“Severina”: una evocació de Simone Weil

26 08 2010

LA NOVEL·LA D’IGNAZIO SILONE REFLECTEIX L’ADMIRACIÓ DE L’ESCRIPTOR ITALIÀ PER LA FILÒSOFA FRANCESA

«La novel·la continua la línia dels herois de Silone, com el Berardo Viola de Fontamara, inconformistes, desconfiats del poder, però coherents i tenaços, forjats en el patiment i fraternals. Sempre els temes lligats al cristianisme han acompanyat la producció siloniana, però en L’avventura d’un povero cristiano i en Severina esdevenen absolutament centrals a la llum del dilema entre obediència i consciència. Si en els primers escrits la prosa siloniana se centra en l’objectivitat de les situacions problemàtiques, amb el temps esdevé més atenta als drames de les persones, al seus turments interiors. Severina ja no expressa la fe en una revolució històrica, col·lectiva i política, sinó l’esperança en una revolució moral capaç de renovar i salvar la humanitat.

Realment, la novetat en Severina és que l’heroïna és una dona que es destaca sola en el centre de la novel·la, Severina és protagonista d’una manera diferent a com ho era Elvira, la primera de la galeria de dones silonianes. Totes les seues dones estan especialment dotades per a l’amor, l’abnegació, l’altruisme. Silone sempre ha mostrat el deute immens respecte a “l’etern femení”, sempre en primera línia a l’hora de pagar el preu de la dura aventura de la vida, com si es tractara d’un únic model ideal que en diverses condicions sosté el pes de la vida, de l’amor i del dolor. Però Severina es distingeix perquè no actua seguint l’impuls de l’amor pel fill, pel marit, pel company, sinó senzillament per a afirmar la veritat que no vol sacrificar per res del món.

Mentre que en les altres novel·les la dona era la que estimava i patia els contratemps de les decisions arriscades del “sant” silonià, ara la història es construeix al voltant d’ella. Tothom ha vist en Severina un retrat literari de l’admiració que Silone sentia per Simone Weil, que va conéixer gràcies a Darina, la seua esposa, com ella mateixa ha declarat: “Silone (com Simone Weil, d’altra banda, a la qual es sentia molt lligat des dels anys cinquanta quan li vaig regalar Attente de Dieu) va ser un home extra moenia, fora dels murs, que no significa, però, ‘fora de l’Església’, sinó ‘dins d’una Església més gran’, la de la consciència, la de l’autèntica i universal fraternitat, el ‘Crist més gran que l’Església’…»

Giulia Paola Di Nicola i Attilio Danese, pròleg a Ignazio Silone, Severina, col·lecció Rent, editorial Denes, 2010

 


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: