L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX

24 05 2009

CONFERÈNCIA D’EMILIA BEA ALS DISSABTES LITERARIS DE L’AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA

La professora Emilia Bea, que ha estat presentada per l'escriptor Joan Garí, ha clasurat els Dissabtes Literearis.

La professora Emilia Bea, que ha estat presentada per l'escriptor Joan Garí, ha clasurat els Dissabtes Literearis.

Emilia Bea, traductora i autora del pròleg al llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, va concloure el passat 23 de maig la quarta edició dels Dissabtes Literaris, dins del “Maig cultural i festiu” que organitza l’Agrupació Borrianenca de Cultura. En el cicle d’enguany han participat també l’escriptora catalana d’origen marroquí, Najat el Hachmi, i l’escriptor valencià Ignasi Mora. La conferència d’Emilia Bea fou presentada pel president de la Borrianenca, l’escriptor i periodista Joan Garí.

Sota el títol “L’espiritualitat cristiana en un segle convuls: el segle XX”, Emilia Bea, va subratllar la dimensió resistent davant el nazisme de quatre personalitats significatives de les diferents sensibilitats cristianes, que destaquen per la coherència entre la seua vida i el seu pensament. Es tracta del protestant Dietrich Bonhoeffer, l’ortodoxa Maria Skobtsov, la catòlica Edith Stein, i Simone Weil, un cas singular de “cristiana sense Església”. En obres com Resistència i submissió, El sagrament del germà, Història d’una família jueua o Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, estos autors revelen el lligam inseparable entre l’Evangeli i la lluita contra el totalitarisme. Els seus escrits desprenen una gran força perquè la seua literatura expressa el testimoni dels seus itineraris vital. Tots elles moriren durant la segona guerra mundial; Simone Weil a Ashford, col·laborant amb la Resistència, i els altres tres en diferents camps de concentració: Bonhoeffer a Flossenbürg, Maria Skobtsov a Ravensbrück i Edith Stein a Auschwitz.





‘Autobiografia espiritual’ de Weil a Lletres Valencianes

22 05 2009

25La revista literària que edita la Generalitat “Lletres Valencianes” dedica en el seu número 25 unes pàgines a Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, tercer volum de la nostra col·lecció. En l’anterior número (24) ja es va fer ressò de l’aparició dels dos primers llibres de Rent.

A continuació es pot llegir l’article que apareix a l’apartat d’assajos signat per Víctor Cotllire.

AMB DÉU, PERÒ SENSE CIRIS
Víctor Cotlliure
Simone Weil (1909-1943) concentra, ella sola, moltes de les contradiccions espirituals del final de la modernitat. No debades va nàixer en una família jueva agnòstica, va fer la nostra guerra amb Durruti i diu que va sentir íntimament la veu de Crist.

D’algú que s’incorpora a la columna Durruti al front d’Aragó com a brigadista internacional per a lluitar contra l’amenaça de la clericalla feixista no esperaríem veure’l ara editat primorosament en una flamant col·lecció de literatura cristiana. L’editorial Denes, però, ha decidit obrir la seua nova sèrie d’obres pies –Rent– amb tres autors d’alguna manera heterodoxos: John Henry Newman (de qui publiquen En el món, però no del món), Martí Domínguez (autor d’Isaïes, profeta de Nadal) i la ja esmentada Simone Weil, de qui s’apleguen diferents textos sota el títol d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella.

LL25 pags 001-15LL25 pags 001-15

En realitat, la tria és encertada i molt estimulant. John Henry Newman (1801-1890), actualment postulat per a la canonització, va ser un convers de l’anglicanisme al catolicisme, un home molt influent al seu temps, les doctrines del qual tenen l’encant de la fermesa de sentir-se minoritari (catòlic entre anglicans) i creure’s en possessió d’una veritat punyent.

De Martí Domínguez (1908-1984), al seu torn, poc podem dir ja que el lector no conega. També ell resultà un «traïdor» per a la seua classe –la burgesia capitalina valenciana–, tot i que la seua única traïdoria va consistir a dir en veu alta el que molts pensaven sobre la relació del franquisme amb València després de la riuada del 57. La claredat li va valdre l’ostracisme, però també l’estima de diverses generacions de valencians no contaminats per les toxines doctrinals de la dictadura.

Simone Weil (1909-1943), en fi, és en ella mateixa un sismògraf sensible de les contradiccions ideològiques i espirituals de la primera meitat del segle XX (aquella que ens proporcionaria les històries de terror i de solidaritat més emotives que encara ara ens parlen). Al capdavall, sembla insòlit –i més en els temps que corren ara– tindre notícia d’un cristià que va lluitar fusell en mà contra el feixisme teocràtic i el nazisme pagà, o que se n’anara a treballar a una fàbrica per a conéixer de primera mà les condicions de la vida obrera (la dels anys 30!). Si una persona així ens vol parlar després de Crist, no hi ha dubte que, com a mínim, mereixerà ser escoltada.

Simone Weil creia sincerament que la representació de Déu i del poder mereixia una crítica radical. Per a ella el cristianisme no era res relacionat amb multituds embafoses a la plaça de Sant Pere, bisbes amb anells d’or a les dues mans i una parafernàlia espaterrant. La seua concepció del que era ser cristià es referia més bé a una experiència inefable, que l’hauria duta a la mística de no ser perquè, probablement, era massa intel·lectual. En les seues paraules: «Sabia molt bé que la meua concepció de la vida era cristiana i, per això, mai m’havia vingut al cap la idea d’entrar en el cristianisme. Tenia la impressió d’haver-hi nascut dins. Però afegir el dogma a aquesta concepció de la vida sense sentir-me obligada per una evidència, m’hauria semblat una falta de probitat» (de la carta al dominic Joseph-Marie Perrin).

Resulta cusiós que una persona amb aquestes vivències no arribara mai a ser batejada (amb la qual cosa va restar fora del «club» catòlic). En realitat, però, això té un sentit.Només des del llindar de la catedral es comprén bé la missa; només en els marges del Nou Testament s’entén completament el missatge. Sense aquesta reticència, segurament, hi ha beateria, però de cap manera pot haver religió.





El diari El País (Quadern) recomana ‘Sembrant la vida’

22 05 2009

sembrantpaisQuadern (22 maig 2009), el suplement cultural en valencià del diari El País torna a recomanar un llibre de Rent. En esta ocasió, en l’apartat sobre poesia, posa atenció en l’últim volum, el quart, que està dedicat a Gonçal Vinyes i que porta per títol Sembrant la vida. Poesia i Compromís. Reproduïm el text:

“SEMBRANT LA VIDA. Poesia i compromís és el subtítol d’aquest volum de la col·lecció Rent, dedicada a textos de temàtica religiosa. En aquest cas, es tracta d’un recull del sacerdot Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), afusellat al començament de la Guerra Civil, que va desenvolupar una intensa activitat de recuperación històrica i identitaria i va participar en el moviment de dignificació del valencià com a llengua de cultura. A més de poemes, el llibre inclou alguns dels articles que va publicar”.





La revista ‘Saó’ dedica un especial a Simone Weil

16 05 2009

COORDINAT PER EMIILA BEA, AUTORA DE LA TRADUCCIÓ I NOTES D’AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA, PUBLICAT A LA COL·LECCIÓ RENT

Portada de la revista Saó (núm. 337) que incorpora l'especial sobre Simone Weil

Portada de la revista Saó (núm. 337) que incorpora l'especial sobre Simone Weil.

La revista Saó dedica en el seu últim número (337) un especial al centenari de Simone Weil (1909-1943) coordinat Emilia Bea, experta en esta pensadora francesa i autora de la traducció i notes d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, publicada recentment a la nostra col·lecció.

A més de l’article Simone Weil, una aventura espiritual -de la pròpia professora de la Universitat de València i que reproduïm més avall- l’especial inclou articles d’altres escriptors. Així, el filòsof, poeta i crític literari, Adrià Chavarria, director de la revista Rels, ha treballat especialment l’actitud hostil de Weil davant el judaisme i, en el seu article, ens mostra les tensions entre la seua dimensió política i filosòfica de l’autora. Josep Otón, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, autor del llibre Simone Weil: el silenci de Déu, editat a Fragmenta, ens explica la també polèmica relació de Weil amb l’Església catòlica. Per últim, el Quadern especial de Saó inclou l’entrevista amb Maria Clara Bingemer, degana de la Facultat de Teologia i Ciències Humanes de la Universitat Pontifícia Catòlica de Río de Janeiro, que parla del llilgam indestriable entre compromís i experiència mística en Simone Weil.

SIMONE WEIL, UNA AVENTURA ESPIRITUAL, per Emilia Bea

Cent anys després del naixement de Simone Weil ens apropem al misteri de la seua vida i del seu pensament, que estan guiats de principi a fi per una apassionada recerca de la veritat i per una indefectible sensibilitat cap als oprimits i la misèria.

La seua escriptura és la immediata transcripció d’un estat de constant tensió espiritual, d’una actitud de vigília, d’atenció i d’escolta. De fet, confessa sentir-se desbordada per una inspiració -una “revelació”- que ha de comunicar. El seu és un llenguatge inspirat, nu i poètic, d’una gran puresa.

El seu pensament està estretament lligat a les circumstàncies històriques – als esdeveniments de la primera mitat del segle passat- però planteja qüestions podríem dir intemporals, que estan més enllà d’allò merament circumstancial i conjuntural. Com ella mateixa deia: “Caldria escriure coses eternes per a estar segurs que serien d’actualitat” . Simone Weil va ser una precursora o una pionera, una “visionària” en el sentit més positiu del terme, donada la seua capacitat d’anticipar-se al futur i d’aconseguir un sentit profund de la realitat que a la majoria se’ns escapa, de captar l’insuportable i l’extraordinari.

Resulta quasi increïble tot el que va escriure i tots els temes que va tractar si pensem que va morir als 34 anys, amb una intensa activitat social i migranyes permanents. No és fàcil entendre com un cos tan fràgil va poder albergar tanta energia creativa.

L’itinerari vital de Simone Weil és una autèntica aventura espiritual, que comença el 3 de febrer de 1909 a París al si d’una família jueua agnòstica i profundament assimilada, d’elevat nivell cultural.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





El món cultural de Xàtiva a la presentació de ‘Sembrant la vida’, de Gonçal Vinyes

11 05 2009

anunciRNTCELEBRAT A LA CASA DE LA CULTURA AMB LA INTERVENCIÓ D’AGUSTÍ COLOMER, ANTONI LÓPEZ QUILES I AGUSTÍ VENTURA

Com no podia ser d’altra manera, la presentació de Sembrant la vida. Poesia i compromís, que recull poesies i articles de Gonçal Vinyes i Masip, es va celebrar a la seua població natal, la històrica ciutat de Xàtiva. El lloc, el senyorial saló d’actes de la Casa de la Cultura, en el marc de les celebracions per la Fira del Llibre i amb un notable èxit de públic.

La presentació de l’acte va córrer a càrrec d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, on s’emmarca este quart volum. També hi participaren el curador de l’obra, el sacerdot i professor de la Universitat de València, Antoni López Quiles, i l’escriptor Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva, càrrec que també va ocupar Gonçal Vinyes.

Agustí Colomer, director de Rent, i Antoni López Quiles, curador de 'Sembrant la vida'.
Agustí Colomer, director de Rent, i Antoni López, curador de l’obra.
En primer terme, Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva.
En primer terme, Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva.

L’acte, que va comptar amb l’inestimable col·laboració de Vicent Tortosa i els Amics de la Costera, va reunir unes desenes de persones interessades en conèixer l’obra i vida del beat xativí. Entre els assistents estaven Alfons Vila, acadèmic de l’AVL; el primer alcalde democràtic de Xàtiva Manuel Casesnoves, fill de Manuel Casesnoves i Adela Soldevila -el procés de beatificació dels quals s’ha iniciat recentment-, el rector Ximo Núñez, i el director de la Casa de la Cultura, Josep Sanchis, així com persones del món cultural valencià, cas de l’organista i musicòleg Vicent Ros, entre d’altres.

Entre el públic, representants destacats de la cultura de Xàtiva.
L’acte va registrar una assistència notable de públic.

Antoni López es va referir a la mort violenta de la persona de mossén Vinyes –va ser afusellat als pocs mesos d’esclatar la Guerra Civil per la seua condició de religiós- i a la “mort” per oblit en el panorama de les lletres valencianes per un “criteri negador” dels estudiosos de la literatura valenciana que bandejaren este i altres poetes com ell per procedir de la Renaixença i fer una lírica raquítica.

No obstant, este investigador va assegurar que l’obra poètica de Gonçal Vinyes –l’altra, la d’investigador arqueòleg i historiador sí que ha estat més reconeguda- té “un notable relleu”, amb total seguretat, i cal posar-la en el seu lloc adequat dintre del panorama literari.

Efectivament, López Quiles ha emmarcat a Vinyes en els paràmatres del romanticisme, inherent a les reivindicacions nacionals, i vinculat amb el patrimonialisme i amb elements parnassianistes o impressionistes. I sempre amb Xàtiva present a la seua obra. Gonçal Vinyes no hi estava sol, sinó que formava part d’un grup més gran d’escriptors, també religiosos, com Martínez Miret i Garcia Girona, que Antoni López ha denominat “poetes de l’esperança”.

Per la seua banda, Ventura va fer un esbós biogràfic de Gonçal Vinyes i va destacar també la seua estima per Xàtiva. Va parlar també de la seua faceta periodística al front d’El obrero setabense, setmanari vinculat a l’obrerisme catòlic.

publiOKRNT

De la mateixa manera, es va referir a la col·laboració de Vinyes amb mossén Alcover per a la confecció del diccionari Català-Valencià-Balear i va llegir part de la cita que el mallorquí dedica al canonge de la seu de Xàtiva pel tracte oferit durant la seua visita a esta comarca per a treballar en esta magna obra.

Igualment, va relatar que ell mateix va col·laborar amb la recuperació de material per a la documentació que es va remetre a Roma quan la beatificació de mossén Vinyes. Així va deixar constància de testimonis directes que parlaven de la bonhomia del sacerdot i la sorpresa que va causar la seua mort a Vallés, també a La Costera.

L’actual cronista oficial de Xàtiva, que ha publicat en diverses ocasions treballs sobre Gonçal Vinyes,  també es va lamentar que figures com esta s’han quedat en la frontera de la ratlla ideològica que solen traçar determinades persones: “així, jo mateix he hagut de defensar davant les dretes i davant les esquerres la figura de mossén Vinyes”, ha assegurar.

public2RNT

Ventura va aprofitar, finalment, la seua intervenció per reclamar dels investigadors una atenció més profunda als mitjans periodístics del primer terç del segle XX, com ara El obrero setabense, del que fou ànima Gonçal Vinyes. Precisament, Sembrant la vida. Poesia i compromís recull els articles que va publicar tant a El obrero setabense com al setmanari Acció, d’orientació demócratacristiana i valencianista.

gralRNT





Xàtiva acull la presentació de ‘Sembrant la vida’, de Gonçal Vinyes

5 05 2009

DIVENDRES, 8 DE MAIG, A LES 20:00 HORES, CASA DE LA CULTURA

Microsoft Word - Sembrant la vidÉaci— Xˆtiva.doc