La revista ‘Saó’ dedica un especial a Simone Weil

16 05 2009

COORDINAT PER EMIILA BEA, AUTORA DE LA TRADUCCIÓ I NOTES D’AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA, PUBLICAT A LA COL·LECCIÓ RENT

Portada de la revista Saó (núm. 337) que incorpora l'especial sobre Simone Weil

Portada de la revista Saó (núm. 337) que incorpora l'especial sobre Simone Weil.

La revista Saó dedica en el seu últim número (337) un especial al centenari de Simone Weil (1909-1943) coordinat Emilia Bea, experta en esta pensadora francesa i autora de la traducció i notes d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, publicada recentment a la nostra col·lecció.

A més de l’article Simone Weil, una aventura espiritual -de la pròpia professora de la Universitat de València i que reproduïm més avall- l’especial inclou articles d’altres escriptors. Així, el filòsof, poeta i crític literari, Adrià Chavarria, director de la revista Rels, ha treballat especialment l’actitud hostil de Weil davant el judaisme i, en el seu article, ens mostra les tensions entre la seua dimensió política i filosòfica de l’autora. Josep Otón, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, autor del llibre Simone Weil: el silenci de Déu, editat a Fragmenta, ens explica la també polèmica relació de Weil amb l’Església catòlica. Per últim, el Quadern especial de Saó inclou l’entrevista amb Maria Clara Bingemer, degana de la Facultat de Teologia i Ciències Humanes de la Universitat Pontifícia Catòlica de Río de Janeiro, que parla del llilgam indestriable entre compromís i experiència mística en Simone Weil.

SIMONE WEIL, UNA AVENTURA ESPIRITUAL, per Emilia Bea

Cent anys després del naixement de Simone Weil ens apropem al misteri de la seua vida i del seu pensament, que estan guiats de principi a fi per una apassionada recerca de la veritat i per una indefectible sensibilitat cap als oprimits i la misèria.

La seua escriptura és la immediata transcripció d’un estat de constant tensió espiritual, d’una actitud de vigília, d’atenció i d’escolta. De fet, confessa sentir-se desbordada per una inspiració -una “revelació”- que ha de comunicar. El seu és un llenguatge inspirat, nu i poètic, d’una gran puresa.

El seu pensament està estretament lligat a les circumstàncies històriques – als esdeveniments de la primera mitat del segle passat- però planteja qüestions podríem dir intemporals, que estan més enllà d’allò merament circumstancial i conjuntural. Com ella mateixa deia: “Caldria escriure coses eternes per a estar segurs que serien d’actualitat” . Simone Weil va ser una precursora o una pionera, una “visionària” en el sentit més positiu del terme, donada la seua capacitat d’anticipar-se al futur i d’aconseguir un sentit profund de la realitat que a la majoria se’ns escapa, de captar l’insuportable i l’extraordinari.

Resulta quasi increïble tot el que va escriure i tots els temes que va tractar si pensem que va morir als 34 anys, amb una intensa activitat social i migranyes permanents. No és fàcil entendre com un cos tan fràgil va poder albergar tanta energia creativa.

L’itinerari vital de Simone Weil és una autèntica aventura espiritual, que comença el 3 de febrer de 1909 a París al si d’una família jueua agnòstica i profundament assimilada, d’elevat nivell cultural.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »