La revista Caràcters s’ocupa de Rent en un reportatge sobre les col·leccions d’assaig

7 02 2009
"Reptes del pensament nostrat" (Caràcteres, 46)

"Reptes del pensament nostrat" (Caràcters, 46)

El número 46 (gener 2009) de la revista Caràcters, que edita la Universitat de València, s’ocupa de Rent i d’altres col·leccions de vàries editorials en la nostra llengua que recullen assaig. L’article d’Eduard Ramírez -“Reptes del pensament nostrat”- també inclou unes declaracions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent. Pel seu interés reproduïm l’article sencer més avall.

Igualment, en este mateix número de Caràcters es pot llegir una interessant ressenya sobre el llibre “Temps d’Acció”, estudi del director de la col·lecció Rent Agustí Colomer sobre el partit Acció Nacionalista Valenciana (1933-1936). Ací es pot llegir l’article.

REPTES DEL PENSAMENT NOSTRAT

Eduard Ramírez

Recentment han sorgit iniciatives editorials que comparteixen la voluntat d’ assortir la nostra cultura de materials per al pensament i el debat. Vol dir això que vivim un bon moment per a l’assaig? L’editor Lleonard Muntaner respon amb contundència: «una època que es caracteritza, entre altres coses, per la banalitat i per anar contra la intel·ligència, és magnífica per fomentar l’assaig».

Un recompte ràpid mostra projectes entusiastes i allunyats dels grans grups editorials, la majoria nous. 3i4 documenta els fets terribles de la postguerra espanyola al País Valencià a La memòria. A més proposa recuperar clàssics de literatura assagística, traduïts o autòctons, a la col·lecció «Grans idees». El director, Joan Garí, reivindica el seu paper en aquesta revifada perquè «va començar al País Valencià, amb l’aparició el1999 de la col·lecció «Xenius» a 7imig i el 2002, de «Glossari» a Brosquil. Amb posterioritat han aparegut projectes semblants també en editorials petites». Al seu torn, Muntaner n’impulsa tres col·leccions: «Temps obert», «Montjuïc», i «Traus», que vol «donar estímul o viabilitat per a I’ escriptura, projectes i dèries dels intel·lectuals catalans en la llengua pròpia», segons el seu director Arnau Pons, que considera l’assaig «un mitjà emancipador». També a Mallorca Ensiola publica traduccions atractives com ara les Màximes de La Rochefoucauld o les Memòries de Voltaire. I Galaxia Gutemberg s’afegeix amb una col·lecció de nom «Assaigs». Des de Girona, Oriol Ponsati-Murla explica que la línia d’Accent Editorial «vol moure’s entre l’assaig i la literatura. Més que no pas perseguir un gènere concret, els nostres Ilibres pretenen fer reaccionar el lector, somoure’l, sorprendre’l». I ho fan amb audàcia, perquè la primera traducció europea de l’Ecce comu de Gianni Vattimo, és la seua.

En l’àmbit de la literatura religiosa, la represa de l’assaig nostrat te dos referents importants. El primer es «Rent», dirigida per Agustí Colomer dins l’editorial Denes. No te voluntat exclusiva d’assaig, però fins ara han recuperat un text inèdit de Martí Domínguez Barberà, una selecció de sermons de Newman i l’Autobiografia espiritual de Simone Weil. L’altre es «Fragmenta», que en menys de dos anys n’ha editat 18 llibres. Ignasi Moreta diu que hi havia manca de plataformes «d’aproximació no confessional a allò religiós, sense necessitat d’una comunitat de creences entre lector i autor». Segons aquest editor aquest projecte haguera sigut molt més complicat da 20 o 30 anys, quan la relació del país amb la religió estava polemitzada. Avui hi ha una via intermèdia d’empatia, d’interés per acostar-s’hi i estudiar». Mentre Colomer aposta per «jugar a les complicitats i fer iniciatives imaginatives que donen vida a l’entorn», Moreta troba a faltar una massa crítica que reflexione sobre aquests temes, ja que «estem en un país petit, i de vegades un desitjaria interlocutors, perquè vols debat i trobes silenci. Aquí costa mes».

Esforç contra dificultats
La nostra llengua sovint troba dificultats per a rebre la consideració de vehicle digne de la cultura moderna. Davant d’això aquestes iniciatives proposen una esforçada dedicació. En paraules de Moreta: «Malgrat les dificultats del català per a funcionar com a llengua de cultura, sovint per falta d’autoestima, no el podem relegar a la creació. Seria absurd, és una llengua tan apta com qualsevol altra».

Però les necessitats de la nostra cultura son diverses. Muntaner n’esmenta la producció pròpia de materials per al debat, «sobretot a Mallorca, pel fet que d’ençà Ramon Llull els nostres pensadors són molt escassos perquè la nostra societat ha viscut sempre de cara al comerç. Cal fomentar constantment aquest tipus d’obres. Per altra banda aquesta escassetat de materials ha fet que, com a editor, estigui molt interessat en importar obres d’assaig d’autors d’arreu del món, i especialment d’Europa». Una altra dificultat són els dèficits del mercat, com apunta Ponsati-Murla: «Que fins l’any 2007 no hagem disposat d’una traducció d’obres fonamentals de la literatura i el pensament universal (com Ecce Homo de Nietzsche, El nebot de Rameu de Diderot, o la Poètica musical de Stravinski) ja es molt indicatiu de com estan les coses. Hem de pensar que en castellà, en francés, i en qualsevol llengua normalitzada en tenen diverses versions i traduccions des de fa anys. Per tant, ens disposem a omplir un buit que ens semblava imperdonable. EI problema és endèmic, el mercat català no pot competir de cap manera contra el castellà, que I’ ofega constantment. Si la desproporció entre el llibre en català i en castellà no fos tan accentuada, ens seria una mica més senzill sobreviure».


Accions

Information




%d bloggers like this: