“T’he vist a tot arreu”

28 11 2010

 

«Ahir al vespre ens tornàrem a veure, Giulia estimada. Vaig tornar a veure, tot venint, el teu perfil argentí, allí a la finestra, igual que aquell matí d’agost que vaig marxar. T’he trobat al mateix lloc, fent el mateix que ja feies llavors: esperant-me. T’he trobat tal com t’he somniat, tal com t’he vist, com t’he sentit durant aquests quaranta dies que he estat lluny.

T’he vist a tot arreu: en el camp verd, en la muntanya grisa o atzurada, en el cel pur, en la nit estrelada, i també a tots els racons de la meua vella casa, de la meua casa antiga, de la meua casa de pedra, de la meua casa secular, que tant enyore cada vegada que em separe d’ella; una enyorança que ja sentia en el tren, mentre em mirava des de dalt la gran vall plena de la boira atzurada de l’alba, mentre em mirava el bell campanar del meu poble, que s’alça esvelt i elegant, dominant la vall sencera».

 

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia





“L’ecumenisme, el personalisme i el federalisme són aspectes diversos de la mateixa i única actitud espiritual”

20 11 2010

 

«L’ecumenisme, el personalisme i el federalisme són aspectes diversos de la mateixa i única actitud espiritual. S’engendren l’un a l’altre i es recolzen mútuament. Contenen les mateixes estructures i les mateixes ambicions. I, d’igual manera, oposen a la noció d’unitat rígida una altra de ben diferent, la de comunió; a l’Imperi, la de Commonwealth; a l’ordre unitari i geomètric, la col·laboració pluralista i orgànica; a la parella d’enemics agermanats que encarnen l’individu desarrelat i la massa totalitària, la parella de germans amicals que representen la persona i la comunitat federal.»

 

Denis de Rougemont, Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, Rent núm. 8. Editorial Denes. 2010





“Martí Domínguez: la dignitat d’un periodista”

13 11 2010

ARTICLE DE JORDI BORT A ELPERIODIC.COM, PERIÒDIC DIGITAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

 

Jordi Bort és l’actual director de la revista Buris-Ana, editada des del 1956 per l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Ha sigut també el coordinador del llibre Vicent Enrique i Tarancon, un cardenal per a la llibertat. En el present article evoca la figura de Martí Domínguez Barberà, del qual hem publicat la seua obra inèdita Isaïes, profeta de Nadal (núm. 2 de la col·lecció Rent).

 

MARTÍ DOMÍNGUEZ: LA DIGNITAT D’UN PERIODISTA

 

“Martí Domínguez i Barberà, un gran escriptor, periodista i home de bé, compromès amb la justícia i la llibertat, va ser un home lliure que va saber alçar la seua veu en defensa de la dignitat del nostre Poble.

El 1924, amb 16 anys, començà la carrera de Dret a València. El 1928 publicà el seu primer llibre de versos en castellà, titulat “Versos de juventud” Home emprenedor, lletraferit i entusiasta de la literatura, el 1931 va fundar a la seua ciutat nadiua el setmanari Llevant, del qual fou el seu director. Va col·laborar amb la Dreta Regional Valenciana de Lluís Lúcia. El 1934 obtingué el Premi Extraordinari dels Jocs Florals d’Algemesí, amb el poema Arròs. Posteriorment, en esclatar la guerra civil, ell que era un home d’una gran religiositat, hagué d’amagar-se per tal de fugir dels escamots republicans. L’any 1939 es convertí en redactor de Avance, alhora que participà en la creació del diari Levante. El 1941 escriví i preparà l’edició de Mont, el monte musical, que no es va publicar. Escrigué també Alma y tierra de Valencia. El 1949 fou nomenat director del diari Las Provincias. El 1955 guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de València, amb el Poema Arbres, que Martí Domínguez dedicà “a la memòria de Teodor Llorente, poeta de València” El diari Las Provincias el publicà sencer, el dia 7 d’agost d’aquell mateix any. En este poema, Martí Domínguez feia un elogi de la llengua dels valencians:

“La llengua és a la Pàtria
lo que a la terra els arbres:
l’arrelam que l’apreta,
els troncs que l’ennobleixen,
les branques que s’eixamplen
per donar-li son ombra
i a la volta son fruit.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





“Veritat i bellesa havien estat sempre per a ella inseparables”

10 11 2010

 

 

«Quan arribà al pic, tota la naturalesa que l’envoltava semblava acabada de crear. Quasi hauria volgut creure en Déu per a poder-li agrair l’escena miraculosa que s’estenia pertot arreu davant dels seus ulls. Del Velino fins a la Maiella, la muntanya sagrada on en segles llunyans s’havien refugiat tants eremites, dominava la mitat dels Abruços. A l’oest podia albirar el mar Tirré, a l’est li era proper l’Adriàtic. Veritat i bellesa havien estat sempre per a ella inseparables. Encara que no haguera trobat mai una prova convincent de l’existència de Déu, li resultava obvi que eixe esplendor de cel, terra, muntanyes, mars deuria ser la creació d’alguna força sobrenatural. No podia creure en Déu només per haver pujat al Gran Sasso; però una esperança secreta, com una minúscula planteta, estava arrelant en ella.»

 

Ignazio Silone, Severina, Rent núm. 7, editorial Denes, 2010.





“Hem caigut en el parany”

6 11 2010

 

 

«Molts demòcrates han cregut amb tota sinceritat que Hitler encarnava sol tot el mal del nostre temps, i que era un monstre amb el qual no teníem certament res en comú. “Fixeu-vos, no sóc més que Hitler”, deia Satan. Nosaltres no hem vist més que a Hitler. Ens ha paregut terrible. L’hem detestat. Li hem oposat amb major o menor energia les nostres velles virtuts democràtiques. I ja no hem sabut observar el Dimoni entre nosaltres.

Hem caigut en el parany. Si el Diable és Hitler, hem elegit el bàndol dels bons? És un enemic vençut, la nostra victòria és completa? El Diable no demanava més, adora la nostra bona consciència. És la gran porta a través de la qual prefereix entrar en nosaltres, fent-se anunciar amb nom suposat.»

 

Denis de Rougemont, Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, Rent núm. 8, editorial Denes, 2010