Simone Weil a Solesmes, Setmana Santa de 1938

28 03 2010

 

 

“El 1938 vaig estar deu dies a Solesmes, del diumenge de Rams al dimarts de Pasqua, seguint tots els oficis. Tenia intenses migranyes; cada so em dolia com un colp, però un suprem esforç d’atenció em permetia eixir fora d’aquesta miserable carn, deixar-la patir a soles abandonada en un racó, i trobar una alegria pura i perfecta en la bellesa insòlita del cant i les paraules. Aquesta experiència m’ha permés comprendre millor, per analogia, la possibilitat d’estimar l’amor diví a través de la desgràcia. No cal dir que al llarg d’aquests oficis el pensament de la Passió de Crist va penetrar en mi d’una vegada per sempre.”

Simone Weil, Autobiografia espiritual





Ressò del centenari de Simone Weil

23 03 2010

 

 

LA FIGURA SINGULAR DE LA FILÒSOFA FRANCESA SUSCITA NOVES PUBLICACIONS

 

València fou la ciutat capdavantera en commemorar el centenari del naixement, de Simone Weil (1909-1943) amb la celebració a la UIMP, en octubre de 2008, d’un seminari dirigit per la professora Emilia Bea, autora de la traducció i introducció de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, tercer volum de la col·lecció Rent (editorial Denes). Després de València, ciutats com ara Teramo, Barcelona, Nàpols o Angers organitzaren diverses jornades sobre l’escriptora. Ara acaba de veure la llum a l’editorial Trotta un llibre que recull les ponències del congrés de València, en edició a cura d’Emilia Bea, sota el títol Simone Weil, la conciencia del dolor y de la belleza.

 

Així mateix, la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, ha dedicat el número de gener del 2010 a Simone Weil. El monogràfic conté articles de Josep Oton, Emilia Bea, Josefa Contijoch, Tomasso Greco i Adrià Chavarria, que va coordinar el número, un dels seus últims treballs abans del seu traspàs en octubre passat. Adrià Chavarria estava enllestint el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, que veurà la llum en el núm. 10 de la col·lecció Rent.





“En el reconeixement dels ‘altres’ hi ha implícita tota la moral i tota l’ètica”

15 03 2010

13.III.1923.―Tothom que ha tractat, Giulia estimada, aquest home que s’ha arrogat el dret incommensurable de guiar un poble, diu que el separa dels altres un abisme, en el sentit que tothom que hi parla sent, per part seua, una mena de presa de distància, com si posara una gran barrera, com si se situara en una llunyania remota, infinita, incolmable.

Fet singular! Se’l veu seré, impenetrable, imbuït de l’enorme responsabilitat adquirida. Però l’important és una altra cosa, l’important és discernir si de veres aquest és un home que justifique un tal distanciament. L’essencial és discernir si posseeix de veres aquesta visió superior, aquesta orientació superior que hauria de guiar Itàlia cap a nous confins i cap a nous destins.

Això ho revelarà l’esdevenidor. El cert, però, és que fins ara sembla més aviat impenetrable a les exigències i al reconeixement dels altres. Sembla que per a ell els altres no existeixen, que no siga capaç de veure’ls, de veure que no són com ell i que han de ser escoltats pel govern d’una nació. Els altres! En el reconeixement dels «altres» hi ha implícita tota la moral i tota l’ètica; és una llei fonamental de la vida humana. I precisament en la política, que engloba totes les altres activitats humanes, aquest individu no concep la voluntat dels altres, no entén que hi haja els «altres».

Reflexionant sobre aquest cas ens adonem que democràcia i humilitat són tot u. La democràcia és un suprem valor religiós. Preguem, Giulia, perquè la història se salve. T’estime i et bese. I sóc tu, sempre.

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia





‘Pensaments per a Giulia’ de Capograssi, a la revista Saó

10 03 2010

El número 346 (febrer 2010) de la revista Saó dedica -en la seua secció de llibres- un article d’Ester Sánchez Grau, al volum número 5 de la col·lecció Rent, Pensaments per a Giulia. Antologia, de Giuseppe Capograssi, a cura de Manuel Lanusse. Pel seu interés reproduïm la recensió de forma completa.

GIUSEPPE CAPOGRASSI, PENSAMENTS PER A GIULIA. ANTOLOGIA

ESTER SÁNCHEZ GRAU (SAÓ, febrer 2010)

Una trobada casual em va donar l’oportunitat de llegir Pensaments per a Giulia, llibre que ara ressenye, d’un autor i d’una matèria totalment aliens per a mi. La filosofia del dret continua sent-me un misteri; però amb Giuseppe Capograssi, l’enamorat, el cristià i demòcrata, el jurista, em sembla alhora, una disciplina quasi de la família. Però,  el més important: l’autor ha aconseguit, amb les cartes, donar-nos a conéixer la seua rica i complexa personalitat

La destinatària de tant afany comunicatiu és la dona amb qui es casarà temps després. I és que Capograssi entén l’amor con una unió completa en la qual tot s’ha de compartir. Per això, en aquestes cartes, i a cor què vols, explica i ofereix la seua estimada tot el que ell és, pensa, opina, sent, fa o desitja. Així li demostra el seu amor. Nosaltres, els lectors, ens adonem d’aquesta ferma voluntat de construir una relació en evolució i creixença. Des del primer moment en què li costa parlar amb Giulia cara a cara, fins als comiats amb què l’estima, la besa i la convida a resar amb ell, sense oblidar el “sóc tu” que identifica els enamorats, hi som testimonis del creixement de l’amor. De fet, l’última carta que Capograssi escriu a la seua estimada és la vespra de la boda com un símbol del final del període de coneixement i principi de la seua vida nova. Les cartes estan molt ben seleccionades.

En l’evolució de què parlem, va fent-se més proper l’home, i més fondes les reflexions. S’hi fa palès un elevat concepte de la dona: una dona capaç d’entendre els pensaments complicats sobre filosofia, dret, política o religió.

Com que el gènere epistolar està al límit entre un gènere familiar i l’escriptura literària, aquesta obra hi encaixa perfectament, dins eixe marc. A les cartes de Capograssi no hi ha ficció, però sí voluntat d’estil i riquesa de recursos. Tot plegat, senzillesa, profunditat i bellesa.

D’altra banda, cal realçar que allò que regeix la vida de Capograssi és la seua vivència i la seua pertanyença activa a l’Església, institució en la qual confia com confia en Déu. Àvid lector i home racional, utilitza els arguments de teòlegs com sant Agustí, de la mateixa Bíblia, del neoplatonisme, per fonamentar la seua convicció que l’Univers és un reflex de la bondat de Déu.

Per aquesta raó, la natura l’encisa i l’acosta a les reflexions al voltant de la divinitat, l’harmonia, la bellesa, la musicalitat, del necessari silenci i de la Divinitat. Així, gaudeix dels paisatges i entorns naturals alhora que renega de la vida accelerada, poc reflexiva, de la ciutat i d’un progrés quasi inhumà —recorda el tòpic del beatus ille clàssic. També troba la pau i moments de tranquil·litat a les esglésies de Roma tan acuradament descrites per ell com a llocs sagrats i de recolliment. L’altra creença ferma de Capograssi és el dret. Destaca la importància social que té aquesta disciplina, quasi sagrada per a ell. El dret i el pensament, és a dir, la filosofia del dret és l’ocupació que l’autor sent com a pròpia. El dret i la justícia l’apropen, a més, a la política i a la necessitat de buscar un sistema just, bo i profitós per a la pàtria. Li preocupa, per tant, l’escalada del feixisme a Itàlia i la defensa la democràcia. També la seua estimada ha de ser partícip de les disciplines i les reflexions o accions que poden millorar les coses i les persones.

Pensaments per a Giulia és un llibre ple d’amor no només com una declaració, sinó com una vivència. L’essència de l’estima és a la vertadera unió  de les ànimes en les creences, actituds i coneixences, ja siguen les bones que predominen (amor, alegria, esperança, confiança, caritat, plenitud), ja siguen les, de vegades inevitables, roïnes (tristesa, nostàlgia o dolor). Tot, això sí, ben fonamentat en Déu: la fe n’és el pilar que suporta i guia el desenvolupament harmònic de la persona. De tota la persona.

Ester Sánchez Grau





Enric Ferrer: “Estellés és el poeta de la vida”

7 03 2010

GANDIA ACULL LA PRESENTACIÓ DE DÉU ENTRE LES COSES, EN UN ACTE ORGANITZAT PEL CEIC ALFONS, EL VELL

Vicent Andrés Estellés és el poeta de la vida, més que el de la mort”, com a vegades s’ha dit. “El poeta de Burjassot fa una crida constant a la vida en els seus versos”.

Estes expressives paraules foren pronunciades per l’autor de la selecció de poesies i de l’estudi introductori de Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa. Enric Ferrer Solivares, escolapi i expert en literatura valenciana, va dedicar la seua intervenció -durant la presentació d’este llibre de la nostra col·lecció- a fer un recorregut didàctic per l’obra d’Estellés i on va analitzar alguns dels seus poemes per traure a la llum la “complexitat” dels seus versos, “perquè, Estellés és un poeta que ‘enganya’, sovint davant el seu univers lingüístic i simbòlic no ens adonem de la seua complexitat”.

Així, el pare Ferrer exposà la “gran lluita interior d’Estellés i la seua proximitat amb els més humils –els del “pelut dissabte de jornal escàs”, però també dels grans temes de la seua obra com el dolor i el sofriment. Tot i que sempre amb la busca de l’esperança.

El curador del volum va concloure la seua intervenció amb uns versos que Estellés encapçala amb una referència a sa mare i que diuen:

“Si el mar sona al caragol,

És Déu qui sona al teu cor?

No és Déu qui sona al teu cor?”

Ferrer va reiterar la grandesa d’Estellés que escriu una “poesia autèntica” i va assegurar que el poeta de Burjassot “no és solament el poeta del ‘cartell’, que tant el restringix”.

La presentació de Déu entre les coses va tindre lloc el passat 5 de març al saló d’actes de la UNED de Gandia, en un acte organitzat pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell i que comptà també amb la intervenció del seu director Gabriel Garcia Frasquet que va fer un excel·lent recorregut per l’obra d’Estellés i el treball de recopilació i estudi del pare Ferrer.

Garcia Frasquet va destacar la importància d’un treball com el que ha fet Rent, per mitjà de Ferrer Solivares, perquè fa patent un visió més ampla d’Estellés que abraça tota una experiència espiritual oberta a la transcendència.

Finalment, l’acte es tancà amb la recitació, per part d’Alfred Giner, d’algunes de les poesies que recull un llibre que està obtenint una ampla acceptació de crítica i públic.