Mística i política en el discurs femení contemporani

27 05 2010

 CONFERÈNCIA D’EMILIA BEA SOBRE LA VEU I EL TESTIMONI DE SIS DONES DEL NOSTRE TEMPS

 

L’Aula Magna de la Universitat de València va acollir el passat dimarts, 25 de maig, la conferència de la professora Emilia Bea titulada “Mística i política en el discurs femení contemporani”. L’acte fou organitzat per l’associació Dones creients. Salud Piera presentà la conferenciant i advertí de la paradoxa que podria suscitar el títol en lligar dos conceptes que, a primera vista, poden semblar antagònics –mística i política. “Tanmateix –afirmà Salud- hem de superar els enganys que, de vegades, ens presenta el llenguatge. La mística, que tenim associada al cel, a allò que està dalt, està íntimament connectada, encara que no ho semble, a la política, a allò terrenal, a tot el que està ací baix. I bona prova la tindrem en sentir l’al·locució d’Emilia Bea”.

Salud Piera i Emilia Bea

La conferenciant agraí a l’associació de Dones creients l’oportunitat de parlar d’un tema tan suggerent com desconegut. Simone Weil, Maria Skobtsov, Etty Hillesum, Edith Stein, Dorothy Day i Maria Zambrano, a la manera de “tessel·les d’un mosaic”, il·lustraren el discurs al voltant de la mística i la política. “Pot establir-se una comunicació interna entre elles -afirmà Emilia Bea-, gràcies a un alé comú, a una força i, al mateix temps, una vulnerabilitat compartides, que desperten una sensació incomparable d’autenticitat i de profunda empatia davant el seus testimonis. Dones que van practicar en el nostre temps  una ‘mística d’ulls oberts’ o una ‘mística de la creació’, que les va conduir a una espiritualitat encarnada, a ser contemplatives en l’acció, a ser passives respecte a Déu i actives respecte als hòmens. L’encarnació de l’espiritual les feia sentir-se responsables del món. L’experiència de l’absolut no les va deixar tancades en el quietisme, l’apatia o la passivitat, sinó que van voler participar activament en l’escena pública amb una veu pròpia i interpel·lant.

La llum d’estos testimonis ens arriba a través de l’escriptura, que va ser en elles un autèntic instrument de resistència. La nuesa de la seua escriptura és la immediata traducció de la vida i mostra la correspondència entre acció i pensament, entre experiència i llenguatge. A través de l’escriptura van desafiar el món violent i opressiu. Enfront de la deshumanització del terror i la misèria, van empunyar l’arma de la ploma, l’única que els permetia lluitar contra l’enemic exterior –el poder que s’imposava inexorablement- i l’enemic interior de la desesperació. I cap d’elles va arribar a desesperar o a rendir-se, ni tan sols les que van viure en situacions-límit. Mai es van queixar pel seu patiment, que suportaven amb gran naturalitat, sinó pel patiment dels altres, contra el que sí es van indignar i oposar.”

Maria Skobtsov (Riga, 1891 – Ravensbrück, 1945)

“Si fórem autèntics cristians, portaríem tots l’estrela groga”

 Etty Hillesum (Middelburg, 1914 – Auschwitz, 1943)

“I manejaré esta delicada ploma com si fóra un martell i les meues paraules seran martellades amb les que arrancar la història del nostre destí i del fragment històric tal com és i mai abans va ser… Uns pocs han de sobreviure encara que només siga per a fer la crònica d’esta època”

Simone Weil (Paris, 1909-Ashford, 1943) 

“Tinc la sensació que un cop les autoritats temporals i espirituals han establert que una categoria d’homes queda al marge d’aquells la vida dels quals es considera que té valor, no hi ha res més natural per a l’home que matar”.

María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904 – Madrid, 1991)

“El místic és un inconformista que no troba descans en cap part; la seua atenció va sempre més enllà del que té davant de si. És un verdader revolucionari”.

Edith Stein (Breslau, 1891 – Auschwitz, 1942)

“Des de fa setmanes, no només els jueus, sinó milers d’autèntics catòlics a Alemanya, i crec que en el món sancer, esperen i confien que l’Església de Crist alce la veu per a posar termini a aquest abús del nom de Crist.”

Dorothy Day (Nova York, 1897 – 1980)

“Quan meditem sobre la vida de Nostre Senyor estem meditant sobre la nostra. Déu es troba en el que sembla menut i sense importància. No mires arrere 1900 anys. Mira al nostre voltant hui.”


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: