PRIMERA TRADUCCIÓ DELS PENSIERI A GIULIA, DE GIUSEPPE CAPOGRASSI
L’editorial Denes acaba de publicar el volum 5 de la col·lecció Rent, literatura religiosa en valencià. Es tracta de l’antologia Pensaments per a Giulia, una recopilació de les cartes que va escriure entre 1918 i 1924 el filòsof i jurista Giuseppe Capograssi a la seua promesa Giulia Ravaglia. A la manera de petits assajos, l’autor comparteix amb Giulia lectures, reflexions, paisatges i sentiments, tots ells amerats d’un profund sentit religiós. Els Pensaments per a Giulia ens descriuen la personal visió del món de l’autor, en un moment històric transcendental de la història italiana i europea, entre l’acabament de la Gran Guerra i la irrupció del feixisme. La present antologia és la primera edició dels Pensaments per a Giulia en una llengua distinta a l’original italiana. La traducció i edició de l’obra ha corregut a càrrec de Manuel Lanusse. Giuseppe Capograssi és el tercer autor estranger editat en la col·lecció Rent, després de John Henry Newman i Simone Weil.
Col·lecció RENT 
Després de llegir el llibre m’agradaria dir que em pareix interessant, en primer lloc, que esta Antologia de l’obra Pensaments per a Giulia haja sigut traduïda a la llengua valenciana quan no ha sigut traduïda a cap llengua diferent de l’original italiana.
A més, la publicació d’este llibre permet conéixer la visió del món de Giuseppe Capograssi que , en este cas, escriu cartes a la seua promesa, cartes que a banda d’expressar-li l’amor que sent per ella, son reflexions sobre temes tan importants com: l’amor de Déu, un amor sense fi, i la seua Misericòrdia infinita; la bellesa del món, les meravelles del cel o les cançons de les oronetes; o quines han de ser l’única possessió del cristià, que ha d’apartar la seua ànima dels béns del món i no posseir una altra cossa que la seua persona; o el principal sentiment d’un cristià, sentiment d’alegria enmig de les misèries i les tempestes de la vida, sense esperar cap premi. Així com tractar valors tan importants com el perdó, la caritat o la humilitat.
També em criden l’atenció algunes cartes com la que parla de les campanes de Pasqua, de la resurrecció; o la frase que diu que la vida és la riquesa i la fortuna dels hòmens; així com la que parla de la importància de la confessió com un mode de deixar el mal al descobert, perquè si queda amagat perdura.
I finalment, dir que també considere d’un gran valor la introducció que precedix a l’obra, perquè gràcies a ella ens permet tindre un coneiximent tant del pensament i els punts del seu itinerari filosòfic, de la seua personalitat, així com conéixer aspectes de la infancia i joventut del filòsof italià.
Ens alegrem que t’haja agradat l’antologia dels “Pensaments per a Giulia” i la introducció del traductor, Manuel Lanusse. Com bé dius, la riquesa de temes dels “Pensaments” i la profunditat espiritual amb que els tracta fan de Capograssi un gran escriptor. Fora d’Itàlia només se’l coneix com a filòsof del dret, tanmateix la seua faceta més desconeguda, la literària, és ben interessant. Per als qui fem Rent és un honor que la primera traducció de l’italià haja eixit en valencià. I és una satisfacció que ens arriben comentaris com el teu, que ens animen en la nostra labor editora.