Més d’un centenar de persones en la Missa del Puig

31 10 2010

 

 

La “Missa per la pàtria, la pau i la justícia”, organitzada pel Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori, esdevé des de l’any 2006 una fita cabdal de tots els cristians que volem fer present el diàleg entre l’Evangeli i la cultura valenciana. Enguany, més d’un centenar de persones ens hem aplegat davall les bòvedes gòtiques del monestir mercedari de Santa Maria del Puig,  “el bressol de la pàtria valenciana”, en expressió afortunada de Nicolau Primitiu. L’eucaristia, presidida per August Monzon, fou concelebrada per Alexandre Alapont, missioner a Zimbawe, Jesús Belda, director de la revista Cresol, i Emili Marín, exdirector de la revista Saó. També hi assistí el bisbe de l’Església Anglicana Reformada, Josep Miquel Rosselló.

L’homilia ha estat pronunciada per Alexandre Alapont, qui ha subratllat els motius que susciten l’aplec dels congregats: l’acció de gràcies i la intercessió per la pàtria, la pau i la justícia. El predicador ha evocat la necessitat que tenim els valencians de recuperar la memòria col·lectiva, la consciència de ser poble: “des d’eixa consciència, hem d’afanyar-nos per fer present la pau i la justícia tant en el nostre poble com per tot el món, amb un esperit de solidaritat i obertura”. Josep Miquel Rosselló, al final de la celebració, agraí la invitació i el gest ecumènic, i insistí també en la necessitat de descobrir les arrels del poble valencià, unes arrels que estan estretament lligades, des del nostre naixement, a la fe cristiana.

La intercessió mútua, un dels components fonamentals de la pregària cristiana, es projecta també en els nostres germans difunts. Per això en la Missa del Puig sempre es té un sentit record pels aquells que han acabat el seu itinerari en este món. Les persones congregades al monestir de Santa Maria del Puig hem recordat enguany, especialment, el pare escolapi Vicent Faus, l’exdirigent de l’Acció Catòlica, Francesc Fayos, els estudiants de Dret Adrià Romero i Daniel Oliver, així com l’escriptor tortosí Adrià Chavarria, del qual es complia, precisament, l’aniversari del seu  traspàs. Alhora que pregàvem per ells, per tal que arriben a la plenitud en la casa del Pare, hem demanat també a ells la seua intercessió per nosaltres i per les causes justes que com la pàtria, la pau i la justícia, fan que ens apleguem tots els anys, el darrer diumenge d’octubre, al Puig.

 

Més informació sobre l’eucaristia ací.

Fotografies: Marga Ferrer (Levante-EMV)





El nou llibre de Rent és una selecció de textos de Denis de Rougemont sobre federalisme, personalisme i ecumenisme

28 10 2010

L’ESCRIPTOR SUÍS DEL MOVIMENT DELS INCONFORMISTES DELS ANYS 30 ES UN DELS AUTORS MÉS ORIGINALS DE LA FILOSOFIA POLÍTICA CONTEMPORÀNIA

L’editorial Denes ha publicat recentment Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, una selecció de textos ben significatius de Denis de Rougemont. L’escriptor suís formà part del moviment dels inconformistes dels anys 30 i és un dels autors més originals de la filosofia política contemporània.

La traducció del recull i l’estudi introductori que acompanya el volum número 8 de la Col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa en valencià, és obra de Joan Alfred Martínez i Seguí, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de València.

Segons ha destacat el curador de l’obra “en la línia d’un federalisme integral d’arrel calvinista i proudhoniana, Rougemont posa les bases d’una Europa «una i diversa», capaç de superar tant l’hegemonia dels estats nacionals com la visió mercantilista dominant”.

L’antologia del seu llibre La part del Diable, escrit en 1942, subratlla la necessitat de reflexionar sobre el mal radical i la responsabilitat humana a partir de la terrible experiència dels totalitarismes del segle XX. L’assaig «Definició de persona» és un dels primers escrits de l’autor, on presenta la matriu filosòfica que inspira tot el seu pensament.

Per últim, l’article «Federalisme, personalisme, ecumenisme», pertanyent a la seua etapa de maduresa, “lliga magistralment aquests tres conceptes –polític, filosòfic i religiós– en una proposta suggerent a l’hora de superar l’actual crisi civilitzatòria”, ha afegit Martínez.

DENIS DE ROUGEMONT

Denis de Rougemont va nàixer a Couvet en 1906 i morí a Ginebra l’any 1985. Fill d’un pastor de l’Església reformada, va estudiar Lletres a la Universitat de Neuchâtel. En una estada a Viena va conèixer Richard Coudenhove-Kalergi, inspirador del moviment paneuropeu, i va esdevindre ferm partidari de la unió del continent.

En 1930 es traslladà a París per a treballar en una nova editorial protestant (Je Sers), que pretenia aportar elements de reflexió a la crisi material i espiritual que s’abatia sobre Occident. Participà en les reunions ecumèniques del Club du Moulin Vert, bressol del personalisme filosòfic. En el marc d’aquelles reunions fundà el moviment Ordre Nouveau en companyia d’altres pensadors com Alexandre Marc o Robert Aron. També col·laborà en la revista Esprit, fundada per Emmanuel Mounier.

Una vegada finalitzat el període bèl·lic, centrà la seua atenció en el procés de construcció de la unitat europea, propugnant una alternativa més politicocultural que no econòmica, basada en un model autogestionari i federalista, el qual, a cavall entre la dècada de 1960 i 1970, s’obriria a l’horitzó ecorregionalista.

Entre les seues obres més conegudes destaquen Lamour et lOccident, La part du Diable, Laventure occidental de lhomme, Vingt-huit siècles d’Europe i L’avenir est notre affaire, algunes de les millors parts han estat recollides a Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, de Rent.