó, març 2011)

26 04 2011

La secció ‘Llibres’ de la revista Saó, corresponent al número 357 (març 2011), dedica una plana a Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, de Teodor Llorente. Josep Antoni Comes, membre del consell de redacció de la revista degana en valencià, escriu una recensió a este volum de la Col·lecció Rent, on lloa no sols la conveniència de la publicació de l’antologia sinó també el treball de Rafael Roca, autor de la introducció i selecció del recull de poemes del patriarca de la Renaixença valenciana. Pel seu interés publiquem l’article sencer.

LA POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, per Josep A. Comes (Saó, 357)

El llibret que té a les mans és la primera antologia que s’ha fet de la poesia religiosa de Teodor Llorente. És un treball de Rafael Roca, professor de la Universitat de València i un dels millors coneixedors de la vida i obra del coronat “poeta de València”. L’antologia va precedida d’una introducció d’unes 40 pàgines bones del tot. Hi conté un succinta biografia de l’erudit valencià on no sols podem assabentar-nos de les facetes periodística i literària de Llorente, sinó també de la seua activitat política, les publicacions i els homenatges retuts en vida. Amb tot, i lògicament, el gros de la introducció se l’endú l’anàlisi de les poesies. Una lírica escrita no per a teòlegs ni eclesiàstics, sinó destinada i protagonitzada per les capes més populars d’una societat encara, diríem, “de cristiandat”. També igual que la part més significativa de la literatura de la Renaixença, la poesia de Llorente gira entorn dels tres eixos coneguts, que s’entrellacen, es barregen i es confonen: Pàtria, Fe i Amor.

De la vintena de poesies religioses recollides, Rafa Roca ens en dóna el pedigrí de cadascuna. Un treball minuciós i fructífer sobre quan es van escriure i per quin motiu, on es publicaren per primera vegada, la mètrica emprada, les històries implícites o explícites de cada composició, etc. Tota aquesta acurada investigació ha dut també al compliador a rebutjar com a autèntics uns “Goigs a Nostra Senyora dels Desemparats”, que Lluís Guarner publicà com a tals en 1983.

Clou l’antologia amb dues composicions, “Cant darrer” i “Testament”, que Rafa Roca justifica sobradament perquè li ha semblat convenient situar-les en l’última posició. El lector s’adona també, sense un esforç especial, de l’encert del títol assignat a aquesta antologia. Cal felicitar l’Editorial Denes per aquesta bella manera de commemorar el primer centenari de la mort del patriarca de la Renaixença valenciana.


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: