Excel·lent acollida de l’Autobiografia espiritual en el centenari de Simone Weil

31 07 2009

Simone Weil (1909-1943)

Simone Weil (1909-1943)

Portada d'"Autobiografia espiritual", de Simone Weil, ter llibre de la col·lecció Rent.

El centenari del naixement de Simone Weil (1909-1943) ha estat viscut molt intensament en els ambients culturals valencians. En este sentit, ha estat molt lloada la traducció al valencià d’ Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, tercer títol de la col·lecció Rent de l’editorial Denes.

Així, la revista Saó ha dedicat un especial a Simone Weil coordinat per Emilia Bea, traductora de l’Autobiografia espiritual. Esta obra, tercer títol de Rent, ha merescut també l’atenció de Lletres Valencianes, Levante-EMV, El País i Mediterráneo.

AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL D’UNA GRAN PENSADORA DEL SEGLE XX
Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella reuneix algunes de les pàgines més colpidores de Simone Weil sobre el seu procés interior i sobre la seua percepció de la desgràcia i la bellesa com a «formes d’amor implícit a Déu», segons ha assenyalat Emilia Bea.

Per a esta professora de la Universitat de València «pocs pensadors del nostre segle han exercit tanta atracció com Simone Weil». De fet, «els fragments de les seues obres, totes elles pòstumes, apareixen citats en els llocs més variats de la literatura contemporània i molts dels seus lectors manifesten haver experimentat una profunda commoció interior. La capacitat de romandre com a referent vital i filosòfic posa en relleu la singularitat del seu missatge profètic, a l’avantguarda de les sensibilitats que s’han despertat en les últimes dècades», ha afegit.

Igualment, Bea ha destacat que «la seua obra és una crida a la solidaritat amb els oblidats de la història, que té fortes implicacions socials i polítiques i transcendeix a un plànol religiós». Weil obri els ulls dels seus lectors per a mirar cara a cara el patiment i la desgràcia i veure en ells la veritat de la nostra condició humana.

El llibre reprodueix la carta que va remetre Simone Weil al seu amic dominic Joseph-Marie Perrin titulada “Autobiografia espiritual”, així com els assajos “L’amor a Déu i la desgràcia” i “Formes de l’amor implícit a Déu”.

UNA CURTA I INTENSA VIDA INTEL·LECTUAL I ACTIVISTA
Simone Weil va nàixer a París el 3 de febrer de 1909, al si d’una família jueua agnòstica. Estudià filosofia a l’École Normale Supérieure i fou professora d’institut, on era coneguda com “la verge roja” pel seu activisme sindical i pacifista i les seus col·laboracions en la premsa revolucionària. En els seus escrits denuncia l’estalinisme i el feixisme pel seu caràcter totalitari i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l’opressió i del desarrelament.

Weil parla en primera persona, a partir d’experiències que li afecten profundament com l’assumpció de la condició obrera en la cadena de muntatge de la Renault o la participació en la Guerra Civil espanyola al costat dels anarquistes.

Arran de la seua experiència mística, que té com a moment clau una Setmana Santa a Solesmes, inicià el seu acostament al cristianisme, encara que no arribà a batejar-se. Davant la invasió alemanya, es refugia a Marsella, on roman fins a 1942, any en què es trasllada a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Mor en 1943, als trenta-quatre anys, d’una tuberculosi agreujada pel seu desig de no menjar més que la ració dels seus compatriotes.





Roma obri la porta a la beatificació del cardenal Newman

11 07 2009

Benet XVI va aprovar el passat 3 de juliol el reconeixement del miracle que permetrà beatificar el cardenal John Henry Newman (1801-1890). El miracle reconegut és la curació inexplicable de Jack Sullivan, un diaca de 70 anys en Marshfield, prop de Boston, Massachussets, afligit d’una lesió incurable de la columna vertebral. La ceremònia de beatificació podria tindre lloc en el Wembley Stadium, durant la seua visita al Regne Unit l’any que ve.

newman[1]

Benet XVI és un admirador de John Henry Newman, el pensament del qual va conéixer en els anys quaranta a través del professor Theodor Haecker, un dels inspiradors del moviment d’oposició al nazisme “la Rosa Blanca” en la Universitat de Munic. En eixe moviment, de resistència moral pacífica contra Hitler, participaren jóvens  cristians catòlics i luterans, com els germans Hans i Sophie Scholl, executats pels nazis. El Sant Pare ha admirat sempre molt el pensament de Newman, que se centra en el diàleg entre fe i raó, un dels temes que més atrau l’esperit teològic inquiet de Joseph Ratzinger. La idea newmaniana del desenvolupament del dogma és una de les nocions claus de la teologia contemporània.

Els millors sermons de John Henry Newman, l’anomenat “pare invisible del Concili Vaticà II”, estan a l’abast dels lectors en l’antologia En el món, però no del món, de la col·lecció Rent (Editorial Denes), traduïts per Salvador Albert. En l’estudi introductori, el prevere i professor de la Universitat de València, August Monzon, assenyala que “la vida i l’obra de Newman han de ser llegides a partir d’aquesta pregunta fonamental: com afirmar simultàniament el món i Déu?”





‘Posdata’ recomana ‘Sembrant la vida’, de Gonçal Vinyes

3 07 2009

sembrantpostdataLEVANTE-EMV / POSDATA / ANAQUEL 3 juliol 2009

El suplement cultural Posdata del diari valencià Levante-EMV torna a recomanar un llibre de Rent a la secció Anaquel. Es tracta del número 4 de la col·lecció dedicat a Gonçal Vinyes: Sembrant la vida. Poesia i compromís. Reproduïm la ressenya.

GONÇAL VINYES
Sembrant la vida. Poesia i compromís
DENES, PAIPORTA, 2009
Gonçal Vinyes formà part del grup de preveres que, a partir de la Renaixença, realitzà una intensa activitat cultural de recuperació històrica. Aquest llibre aplega les poesies d’El poema de la terreta i altres composicions per les quals formà part dels “Poetes de l’Esperança”; a més, inclou un apèndix amb els articles que Vinyes publicà a El obrero setabense i al setmanari Acció.