Francesc Ferrer Pastor, “de generació en generació”

18 07 2010

EN EL DESÉ ANIVERSARI DEL TRASPÀS DEL FUNDADOR DE L’EDITORIAL DENES

El passat 10 de juliol es va complir el desé aniversari de la mort de Francesc Ferrer Pastor (la Font d’En Carròs, 1918 – València, 2000). El diari Levante se n’ha fet ressò en articles com ara els de Daniel Climent o Josep Miquel Bausset. Tots els que fem possible Rent, literatura religiosa en valencià, li devem el nostre agraïment, no sols pel fet de crear l’editorial Denes, al si de la qual ha vist la llum esta col·lecció, sinó també perquè Francesc Ferrer Pastor és per a nosaltres un referent clau, un model, en el diàleg entre fe i cultura. La seua tasca valencianista com a lexicògraf, com a impressor, com a nacionalista, naix d’un amor al seu poble amerat d’esperit evangèlic. Ell treballà de debò i incansablement per arrelar la llengua en la nostra Església i participà activament en la Comissió Interdiocesana de Textos Litúrgics i en La Paraula Cristiana. Tots els que fem Rent hem rebut el seu mestratge i el seu testimoni i volem ser dignes anelles de la cadena que, “de generació en generació”, ha unit Evangeli i compromís pel país. Ferrer Pastor sabé transmetre’ns allò més valuós que ell havia rebut i nosaltres, alhora, des de Rent, volem recrear eixe esperit que animà el seu itinerari vital.

El seu fill, Francesc Ferrer Escrivà, prengué el relleu com a impressor i editor, i ha consolidat Denes com una editorial de referència, no sols en l’esfera de la lingüística -on les obres lexicogràfiques de son pare continuen ensenyant any rere any a desenes de milers de valencians- sinó en molts altres àmbits: la pedagogia, l’assaig, la poesia… i, ara també, el llibre religiós, tant amb Rent com amb la nova col·lecció “Pregar amb els fills i els néts”.

La fotografia que hem triat palesa a la perfecció el verset del Magníficat bíblic, “de generació en generació”: un madur Ferrer Pastor esdevé la paret on es recolza el seu nét Francesc, president de la Fundació dedicada a la memòria del seu avi. Així ens sentim tots nosaltres, recolzats pel testimoni i per la intercessió de qui fóra -i és-, el nostre amic. 





“Sobre Adrià Chavarria”

15 07 2010

LA REVISTA DE PENSAMENT L’ESPILL REPRODUEIX L’ARTICLE DE LA PROFESSORA EMILIA BEA EN EL QUE EVOCA LA FIGURA DE L’ASSAGISTA TORTOSÍ

 

El número 34 de la prestigiosa revista valenciana L’Espill, fundada per Joan Fuster, inclou un article d’homenatge al seu col·laborador Adrià Chavarria amb motiu del seu traspàs. L’últim treball que estava realitzant l’escriptor català era, precisament, el numero 10 de la nostra col·lecció Rent, titulat Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, l’edició del qual serà enllestida per la professora Emilia Bea, autora de l’article que reproduïm tot seguit i editora de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil (Rent, 3). La publicació del llibre d’Adrià Chavarria està prevista per a la pròxima Fira del Llibre de València, a l’abril del 2011.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





“La llum de la caritat”

12 07 2010

 

 

“Només si la nostra ànima és il·luminada per la llum de la caritat, només si la nostra ment és plena de la llum immaculada de la caritat, només llavors veiem la misèria, les condicions miserables de la població, i les reconeixem com a tals. D’altra banda, saber com viuen els hòmens, saber com pateixen els hòmens, saber com mengen i com no mengen els hòmens, és el primer exercici de la caritat, és la primera aplicació pràctica de la caritat, és la caritat entesa d’acord amb la seua funció fonamental: la de mirar al nostre voltant i veure la realitat de la vida, veure els altres, la pobresa dels altres, dels nostres «altres». No consisteixen sinó en això, la caritat i la moral.

Generalment, els hòmens no es veuen més que a si mateixos. I aquesta és la prova que veure és un acte de voluntat, i no pura i simple visió. Veure significa voler veure; veure significa veure el patiment, i patir. Vet ací per què tot es redueix a veure i a voler. Misteris de la naturalesa humana!”  

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia

 





“La flama d’Isaïes”

5 07 2010

 

“Tot Isaïes està ple de l’Esperit. Eixes són les aus del bosc; eixes, les flames del colossal incendi que dura segles… És l’ànima d’Isaïes ardent enmig del seu poble; és l’Esperit de Déu que espurneja com fogonades de claredat i salvació enmig de les idolatries i dels pecats de Jerusalem. Mentre Jerusalem dure, ja es diga Sió o Roma, Alexandria o Cartago, París o Nova York, Moscou o Buenos Aires, Londres o Singapur, viles grans o llocs menuts, la flama d’Isaïes continuarà espurnejant, plena d’actualitat.”

Martí Domínguez, Isaïes, profeta de Nadal