‘La poesia religiosa de Teodor Llorente’, per Josep A. Comes (Saó, març 2011)

26 04 2011

La secció ‘Llibres’ de la revista Saó, corresponent al número 357 (març 2011), dedica una plana a Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, de Teodor Llorente. Josep Antoni Comes, membre del consell de redacció de la revista degana en valencià, escriu una recensió a este volum de la Col·lecció Rent, on lloa no sols la conveniència de la publicació de l’antologia sinó també el treball de Rafael Roca, autor de la introducció i selecció del recull de poemes del patriarca de la Renaixença valenciana. Pel seu interés publiquem l’article sencer.

LA POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, per Josep A. Comes (Saó, 357)

El llibret que té a les mans és la primera antologia que s’ha fet de la poesia religiosa de Teodor Llorente. És un treball de Rafael Roca, professor de la Universitat de València i un dels millors coneixedors de la vida i obra del coronat “poeta de València”. L’antologia va precedida d’una introducció d’unes 40 pàgines bones del tot. Hi conté un succinta biografia de l’erudit valencià on no sols podem assabentar-nos de les facetes periodística i literària de Llorente, sinó també de la seua activitat política, les publicacions i els homenatges retuts en vida. Amb tot, i lògicament, el gros de la introducció se l’endú l’anàlisi de les poesies. Una lírica escrita no per a teòlegs ni eclesiàstics, sinó destinada i protagonitzada per les capes més populars d’una societat encara, diríem, “de cristiandat”. També igual que la part més significativa de la literatura de la Renaixença, la poesia de Llorente gira entorn dels tres eixos coneguts, que s’entrellacen, es barregen i es confonen: Pàtria, Fe i Amor.

De la vintena de poesies religioses recollides, Rafa Roca ens en dóna el pedigrí de cadascuna. Un treball minuciós i fructífer sobre quan es van escriure i per quin motiu, on es publicaren per primera vegada, la mètrica emprada, les històries implícites o explícites de cada composició, etc. Tota aquesta acurada investigació ha dut també al compliador a rebutjar com a autèntics uns “Goigs a Nostra Senyora dels Desemparats”, que Lluís Guarner publicà com a tals en 1983.

Clou l’antologia amb dues composicions, “Cant darrer” i “Testament”, que Rafa Roca justifica sobradament perquè li ha semblat convenient situar-les en l’última posició. El lector s’adona també, sense un esforç especial, de l’encert del títol assignat a aquesta antologia. Cal felicitar l’Editorial Denes per aquesta bella manera de commemorar el primer centenari de la mort del patriarca de la Renaixença valenciana.





“Les campanes de Pasqua”

24 04 2011

 

«Les campanes de Pasqua diuen, oh Giulia, que el món empíric és efímer, que el destí del mal és la derrota, que la mort és Resurreció i vida. L’himne d’alegria que d’ací a poc escamparan les campanes de la meua infantesa per damunt de la terra emplujada d’aquest mes d’abril vol anunciar que, quan la vida s’acabe, la victòria serà per a l’Amor, per a la Caritat, per a la Puresa, per a la Bondat, per a la Senzillesa, per a la Humilitat; sobretot per a la Caritat, és a dir, per a Déu, que és caritat.

Quin himne d’esperança i de victòria podria superar en magnificència aquest que d’ací a una mica llançaran les campanes sota d’aquest cel ple de núvols?»

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia, Denes, 2009





“Ell, el Senyor, va ser portat davant de Pilat”

20 04 2011

 

 

16.VI.1919.―En cap ni un dels moments de la Passió, a Nostre Senyor Jesucrist, Giulia estimada, no se’l veié abatut i, de fet, allò que resulta més colpidor és que sempre es va mantenir per damunt dels esdeveniments, dominant-los, jutjant, sentenciant, dirigint, governant; sempre va ser el centre d’aquells fets tràgics, el focus del qual tota la tragèdia rebia energia i llum.

Després de la terrible nit que va passar en el pati del pretori, víctima dels insults i dels colps de la canalla jueua, després de quedar en un estat literalment deplorable arran d’aquella agressió tremenda a mans d’una gentada enferotgida, enferotgida com mai no s’ha conegut, Ell, el Senyor, va ser portat davant de Pilat, i, malgrat estar tot masegat i desllorigat, ple de blaus i de senyals, sense forces ni esma, es presentà a Pilat amb la serenitat perfecta i absoluta del Dominador, amb una força renovada, sencer, dret, tan fort com la Força mateixa, el més Fort de tots, més fort que la canalla que escridassava a fora, més fort que el romà que es debatia en els dubtes de la seua feble consciència.

I davant de la seua serenitat, de la seua força, de la seua immensa Força, la romanitat es veié obligada a declarar-lo «just», que és com el va declarar Pilat. Si Pilat, que representava Roma, estava allí, era per a cometre aquesta contradicció espantosa, per a declarar just a Jesús i per a condemnar-lo primer al fuet i després a la creu. Tot en aquella tragèdia fou sinistre, solemne, profund, en una mesura a la qual no ha arribat cap altra tragèdia que s’haja esdevingut al llarg de la història d’aquest món eixorc i atroç.

La gentada, amb un crit que és el més lúgubre de la història, volgué que fóra condemnat el Just i alliberat l’Assassí. Roma, amb una sentència que posà punt i final a la seua història, proclamà Just el Just i n’ordenà la mort. I el Just, enmig aquella exaltada allau de maldat, romangué seré pregant pels qui no sabien allò que estaven fent.

Preguem molt, Giulia. T’estime. I sóc tu.

 

Text: Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia. Antologia, Denes, 2009. Fotografia: “Crist davant Pilat”, Subirachs, Sagrada Família, Barcelona.





Agustí Colomer en “Cresol”

16 04 2011

LA PUBLICACIÓ DE LA UNIÓ APOSTÒLICA DEL CLERO ENTREVISTA EN EL NÚM. 101 AL DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ RENT

Cresol, la revista mensual dels preveres diocesans de València, dedica una llarga entrevista a Agustí Colomer en l’últim número. En la conversa, el director de la revista, Jesús Belda, s’interessa pel diàleg entre fe i cultura, així com per les reflexions del “valencianisme dialògic” arran de la presentació en l’Aula Magna de la Universitat de València de la segona edició del llibre Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització

[Podeu accedir a l’entrevista en format electrònic clicant ací.]





Dos clàssics del segle XX -Estellés i Silone- a Benifaió

14 04 2011

LA COL·LECCIÓ RENT ENCETA LA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE BENIFAIÓ

El passat dimecres, 13 d’abril, les noves instal·lacions de la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió acolliren el primer acte de la programació cultural del centre. Entre el públic assistent, que omplia la planta baixa de l’edifici, es trobava l’alcaldessa de Benifaió, Amparo Arcís, la regidora de Cultura, Mercedes Gómez, i representants dels tres grups municipals (PP, PSOE i Bloc). El bibliotecari municipal, Francesc Fort, assenyalà que, amb la presentació d’estos dos llibres de l’editorial Denes, la biblioteca encetava una línia d’actuació que expressa la voluntat d’obrir les portes i acollir qualsevol iniciativa que afavorisca el foment de la lectura. Tot seguit presentà els tres participants en l’acte.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, agraí a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament -i especialment a Francesc Fort- la receptivitat i l’interés que han tingut en l’organització de la presentació de l’antologia de poesia religiosa d’Estellés, Déu entre les coses,  i de la novel·la d’Ignazio Silone, Severina: “hui presentem ací dos primeres figures de la literatura italiana i valenciana per als quals l’element religiós esdevé fonamental. Tanmateix, de vegades passa, com en el cas d’Estellés, que, sorprenentment, es desconeix este aspecte. Però si fem una lectura atenta del poeta de Burjassot ens adonarem que el gran poeta de la pàtria, el gran poeta de l’amor carnal, és també un excel·lent poeta religiós”.

El professor Abelard Saragossà subratllà l’interés lingüístic de la poesia de Vicent Andrés Estellés, que aconseguix arribar a la síntesi d’un valencià digne i popular alhora. Tot seguit recità una selecció de poemes de Déu entre les coses, parant l’atenció en aspectes com l’originalitat de les imatges que fa servir el poeta de Burjasssot: “Amic, Déu és una sèquia / Quin goig capbussar-se en Déu”. “Davant la Seu”, “Crepuscle” o el conegut “A sant Vicent Ferrer” foren alguns dels poemes escollits pel professor Saragossà. També recità el poema “Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans”, que es clou amb el vers “He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més”, sobre el qual comenta Enric Ferrer, curador de l’antologia: “la pregunta sobre la mort és, en definitiva, la pregunta sobre el sentit de la vida. Amor i Mort van plegats: voldríem que la persona estimada no morira mai. L’amor postula un més enllà de la mort.”

Per últim, Joaquim Juan-Mompó, traductor de Severina, féu un esbós biogràfic de la figura del novel·lista i polític italià, Ignazio Silone, que patí moltes dificultats al llarg de la vida. Orfe arran d’un terratrèmol, fou acollit per don Orione, un capellà amb una forta sensibilitat social. La consciència de les injustícies que patien els llauradors del mezzogiorno italià al principi del segle XX, acostaren Silone al socialisme, esdevenint un dels fundadors del Partit Comunista. Tanmateix, el coneixement directe de l’estalinisme el fan abandonar el partit. Refugiat a Suïssa per la impossibilitat de tornar a la Itàlia feixista de Mussolini i aïllat dels seus antics companys comunistes fa servir la literatura per a expressar, a través dels personatges de les seues novel·les, la denúncia de les injustícies, en la línia d’un socialisme d’inspiració cristiana: “sóc un cristià sense Església i un socialista sense partit”. Juan-Mompó va explicar que “el personatge de Severina -una monja que abandona la vida monàstica per fidelitat a la pròpia consciència-  representa la soledat de les persones que, com el mateix Silone, abandonen les institucions per fidelitat a la pròpia consciència. Tanmateix, Silone no és un escriptor pessimista. I això és percep en l’argument de la novel·la: si unes portes es tanquen, se n’obrin unes altres. De fet, el títol original de l’obra és ben significatiu: L’esperança de sor Severina“. Per últim, Joaquim Juan-Mompó va comentar els criteris de la traducció i recomanà al públic assistent la lectura d’esta novel·la pòstuma d’un dels més grans novel·listes italians del segle XX. 





La col·lecció Rent a la Fira del Llibre de València

8 04 2011

EN LES LLIBRERIES «LA LLAPISSERA» I «BERNAT FENOLLAR (CASETES 2, 3, 4) PODEU TROBAR TOTS ELS TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ RENT I DE L’EDITORIAL DENES

Emilia Bea, curadora d’Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, d’Adrià Chavarria

 

Del 7 al 17 d’abril, al passeig Antonio Machado dels Jardins de Vivers, se celebra la XLII edició de la Fira del Llibre de València. Enguany l’editorial Denes aporta més de 30 novetats, entre elles, els últims tres títols de Rent: Federalisme, personalisme, ecumenisme de Denis de Rougemont; Lo foc sagrat de la fe de Teodor Llorente; i Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides d’Adrià Chavarria. També podeu conéixer els dos últims títols de la col·lecció “Pregar amb els fills i els néts”, de Francesc Aracil i Vicent Cardona: Jesús m’ensenya a resar i Maria, la mare.

A l’entrada de la Fira, per la porta de Vivers de Blasco Ibáñez, trobareu les casetes 2, 3 i 4, corresponents a les llibreries “La llapissera” i “Bernat Fenollar”, on podreu disposar dels títols de la col·lecció Rent i de tots els fons de l’editorial Denes.





Silone i Estellés a la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió

7 04 2011

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA SEVERINA I DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DÉU ENTRE LES COSES

 

El pròxim dimecres, 13 d’abril, a les 19.30 hores, les noves dependències de la Biblioteca Municipal de Benifaió (Sta. Bàrbara, 42) acolliran la presentació de dos dels títols més significatius de la col·lecció Rent, de  literatura religiosa en valencià,  que edita Denes.

Joaquim Juan-Mompó, traductor de la novel·la Severina d’Ignazio Silone,  glossarà la personalitat del cèlebre  novel·lista italià i les característiques de la versió valenciana de l’obra pòstuma de l’escriptor de l’Aquila.

Així mateix, el professor Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, analitzarà l’antologia de poesia religiosa Déu entre les coses de Vicent Andrés Estellés, elaborada per l’escolapi i crític literari Enric Ferrer Solivares.

En l’acte intervendran també Francesc Fort, director de la Biblioteca Pública Municipal i Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent.