“Ell, el Senyor, va ser portat davant de Pilat”

20 04 2011

 

 

16.VI.1919.―En cap ni un dels moments de la Passió, a Nostre Senyor Jesucrist, Giulia estimada, no se’l veié abatut i, de fet, allò que resulta més colpidor és que sempre es va mantenir per damunt dels esdeveniments, dominant-los, jutjant, sentenciant, dirigint, governant; sempre va ser el centre d’aquells fets tràgics, el focus del qual tota la tragèdia rebia energia i llum.

Després de la terrible nit que va passar en el pati del pretori, víctima dels insults i dels colps de la canalla jueua, després de quedar en un estat literalment deplorable arran d’aquella agressió tremenda a mans d’una gentada enferotgida, enferotgida com mai no s’ha conegut, Ell, el Senyor, va ser portat davant de Pilat, i, malgrat estar tot masegat i desllorigat, ple de blaus i de senyals, sense forces ni esma, es presentà a Pilat amb la serenitat perfecta i absoluta del Dominador, amb una força renovada, sencer, dret, tan fort com la Força mateixa, el més Fort de tots, més fort que la canalla que escridassava a fora, més fort que el romà que es debatia en els dubtes de la seua feble consciència.

I davant de la seua serenitat, de la seua força, de la seua immensa Força, la romanitat es veié obligada a declarar-lo «just», que és com el va declarar Pilat. Si Pilat, que representava Roma, estava allí, era per a cometre aquesta contradicció espantosa, per a declarar just a Jesús i per a condemnar-lo primer al fuet i després a la creu. Tot en aquella tragèdia fou sinistre, solemne, profund, en una mesura a la qual no ha arribat cap altra tragèdia que s’haja esdevingut al llarg de la història d’aquest món eixorc i atroç.

La gentada, amb un crit que és el més lúgubre de la història, volgué que fóra condemnat el Just i alliberat l’Assassí. Roma, amb una sentència que posà punt i final a la seua història, proclamà Just el Just i n’ordenà la mort. I el Just, enmig aquella exaltada allau de maldat, romangué seré pregant pels qui no sabien allò que estaven fent.

Preguem molt, Giulia. T’estime. I sóc tu.

 

Text: Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia. Antologia, Denes, 2009. Fotografia: “Crist davant Pilat”, Subirachs, Sagrada Família, Barcelona.


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: