La mula i el bou, per Martí Domínguez, a Cresol

20 12 2008

L’any passat es va suscitar un certa polèmica arran la decisió de Benet XVI de suprimir la mula i el bou del Betlem de la plaça de Sant Pere. Més enllà dels aspectes històrics, les figures dels dos animals revestixen un caràcter simbòlic innegable. El periodista valencià Martí Domínguez Barberà (1908-1984) n’era ben conscient quan escrigué la seua 0braIsaïes, profeta de Nadal.  Enguany, coincidint amb el centenari del naixement de l’autor, l’editorial Denes ha publicat en la col·lecció Rent este llibre inèdit. Reproduïm, tot seguit, les darreres planes de l’obra que evoquen estos dos animals.

CRESOL / LA MULA I EL BOU desembre 2008

la-mula-y-el-buey

“La mula i el bou, tot i no tindre cap menció en l’evangeli, són dues figures nadalenques substancials. Corresponguen a la tradició o a la llegenda, constituïxen un encert per a l’expressió iconogràfica del Betlem. ¿Quin millor complement o contrapunt per a la puresa lluminosa dels àngels i la simplicitat dels pastors que el bestiar del pessebre, tot fet d’innocència i mansuetud?

Seria forçar massa les coses, i forçar-les innecessàriament, dir que Isaïes va entreveure també els dos animalets mansos, en els seus albiraments messiànics, en les seues profecies de Nadal. Resultaria, però, imperdonable, no dir que eixes dues humils bèsties estan expressament presents en el text del profeta; metafísicament, sense dubte, però posades al principi de tota la profecia, com símbols d’innocència agraïda i en contrast a la perversitat d’Israel. En el començament del seu gran crit, Isaïes diu:

“Coneix el bou el seu bouer,
i l’ase el pessebre del seu amo;
Israel, però, no coneix res,
el meu poble no res comprén.”
Is 1, 3

Tota la profecia messiànica d’Israel es fonamenta en aquests versicles. Per eixa intel·ligència rudimentària o l’instint, la naturalesa tota coneix, endevina, tendix al qui la sosté i la governa. La naturalesa innocent i no caiguda, simbolitzada en el bou i l’ase. L’home –naturalesa caiguda-, inclús Israel, afavorit, nodrit, conduït constantment per Jahvé, no reconeix la mà bona del seu amo, no comprén res dels destins divins. I és precís que el profeta clame i cride al poble per tornar-lo a Déu i preparar els camins als esdeveniments messiànics que han de vindre. I que el poble conega i reconega Jahvé, com el bou coneix al bouer, com la mula el pessebre del seu amo.

¿Hauran influït aquestes paraules d’Isaïes, en l’esperit, la imaginació, la devoció reconstructiva els qui han creat o conservat la tradició del bou i la mula junt al pessebre del Jesuset? El messianisme anterior, contemporani i posterior a Jesucrist està “ple” d’Isaïes. En el començament de l’evangeli de sant Mateu, relluïx com un diamant la profecia messiànica isaiana (Mt 1, 22-23) i la profecia del Baptista (Mt 3, 3). També el de sant Marc comença amb la profecia expressa d’Isaïes sobre el que prepara els camins del Messies (Mc 1, 2-3) i l’evangeli de sant Joan ho recorda també en el començament (Jn 1, 23) posant en llavis del precursor versicle d’Isaïes. Menys hebraic, més grec, sant Lluc no fa menció expressa del profeta en l’inici del seu evangeli, però tot el llarguíssim capítol primer està ple de l’esperit isaià, particularment en certs moments del Magnificat de la Verge Maria i del Benedictus de Zacaries. I tot el capítol segon, també. En el capítol tercer, el menciona prompte i expressament al parlar de la predicació del Baptista, tan ajustada als vaticinis isaians, als que Sant Lluc dóna el nom de “llibre dels oracles del profeta Isaïes”.

¡Com tornarien els ull cap a Isaïes, a la vista d’aquestes mencions dels quatre evangelistes, cap tots els fidels i sants pares dels primers segles cristians! Es pot defensar que qualsevol passatge isaià haja pogut influir en la perpetuació de tradicions nascudes de confidències verídiques de la Mare de Déu, parents i deixebles de Jesús, inclús en la formació d’alguna llegenda pietosa, devota o poètica, dues hipòtesis versemblants, una de les quals és causa d’aquesta presència calda i tendra de la mula i el bou junt al pessebre.

I ara sí que és moment propici, al baf d’eixe bestiar de l’estable, baix les lluminàries entrevistes pel gran vident, de posar punt definitiu a aquestes pàgines sobre Isaïes, profeta de Nadal.”


Accions

Information




%d bloggers like this: