‘Autobiografia espiritual’ de Weil a Lletres Valencianes

22 05 2009

25La revista literària que edita la Generalitat “Lletres Valencianes” dedica en el seu número 25 unes pàgines a Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, tercer volum de la nostra col·lecció. En l’anterior número (24) ja es va fer ressò de l’aparició dels dos primers llibres de Rent.

A continuació es pot llegir l’article que apareix a l’apartat d’assajos signat per Víctor Cotllire.

AMB DÉU, PERÒ SENSE CIRIS
Víctor Cotlliure
Simone Weil (1909-1943) concentra, ella sola, moltes de les contradiccions espirituals del final de la modernitat. No debades va nàixer en una família jueva agnòstica, va fer la nostra guerra amb Durruti i diu que va sentir íntimament la veu de Crist.

D’algú que s’incorpora a la columna Durruti al front d’Aragó com a brigadista internacional per a lluitar contra l’amenaça de la clericalla feixista no esperaríem veure’l ara editat primorosament en una flamant col·lecció de literatura cristiana. L’editorial Denes, però, ha decidit obrir la seua nova sèrie d’obres pies –Rent– amb tres autors d’alguna manera heterodoxos: John Henry Newman (de qui publiquen En el món, però no del món), Martí Domínguez (autor d’Isaïes, profeta de Nadal) i la ja esmentada Simone Weil, de qui s’apleguen diferents textos sota el títol d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella.

LL25 pags 001-15LL25 pags 001-15

En realitat, la tria és encertada i molt estimulant. John Henry Newman (1801-1890), actualment postulat per a la canonització, va ser un convers de l’anglicanisme al catolicisme, un home molt influent al seu temps, les doctrines del qual tenen l’encant de la fermesa de sentir-se minoritari (catòlic entre anglicans) i creure’s en possessió d’una veritat punyent.

De Martí Domínguez (1908-1984), al seu torn, poc podem dir ja que el lector no conega. També ell resultà un «traïdor» per a la seua classe –la burgesia capitalina valenciana–, tot i que la seua única traïdoria va consistir a dir en veu alta el que molts pensaven sobre la relació del franquisme amb València després de la riuada del 57. La claredat li va valdre l’ostracisme, però també l’estima de diverses generacions de valencians no contaminats per les toxines doctrinals de la dictadura.

Simone Weil (1909-1943), en fi, és en ella mateixa un sismògraf sensible de les contradiccions ideològiques i espirituals de la primera meitat del segle XX (aquella que ens proporcionaria les històries de terror i de solidaritat més emotives que encara ara ens parlen). Al capdavall, sembla insòlit –i més en els temps que corren ara– tindre notícia d’un cristià que va lluitar fusell en mà contra el feixisme teocràtic i el nazisme pagà, o que se n’anara a treballar a una fàbrica per a conéixer de primera mà les condicions de la vida obrera (la dels anys 30!). Si una persona així ens vol parlar després de Crist, no hi ha dubte que, com a mínim, mereixerà ser escoltada.

Simone Weil creia sincerament que la representació de Déu i del poder mereixia una crítica radical. Per a ella el cristianisme no era res relacionat amb multituds embafoses a la plaça de Sant Pere, bisbes amb anells d’or a les dues mans i una parafernàlia espaterrant. La seua concepció del que era ser cristià es referia més bé a una experiència inefable, que l’hauria duta a la mística de no ser perquè, probablement, era massa intel·lectual. En les seues paraules: «Sabia molt bé que la meua concepció de la vida era cristiana i, per això, mai m’havia vingut al cap la idea d’entrar en el cristianisme. Tenia la impressió d’haver-hi nascut dins. Però afegir el dogma a aquesta concepció de la vida sense sentir-me obligada per una evidència, m’hauria semblat una falta de probitat» (de la carta al dominic Joseph-Marie Perrin).

Resulta cusiós que una persona amb aquestes vivències no arribara mai a ser batejada (amb la qual cosa va restar fora del «club» catòlic). En realitat, però, això té un sentit.Només des del llindar de la catedral es comprén bé la missa; només en els marges del Nou Testament s’entén completament el missatge. Sense aquesta reticència, segurament, hi ha beateria, però de cap manera pot haver religió.


Accions

Information

One response

31 07 2009
Excel·lent acollida d’’Autobiografia espiritual’ en el centenari de Simone Weil « Col·lecció RENT

[…] l’Autobiografia espiritual. Esta obra, tercer títol de Rent, ha merescut també l’atenció de Lletres Valencianes, Levante-EMV, El País i […]

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: