En memòria del pare Vicent Faus

19 04 2010

Anava a celebrar missa -la missa de 9, en valencià-, a la parròquia de Sant Pasqual Bailon. Però abans visitava i ajudava les persones necessitades, perquè el pare Faus feia valdre, quotidianament, que el sagrament de l’altar és indestriable del sagrament del germà. I en eixe itinerari del germà a l’altar, un automòbil es creuà en el seu camí i li causà la mort. Una mort que precipità l’anada a la casa del Pare, que ell ja esperava per la greu malaltia que patia. Ara ha arribat a la Pàtria del Cel, després d’haver estimat profundament i dolorosament la seua pàtria valenciana.

Milers de xiquets i jóvens foren instruïts per este brau escolapi en l’amor a Déu i l’estima per la llengua, en un tot indestriable, perquè Crist tot ho relliga. Encara que es trobava fatigat per la malaltia i per tanta falta de sensibilitat en l’Església a l’hora d’encarnar l’evangeli en la nostra cultura, continuava ferm celebrant la missa dominical en valencià. I, fins i tot, albirà una miqueta d’esperança quan li passaren a signar –un dels primers- la carta a monsenyor Carles Osoro, arquebisbe de València, demanant l’aprovació dels textos litúrgics en valencià.

El pare Faus ens és ben pròxim per a tots els que fem la col·lecció Rent de literatura religiosa en valencià. L’editorial Denes volgué batejar esta col·lecció literària amb eixe nom com un homenatge als membres de l’associació “La Paraula Cristiana”, que publicaven el butlletí Rent: Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Robert Moròder, Vicent Sorribes, Enric Ferrer… o el mateix pare Vicent Faus, del qual recordem encara la seua magnífica homilia en el funeral del fundador d’esta editorial, el seu bon amic Francesc Ferrer Pastor.

Que Déu aculla el pare Faus en el seu si i que, per la seua intercessió, la inculturació de la fe en la llengua i cultura valenciana, siga una realitat.

Agustí Colomer, director de Rent