La mula i el bou, per Martí Domínguez, a Cresol

20 12 2008

L’any passat es va suscitar un certa polèmica arran la decisió de Benet XVI de suprimir la mula i el bou del Betlem de la plaça de Sant Pere. Més enllà dels aspectes històrics, les figures dels dos animals revestixen un caràcter simbòlic innegable. El periodista valencià Martí Domínguez Barberà (1908-1984) n’era ben conscient quan escrigué la seua 0braIsaïes, profeta de Nadal.  Enguany, coincidint amb el centenari del naixement de l’autor, l’editorial Denes ha publicat en la col·lecció Rent este llibre inèdit. Reproduïm, tot seguit, les darreres planes de l’obra que evoquen estos dos animals.

CRESOL / LA MULA I EL BOU desembre 2008

la-mula-y-el-buey

“La mula i el bou, tot i no tindre cap menció en l’evangeli, són dues figures nadalenques substancials. Corresponguen a la tradició o a la llegenda, constituïxen un encert per a l’expressió iconogràfica del Betlem. ¿Quin millor complement o contrapunt per a la puresa lluminosa dels àngels i la simplicitat dels pastors que el bestiar del pessebre, tot fet d’innocència i mansuetud?

Seria forçar massa les coses, i forçar-les innecessàriament, dir que Isaïes va entreveure també els dos animalets mansos, en els seus albiraments messiànics, en les seues profecies de Nadal. Resultaria, però, imperdonable, no dir que eixes dues humils bèsties estan expressament presents en el text del profeta; metafísicament, sense dubte, però posades al principi de tota la profecia, com símbols d’innocència agraïda i en contrast a la perversitat d’Israel. En el començament del seu gran crit, Isaïes diu:

“Coneix el bou el seu bouer,
i l’ase el pessebre del seu amo;
Israel, però, no coneix res,
el meu poble no res comprén.”
Is 1, 3

Tota la profecia messiànica d’Israel es fonamenta en aquests versicles. Per eixa intel·ligència rudimentària o l’instint, la naturalesa tota coneix, endevina, tendix al qui la sosté i la governa. La naturalesa innocent i no caiguda, simbolitzada en el bou i l’ase. L’home –naturalesa caiguda-, inclús Israel, afavorit, nodrit, conduït constantment per Jahvé, no reconeix la mà bona del seu amo, no comprén res dels destins divins. I és precís que el profeta clame i cride al poble per tornar-lo a Déu i preparar els camins als esdeveniments messiànics que han de vindre. I que el poble conega i reconega Jahvé, com el bou coneix al bouer, com la mula el pessebre del seu amo.

¿Hauran influït aquestes paraules d’Isaïes, en l’esperit, la imaginació, la devoció reconstructiva els qui han creat o conservat la tradició del bou i la mula junt al pessebre del Jesuset? El messianisme anterior, contemporani i posterior a Jesucrist està “ple” d’Isaïes. En el començament de l’evangeli de sant Mateu, relluïx com un diamant la profecia messiànica isaiana (Mt 1, 22-23) i la profecia del Baptista (Mt 3, 3). També el de sant Marc comença amb la profecia expressa d’Isaïes sobre el que prepara els camins del Messies (Mc 1, 2-3) i l’evangeli de sant Joan ho recorda també en el començament (Jn 1, 23) posant en llavis del precursor versicle d’Isaïes. Menys hebraic, més grec, sant Lluc no fa menció expressa del profeta en l’inici del seu evangeli, però tot el llarguíssim capítol primer està ple de l’esperit isaià, particularment en certs moments del Magnificat de la Verge Maria i del Benedictus de Zacaries. I tot el capítol segon, també. En el capítol tercer, el menciona prompte i expressament al parlar de la predicació del Baptista, tan ajustada als vaticinis isaians, als que Sant Lluc dóna el nom de “llibre dels oracles del profeta Isaïes”.

¡Com tornarien els ull cap a Isaïes, a la vista d’aquestes mencions dels quatre evangelistes, cap tots els fidels i sants pares dels primers segles cristians! Es pot defensar que qualsevol passatge isaià haja pogut influir en la perpetuació de tradicions nascudes de confidències verídiques de la Mare de Déu, parents i deixebles de Jesús, inclús en la formació d’alguna llegenda pietosa, devota o poètica, dues hipòtesis versemblants, una de les quals és causa d’aquesta presència calda i tendra de la mula i el bou junt al pessebre.

I ara sí que és moment propici, al baf d’eixe bestiar de l’estable, baix les lluminàries entrevistes pel gran vident, de posar punt definitiu a aquestes pàgines sobre Isaïes, profeta de Nadal.”





Autobiografia espiritual, assaig recomanat a El País (Quadern)

18 12 2008

weil-rentw1EL PAÍS / QUADERN 18 desembre 2008

Assaig

Simone Weil (1909-1943) va ser un dels personatges intel·lectualment más singulars del segle XX, amb la seua barreja de misticisme i de compromís radical amb les condicions i les esperances de les classes oprimides. D’una escriptura colpidora i profunda, la seua obra inclou en els anomenats “escrits de Marsella” aquesta “autobiografia espiritual”. Un conjunt de papers marcats per la reflexió religiosa davant dels desarrelats i les víctimes de tota condició.





Picassent acull la presentació d’Isaïes, profeta de Nadal

16 12 2008

En la conferència han participat Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i curador d’esta obra de Martí Domínguez Barberà; Artur Hernández, regidor de Cultura; i Vicent Cardona, rector de Sant Cristòfor de Picassent


rentwebtots2 colomerweb2

public02web1

public01web1

Desenes de veïns i veïnes de Picassent han participat en la presentació del llibre inèdit de Martí Domínguez Barberà Isaïes, profeta de Nadal, que ha tingut lloc a la Casa de la Cultura d’esta població de L’Horta. Es tracta del segon volum de la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània en valencià.

L’acte ha comptat amb la presència de l’autor de la introducció i curador de l’edició, Agustí Colomer; el rector de la parròquia de Sant Cristòfor i persona vinculada a l’àmbit de la cultura valenciana al si de l’Església a través de la revista Saó, Vicent Cardona; i el regidor de Cultura de Picassent, Artur Hernández.

Hernández ha expressat en la seua intervenció la necessitat de “fer normal” l’ús de la llengua en qualsevol àmbit de la cultura i la societat. En este cas, el món de l’Església no pot quedar de banda, ha afegit.

Per la seua banda, Cardona ha qualificat el naixement de la col·lecció Rent com una “iniciativa innovadora en el panorama editorial valencià”. Així, ha aprofitat per donar les “gràcies” d’este treballa al director de la col·lecció Agustí Colomer, i a l’editor Francesc Ferrer, responsable de l’editorial Denes.

En la seua conferència, Colomer, a l’igual que els seus companys de taula, ha tingut paraules de record per a Cristòfor Aguado. En este sentit, ha recordat que la col·lecció duu el nom de Rent, que era el mateix nom que la capçalera del butlletí de l’associació La Paraula Cristiana, dedicada a recuperar el valencià a l’Església. “Doncs, Cristòfor Aguado va ser membre actiu d’esta associació”, ha assegurat Colomer.

Durant la seua intervenció el curador d’esta obra de Martí Domínguez  –que data de 1965 i va restar inèdita- ha assenyalat que “este polifacètic escriptor del segle XX és un dels que millor conjumina el valencianisme d’inspiració cristiana”.

El director de Rent ha tingut paraules d’admiració per este gran valencianista que fou director de Las Provincias en un dels moment més dramàtics viscuts per la ciutat de València, com fou la “riuà” de 1957, quan va mantindre la dignitat de la ciutat amb un gran vessant cívic. Però, “també literari”, faceta en la que Colomer ha recordat obres de gran qualitat, algunes profundament religioses -des de diversos punts de vista- com No n’eren deu? o L’ullal, entre d’altres.

“Estic convençut que un dels objectius de Martí Domínguez amb l’Isaïes… era acostar el món de la Bíblia als valencians, en la línia del Concilic Vaticà II”, ha subratllat Colomer. Així, ha explicat que este autor, del que enguany s’ha complit el centenari del seu naixement, va traduir a un “valencià molt digne” les diverses cites bíbliques.

En acabar la conferència s’ha produït un interessant col·loqui en el que ha participat el públic assisten, entre els que hi havia persones que arribaren a conéixer la humanitat de Martí Domínguez, en este cas, com a director de la revista Valencia fruits.





‘En el món, però no del món’, a Serra d’Or

8 12 2008

La revista cultural catalana “Serra d’Or”, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en el seu número del mes de novembre dedica fa una crítica del primer volum de la col·lecció Rent En el món, però no del món. Selecció de Sermons, de John Henry Newman.

ressenya-sdo1EL CARDENAL NEWMAN EN CATALÀ
John Henry Newman
En el món, però no del món. Selecció de sermons
Denes Editorial, Paiporta, 2008

Hem d’agrair a Denes Editorial que hagi iniciat la seva col·lecció “Rent” amb una breu però significativa antologia dels sermons del cardenal anglès John Henry Newman, en traducció de Salvador Albert i Móra i amb introducció i notes de l’especialista reconegut en Newman August Monzon i Arazo. En conjunt han estat triats tres textos de l’època anglicana de l’autor (Santedat i benaurança, La transmissió personal de la veritat i El comiat dels amics) i un altre de la seva època catòlica, quan s’havia adherit a l’Oratori de Sant Felip Neri i l’havia introduït a Anglaterra. Es tracta d’un llarg sermó precisament sobre sant Felip Neri i la seva missió, predicat en dues parts el 1850. Completa el volum una bibliografia ben escollida d’obres en català (“valencià-català” diuen els autors) que permet aprofundir sobre la vida i l’obra d’un dels homes més importants dins la història dels cristianisme europeu del segle XIX i que, d’una manera o una altra, pot ésser considerat “Pare invisible” del Concili Vaticà II.- G.B.

portada-sdo

Portada de “Serra d’Or” (nov. 2008) on s’ha publicat esta crítica del libre de Newman.





El cultural Postdata recomana ‘Autobiografia espiritual’, de Weil

5 12 2008

weil-postdataokw

.


Postdata, el setmanari cultural del diari Levante-EMV, torna a fixar-se en la col·lecció Rent i recomana en la secció “Anaquel” (5 desembre 2008) Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, amb traducció i estudi de la professora Emilia Bea.





John Henry Newman, Simone Weil: Recerca de la veritat i santedat amb geni

4 12 2008

John Henry Newman, Simone Weil: Recerca de la veritat i santedat amb geni fou el títol de la conferència que va pronunciar la professora de la Universitat de València, Emilia Bea, a la presentació de la col·lecció Rent que es va celebrar a Barcelona.

Recentment, la web de l’Oratorio San Filippo ha penjat el text per considerar-lo d’interès com a documentació sobre Newman. Aprofitem per reproduir-lo degut al seu interès.

JOHN HENRY NEWMAN, SIMONE WEIL: RECERCA DE LA VERITAT I SANTEDAT AMB GENI

Per Emilia Bea, professora de la Universitat de València. Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (15 novembre 2008).

Vull agrair, ben sincerament, a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia la invitació que m’ha fet a pronunciar aquesta conferència sobre el cardenal Newman i la filòsofa Simone Weil, en el marc de la presentació de la col·lecció Rent de literatura religiosa. Gracies, especialment, al pare Ferran Colàs, per la seua acollida i amistat.

La meua vinculació a l’Oratori de Sant Felip Neri és antiga, des de fa 25 anys, a través de la relació amb el company de treball i amic, el pare August Monzon. Tant el meu marit, Agustí Colomer, com jo ens hem format en el Centre Newman de València, fundat el 1984 i formem part des de 2001 del Centre Pare Tosca de València.

En primer lloc, faré una breu presentació de la Col·lecció Rent de literatura religiosa contemporània, per a passar a parlar després de dos dels seus llibres En el món però no del món. Sermons de John Henry Newman, traduïts per Salvador Albert i anotats i prologats per August Monzon i Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil, de la traducció i edició del qual m’he fet càrrec jo. En atenció al títol de la meua conferència, tractaré de buscar alguns paral·lelismes o punts d’encontre entre Newman i Weil, al voltant de la recerca de la veritat i la santedat amb geni.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »