“El Déu més líric i valencià”, article de Paco Cerdà al diari Levante-EMV

L’EDITORIAL DENES RECUPERA LA POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE I VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

«Catòlic só, mas la fe no m’escalfa», escrivia al segle XV un sincer i sempitern enamorat Ausiàs March. El cavaller de Beniarjó també s’adreçà a Déu en el seu immens Cant espiritual, on es mostrava preocupat per si el seu «foll amor» el condemnava a l’infern. Si el més gran poeta valencià de tots els temps es preocupava de Déu, no anaven a ser menys els dos altres rapsodes que marcaren els segles XIX i XX de la poesia valenciana: Teodor Llorente i Vicent Andrés Estellés. Ara, l’editorial Denes -a través de la seua acurada col·lecció Rent- ofereix als lectors dues breus antologies de poesia religiosa que rescata els versos divins dels dos escriptors que han marcat la poesia valenciana moderna.

El volum més recent és Lo foc sagrat de la fe, una selecció de poemes religiosos de Teodor Llorente on la fe del mestre de la Renaixença valenciana s’hi representa «com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més trascendents i intensos de la vida» i que representa «un do sagrat que es transmet de pares a fills» perquè dota a les persones d’un «espai d’eternitat», segons resumeix Rafael Roca, que ha fet la tria dels poemes i ha escrit la introducció del llibre.

En l’any del centenari de la mort de Llorente, aquest llibre dóna una excel·lent fotografia de la poesia religiosa de qui fou considerat com el poeta de la pàtria, de la fe i de l’amor. Ací va un exemple: «Mentres al sol tu blanqueges, / barraqueta valenciana, / ardirà en nostres entranyes / lo sentiment de la Pàtria. Mentres enmig de València / alce el cap lo Micalet, / ardirà en nostres entranyes / lo foc sagrat de la fe. Mentres tos ulls, valenciana, / tinguen divins resplandors, / ardirà en nostres entranyes / la dolça flama d’Amor». Pàtria, fe i amor.

Menys fe que amor i pàtria li coneix el públic general a Estellés, el poeta que va cantar els millors «rebolcons entre besos i arraps» i que va assumir la veu d’un poble per a ser poble. Però entre els seus versos -excesius, deia ell- també hi ha una destacada producció de caire religiosa. Una bona part d’ells els recull Déu entre les coses, antologat per Enric Ferrer Solivares. És una poesia religiosa menys explícita que la de Llorente, però, com diu Ferrer Solivares, mostra «una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida, la presència del mal, el desig pertorbador, la mort, etc., que postulen respostes que parlen de salvació, d’esperança, de pregària, de virtuts o d’amor al proïsme». «És a dir, de tot allò que qüestiona l’ésser humà i el pot obrir a una realitat superior, trascendent», agrega. Ara bé: que ningú oblide que és el poeta del pimentó torrat i que no espere d’ell una gravetat formal de teules cap amunt. Hi ha prou amb una sola mostra del llibre. «Amic, Déu és una séquia. / Quin goig capbussar-se en Déu!».

GONÇAL VINYES, UN POETA DE L’ESPERANÇA AMB UNA MORT TRÀGICA EN 1936

A banda dels dos grans poetes valencians dels segles XIX i el XX, Denes també ha rescatat els versos religiosos del beat xativí Gonçal Vinyes Masip (1883-1936) en el llibre Sembrant la vida. Poesia i compromís, a cura d’Antoni López Quiles. A banda de la seua tasca com a capellà, Gonçal Vinyes desenvolupà un treball clau en la recerca històrica -fou cronista oficial de Xàtiva-, la investigació arqueològica o el periodisme -dirigí El obrero setabense. També fou un dels anomenats «poetes de l’esperança» compromés amb el valencianisme i les reivindicacions nacionals, que esguità els seus versos amb «elements parnassianistes o impressionistes». La seua mort, narrada a la introducció del llibre, va ser tràgica. «El dijous 10 de desembre del 1936 li comunicaren que havia d’anar al molí de Vallés a fer un inventari dels béns d’un propietari considerat facciós. Així ho va creure ell, però finalment, a les cinc de la vesprada va ser afusellat vora el pont de la carretera de Vallés». L’11 de març del 2001, ara farà una dècada, el papa Joan Pau II el beatificà.

Levante-El Mercantil Valenciano, 12 de febrer del 2011, p. 34